Resultats de la cerca
Es mostren 3524 resultats
Ovidiu Crohmalniceanu
Literatura
Crític literari romanès.
Publicà nombrosos estudis en la revista “Studii de Literatura Universala”, Cronici ş i articole i Literatura româna între cole doua razboaie ‘La literatura romanesa entre les dues guerres’
Àtal III
Història
Rei de Pèrgam (138-133 aC).
El seu regnat fou ple de crueltats, i a la seva mort donà el regne en heretatge a Roma, que el convertí en la província romana d’Àsia
Ptolemeu XV
Història
Rei d’Egipte (44-30 aC), el darrer de la dinastia ptolemaica.
Molt probablement fill de Juli Cèsar i de Cleòpatra VII , regnà amb la seva mare Assassinat 30 aC després de la batalla d' Àccium , Egipte esdevingué província romana
Alcossebre

Vista del nucli d’Alcossebre, davant de la platja del Carregador
© MPG
Poble
Poble del municipi d’Alcalà de Xivert (Baix Maestrat), situat a la costa, entre el cap d’Irta i la rambla de les Coves, al peu de la muntanya de Sant Benet.
És un centre de turisme i d’estiueig Disposa d’un petit port Les seves platges són les de les Fonts, del Carregador, de la Romana i del Moro
Calescoves

Vista de Calescoves
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Cala
Cala del terme d’Alaior (Menorca), a llevant de la cala en Porter.
Hi ha un important grup d’habitatges troglodítics i recintes funeraris d’època prehistòrica excavats a la roca del litoral prop d’un centenar i inscripcions rupestres d’època romana
perxa
Física
Antiga mesura de longitud, de valor variable segons els països.
Té l’origen en la pertica romana 10 peus romans i ha estat molt emprada a Itàlia A Catalunya equivalia a 8 1/2 peus de Barcelona, o sia 2,204 m
pseudoperípter | pseudoperíptera
Arqueologia
Dit del temple que té una renglera de semicolumnes adossades directament a les parets laterals i a la posterior de la cel·la.
Aquesta forma, derivada del temple grec, és típicament romana i hom pot trobar-la en la Maison Carrée de Nimes, en el temple de la Fortuna viril , de Roma, etc
Arraona
Antic terme que correspon al primitiu terme de Sabadell (Vallès Occidental).
Arragone o Arragona era una mansió citada als itineraris romans hom ha afirmat que correspon a un poblat ibèric situat al cim de la carena de Sant Iscle, a l’indret de l’actual santuari de la Salut de Sabadell, a l’esquerra del Ripoll, on en època romana fou bastida una important villa Prop d’aquest lloc, damunt el turó d’Arraona , que es troba a la dreta del riu Tort, vora l’aiguabarreig amb el Ripoll, hi ha les restes del castell d’Arraona , esmentat des del 961 i enderrocat ja a mitjan s XIV Des del 1039 apareix la parròquia de Sant Feliu d’Arraona, església romànica situada…
nestorianisme
Cristianisme
Doctrina teològica que sosté que hi ha dues persones, divina i humana, en el Verb encarnat.
Pren el nom del patriarca Nestori de Constantinoble, el qual, per tal de defugir el perill de caure en l'apollinarisme i per tal de defensar la veritable divinitat i la veritable humanitat de Crist, refusà el terme theotokos mare de Déu, aplicat a Maria, perquè confonia ambdues realitats Fora d’aquest refús, la teologia de Nestori permet una lectura perfectament ortodoxa i tradicional Afirma palesament la unitat de Crist, preferint, però, el terme “conjunció” al terme “unió” i denunciant la fórmula de Ciril d’Alexandria “unió hipostàtica” com a portadora de monofisisme El temps li donà la raó…
Eros
Eros castigat per Venus, segons una pintura mural conservada al Museu Nacional de Nàpols
© Corel Professional Photos
Mitologia
A l’antiga Grècia, déu de l’amor.
Les diverses tradicions que en tractaren el fan principi del món, juntament amb la Terra i el Tàrtar, fill d’Èreb i de la Nit Hesíode, fill de Cronos orfisme o de Ge i Urà Safo Segons el corrent més comú, sobretot durant l’hellenisme i a Roma on rep el nom de Cupido , Eros és fill d’ Afrodita , amb el culte de la qual apareix sovint relacionat Ordinàriament, hom l’ha representat, a partir del segle V aC, com un adolescent amb ales sembla que el tipus amb l’arc i el buirac amb fletxes deriva de Praxíteles i fou un dels més corrents N’esculpiren estàtues Fídies, Lisip, Escopes i Praxíteles D’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina