Resultats de la cerca
Es mostren 2691 resultats
Sant Blai de Campos
Santuari
Antiga parròquia i santuari del municipi de Campos (Mallorca), situada 3 km al S de la vila, en terreny planer.
Fou una de les primitives parròquies de Mallorca, erigida el 1248 i dedicada a sant Julià, advocació que ha passat a la parroquial de la vila de Campos El 1405 consta com a parròquia vella i, en perdre l’antiga funció, es dedicà a sant Blai i es convertí en un santuari, on se celebra un tradicional aplec el 3 de febrer És un edifici gòtic rectangular En una capella lateral guarda un retaule del s XV Tingué prop seu un cementiri i clos tancat, convertit en parc municipal el 1958
Konya
Ciutat
Ciutat de Turquia, capital de l’il homònim, a l’Anatòlia Central.
Correspon a l’antiga Iconi La part vella de la ciutat encara subsisteix a l’E de l’acròpolis Situada al centre d’una rica regió minera, té indústria que explota aquests recursos metallúrgia de l’alumini i també tèxtil, amb artesania del cuir i de tapissos Universitat islàmica, fundada el 1962 Els turcs seljúcides la conqueriren als bizantins el 1069 Fou la capital del soldanat de Rum 1099, Frederic I Barba-roja la posseí temporalment 1190, i sofrí després les devastacions mongòliques Al segle XIV fou incorporada a l’imperi Otomà
Introducció del nou ruble a Rússia
Amb el canvi d’any, entra en vigència a Rússia un ruble nou La nova moneda emesa pel Banc Central de Rússia val mil vegades més que la vella, i per tant es produeix una reducció del seu valor nominal Els bitllets vells, de 100, 500, 1000, 10000, 50000, 100000 i 500000 rubles, seguiran circulant durant l’any 1998 i els bancs els hauran d’acceptar fins l’any 2002 Amb el nou ruble reapareix també el copec cèntim del ruble, que havia desaparegut amb les constants depreciacions de la moneda rusa
torneria
Oficis manuals
Taller de torner.
El treball de torneria té una tradició considerable a la Catalunya Vella Sant Hilari Sacalm, Espinelves, etc, i sobretot als pobles de la vall del Ges Torelló des del s XIII, Sant Vicenç de Torelló i Sant Pere de Torelló En aquests tres pobles hi ha 1979 més d’un centenar d’establiments de torneria més de la meitat dels quals a Sant Pere de Torelló, amb un total d’uns 1050 llocs de treball La torneria de banya és en camí de desaparició, però la de fusta manté la seva vitalitat
Diada castellera de Santa Úrsula
A la plaça del Blat de Valls se celebra el concurs de castells de Santa Úrsula, un dels més importants del calendari casteller La Vella dels Xiquets de Valls n’ha estat la protagonista, ja que descarrega el seu primer 4 de 10 amb folre i manilles, al qual han seguit el 3 de 10 amb folre i manilles i el 4 de 9 sense folre La Colla Joves Xiquets de Valls només ha completat el 3 de 9 amb folre i el 2 de 8 amb folre
Sant Salvador del Quer
Santuari
Santuari del municipi de Súria (Bages).
Sant Salvador del Quer corona un dels cims de la serra que fa de capçalera al N del municipi És una construcció que data del 1888, que substituí la vella església de línies romàniques situada en un lloc menys vistós, proper al temple actual Al santuari, els suriencs veneren una imatge de crucifix, reproducció d’altres de més antigues destruïdes en temps de la primera guerra Carlina i en la revolta del 1936 El 1972, amb l’ajut del Foment Cultural, es recuperà la celebració d’un aplec el tercer diumenge de setembre
la Trinitat
Barri
Barri residencial obrer i perifèric de Barcelona situat al N de la ciutat, dins l’antic terme municipal de Sant Andreu de Palomar.
L’edificació d’aquest sector s’inicià al decenni dels cinquanta en primer lloc es formà la Trinitat Vella, que s’estén des del Besòs a la Meridiana, i a partir del 1955 la Trinitat Nova, que s’estén de la Meridiana vers els contraforts muntanyosos de la serra de Collserola Prengué el nom d’una antiga capella, documentada al s XIII i cremada el 1808, localitzada prop de l’antic coll de Finestrelles, anomenat posteriorment de la Trinitat, on foren bastides el 1445 les forques jurisdiccionals de Barcelona
corretger | corretgera
Història
Menestral que fabricava corretges i cints o cinyells, anomenat també, per això, sovint cinter.
A València, els corretgers aparegueren el 1283 eren establerts al carrer que fou anomenat de la Corretgeria Vella El 1472 s’uniren amb els cinters estrictes, dels quals s’havien separat Les darreres ordinacions són les del 1772 A Barcelona, juntament amb els guanters, formaren part de la confraria de julians mercers vells julià, com a cinquè estament seu, del 1439 al 1801, que es formaren dos gremis associats el de guanters-tireters i el de corretgers, especialitats que treballaven una mateixa matèria, existents ja en l’antiga confraria
Diada castellera de Sant Fèlix
Se celebra a Vilafranca del Penedès la diada de Sant Fèlix, una de les fites del calendari casteller En l’edició del 2019 es descarreguen el 2 de 8 sense folre i el 5 de 9 amb folre de la Colla Vella Xiquets de Valls, el 2 de 8 de la Jove de Valls, el 3 de 9 amb folre i pilar, el 2 de 9 amb folre i manilles i el pilar de 8 dels Castellers de Vilafranca, i el pilar de 8 amb folre de la Jove de Tarragona
Vallclara
Ermita
Antiga ermita del municipi de Vilanova de Sau (Osona), situada al vessant occidental de la muntanya de la Gavarra, en una petita vall, prop del coll de Querós.
Santa Maria de Vallclara existia ja el 1166, i el 1285 era regida per un clergue És tradició molt vella 1640 que havia estat un monestir de monges benetes més versemblantment de donades L’administrà fins el 1480 el prior de Sant Pere de Casserres, i després passà al rector de Sant Andreu de Bancells La capella, renovada el 1510, té una imatge mariana d’alabastre del s XIV A la part alta, prop de l’antiga caseta de Vallclara , transformada en hostal, s’ha construït un modern hotel i s’ha creat una urbanització
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina