Resultats de la cerca
Es mostren 750 resultats
robínia
Branca de robínia en fruit
© MC
Botànica
Jardineria
Arbre caducifoli, de la família de les papilionàcies, de fins a 25 m d’alt, de fulles imparipinnades, amb folíols ovals i enters, d’estípules transformades en espines, de flors blanques, oloroses, agrupades en raïms axil·lars, i de fruits en llegum.
Prové de l’Amèrica del Nord i és molt comú als Països Catalans, naturalitzat o plantat com a ornamental
arç blanc
arç blanc amb fruits
Bioimages (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Petit arbre o arbust caducifoli, de la família de les rosàcies, molt espinós, de fulles dividides en un nombre de lòbuls que va de tres a set; té flors blanques o rosades, oloroses, agrupades en ramells, i fruit arrodonit, vermell.
Viu a les bardisses i també als boscs humits poc densos de gairebé tot Europa La seva fusta, compacta i dura, té diverses aplicacions en fusteria
carraspic
Botànica
Jardineria
Planta anual, de la família de les crucíferes, de tija glabra que fa de 20 a 70 cm, fulles inferiors lanceolatooblongues, una mica dentades, i les superiors lanceolatolinears, enteres, i flors de color lila, blanc o rosa, inodores, agrupades en corimbes.
És espontània en terrenys rocallosos calcaris mediterranis i molt usada en jardineria
buvàrdia
Botànica
Gènere de petits arbusts, de la família de les rubiàcies, de fulles sempre verdes, lanceolades, oposades o verticil·lades, de tija de 30 a 150 cm i de flors llargament tubuloses, de color vermell, groc o blanc, agrupades en cimes terminals.
Originàries de l’Amèrica Central, hom les conrea com a plantes ornamentals
buglossa
Botànica
Planta herbàcia biennal o perenne, de la família de les boraginàcies, de fulles estretament oblongues, híspides, de tija de 30 a 60 cm, eriçada de pèls durs, blancs, i de flors grosses, d’un color blau viu, agrupades en cimes laxes.
Es fa als camps de blat, les vinyes, els oliverars, etc, de la regió mediterrània, a la muntanya mitjana Ha estat emprada com a planta cordial, i com a sudorífica
brúcol
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de fulles glabres, grosses, tripinnatisectes, tija dreta, gruixuda, buida i estriada, de 100-200 cm d’alt (comestible quan és tendra) i flors blanques, agrupades en umbel·les de 30 a 40 radis.
Desprèn una olor desagradable Viu en llocs espadats i alts de l’alta muntanya, sobretot entre roques silícies, als Pirineus
azalea
azalea de l’Índia
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes arbustives, de la família de les ericàcies, de fulles ordinàriament caduques i piloses, de flors generalment irregulars, agrupades en inflorescències; són en gran part originàries de l’alta muntanya de l’Amèrica del Nord i d’Àsia.
Són plantes de difícil aclimatació al litoral mediterrani, sobretot on l’aigua conté carbonats, però viuen bé en jardins de llocs alts Les més estimades en jardineria són els híbrids procedents de l' azalea de l’Índia Aindica per les seves flors solitàries, simples o dobles, d’un sol color del blanc pur al rosa, vermell i violeta o estriades, i fulla petita sempre verda Les azalees necessiten bona claror i un ambient fresc i humit
aromer
Botànica
Arbust o arbre baix, de la família de les mimosàcies, molt espinós, de fulles doblement compostes, com les de les acàcia
veritables, i flors grogues i oloroses, agrupades formant glomèruls esfèrics anomenats, com la flor mateixa, aromes
; branques en ziga- zaga.
És corrent al migjorn valencià, on en fan tanques en general és conreat com a planta de jardí
bleda
bleda
© Fototeca.cat
Horticultura
Planta herbàcia anual de la família de les quenopodiàcies, de grans fulles glabres, lluents, ondulades, fent roseta basal, i tija d’1 a 2 m, angulosa i ramificada, acabada en una panícula de flors verdoses i arrodonides, agrupades en glomèruls.
Procedeix probablement de la bleda borda i és conreada com a verdura des d’abans de Crist Havia estat emprada en medicina La bleda és de fàcil conreu prefereix els sòls rics i frescs, especialment els húmics Suporta bé la calor, però té gran necessitat d’aigua Hom en fa la sembra escalonada durant els mesos d’abril, maig i juny, en tendes o directament al terreny definitiu La recollecció s’inicia uns 70 dies després de la sembra i dura fins a les primeres glaçades el rendiment és de 25 a 30 t/ha Les principals malures que afecten la bleda són el mosaic, la podridura de les arrels i la…
bellaombra
bellaombra
© Fototeca.cat
Botànica
Gran arbre, de la família de les fitolacàcies, de 6 a 15 m d’alçada, de rabassa sovint molt gruixuda, tronc corpulent i capçada densa, de fulles ovatolanceolades, caduques al començament de l’hivern, i flors dioiques, agrupades en llargs raïms.
És propi de l’Amèrica del Sud molt popular a l’Argentina, on rep el nom d' ombú , i és extensament plantat en parcs i passeigs, fins i tot a la regió mediterrània