Resultats de la cerca

Comprèn encara no una dotzena de gèneres d’organismes poc coneguts, marins, dulciaqüícoles o limícoles, amb cèllules biflagellades, de membrana fina i plàstica, forma ovoide i comprimida i plasts nombrosos i discoidals, de color verd però especialment rics en xantofilles És freqüent que, sota la superfície, presentin tricocists, anomenats també ejectosomes Com a reserva acumulen gotetes de lípids Es reprodueixen per escissió longitudinal És un grup molt difícil de situar, que hom ha relacionat sovint amb les criptofícies Actualment, sembla més plausible que hagi derivat de les xantofícies

Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic Hom el troba sovint en fibres o en masses A vegades presenta un aspecte terrós La duresa és de 2-4, i la densitat varia entre 2 i 2,5 El color és verd o blau, i quan conté òxids de ferro o de coure varia entre el marró i el negre La seva natura no és ben coneguda És una mena secundària del coure i s’origina en les àrees d’oxidació dels jaciments de coure en els quals hi ha sílice lliure

Documentada iconogràficament des de la segona meitat del s IV, a l’origen fou un mantell rodó amb un sol forat al centre per a passar-hi el cap, decorat únicament amb una creu a la part anterior La seva forma anà evolucionant i se'n complicà l’ornamentació Llur color anà distingint-se segons les diferents festivitats i els temps litúrgics blanc, vermell, verd, morat, rosa, negre o blau Eren gairebé sempre confeccionades en seda Al s XVI la casulla prengué la forma d’escapulari casulla de guitarra

Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic Els cristalls tenen sovint forma de tascó, amb cares ben desenvolupades, però també es presenta en grànuls o masses Presenta també macles de penetració Té una duresa 6 i una densitat 3,5 És de color normalment marró, a vegades groc, verd o gris Es troba molt difós com a mineral accessori en les roques ígnies àcides o neutres, en les pegmatites associades amb aquestes, i en les roques metamòrfiques Sovint hom empra el mot titanita per a designar l’espècie mineral

En principi es dedicà a la pintura, activitat que posteriorment combinà amb la de redactor de diverses revistes i la d’escriptor Destacà com a introductor i difusor de les avantguardes europees a Polònia La seva obra mateixa és molt influïda per Apollinaire i els futuristes, especialment Marinetti, amb qui compartí la fascinació per la civilització tècnica i l’apropament cinematogràfic a la poesia Posteriorment fou molt influït per la poesia popular Entre altres obres cal esmentar Zielone oko ‘L’ull verd’, 1920, Pastorałki ‘Càntics pastorals’, 1925 i Robespierre 1927

Darrere l’ull té una taca ocellada negrosa El mascle adult presenta una cresta semblant a la de la B fluvialitis

Conté globina i ferro III Per pèrdua d’ambdós es converteix en biliverdina És anomenada també coleglobina

Mineral que cristallitza en el sistema hexagonal, sovint en cristalls prismàtics i també en masses granulars És de color verd, groc o marró, amb diferents tonalitats té una duresa de 3,5-4 i una densitat de 7,04 És un mineral d’origen secundari que es presenta en la zona d’oxidació dels jaciments de galena Sovint es presenta associada a la limonita i a la cerussita N'hi ha jaciments a les muntanyes dels Urals URSS, a Txecoslovàquia, a Anglaterra i a Mèxic A la península Ibèrica, n'hi ha exemplars molt ben cristallitzats a Horcajo Ciudad Real i a Badajoz

Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal, en cristalls bipiramidals o bé en masses La seva duresa és de 4,5 a 5, i la densitat, de 6,12 si és pura, però decreix a mesura que el molibdè substitueix el tungstè Presenta un esclat de vidre i és incolor o de color blanc, groc clar o marró, i també de vegades verd, gris o vermellós Apareix juntament amb la wolframita És molt estesa i constitueix una mena del tungstè N'hi ha en abundància en dipòsits metamòrfics de contacte i també, en menor proporció, en venes hidrotermals i pegmatites