Resultats de la cerca

Molts organismes marins no tenen necessitat de regular la pressió osmòtica, puix que llurs cèllules tenen la mateixa pressió que la de l’aigua de mar Altres organismes protists absorbeixen contínuament aigua pels vacúols contràctils per efecte de l’osmosi D’altres, en fi, han hagut de desenvolupar sistemes actius per a mantenir l’equilibri osmòtic absorbint aigua o sals minerals, la qual cosa els ha permès de colonitzar ambients altres que el marí el terrestre, l’aeri i el de l’aigua dolça Bé que en els invertebrats no sempre hi ha un control rigorós, petites variacions de pressió osmòtica a…

L’aigua del monimolimni no es mescla, fet pel qual s’hi troben unes condicions d’anòxia També es pot parlar de monimolimni en el cas de les capes d’aigua residual marina que hi ha a les màximes fondàries de fiords i ries Aquestes aigües poden romandre segles sense barrejar-se amb aigua de capes superiors En llacs de zones temperades, l’aigua del monimolimni resultant d’un hivern molt fred no es torna a barrejar fins que n'hi ha un altre de molt fred, romanent al fons durant els hiverns suaus

Hom calcula l’extensió total de tots els llacs actualment existents en uns 2,5 milions de km 2 , que suposen un 2% de la superfície total de la Terra Malgrat llur escassa extensió, els llacs han adquirit recentment una gran importància, entre altres raons per llur interès ecològic En aquest sentit s’ha desenvolupat, parallelament a la limnologia, una nova ciència, l’aqüicultura, molt desenvolupada al Japó, on hom obté, amb els seus principis, elevats rendiments en la producció de peixos, mariscs i algues La cria de peixos en llacs, badines i pantans naturals o artificials és important en…

La quantitat de pluja és mesurada en millímetres de gruix d’aigua, és a dir, en litres per metre quadrat de superfície horitzontal Un altre tipus de pluviòmetre va proveït d’una cassoleta que bascula alternativament a banda i banda quan s’omple d’aigua Un sistema enregistrador indica quantes vegades s’ha produït el balanceig per unitat de temps

A la fi del s XVIII aparegueren a Europa les primeres begudes carbòniques com un intent d’imitar les aigües minerals naturals i actualment l’ús s’ha estès arreu del món Són aliments fruïtius que hom consumeix sols o com a diluents de begudes més fortes Els ingredients habituals d’aquestes begudes són l' aigua potable, de baixa alcalinitat, amb pocs sòlids totals o pràcticament exempta de ferro i de manganès anhídrid carbònic , de gran puresa i exempt d’olors edulcorants , el principal dels quals és el sucre, mentre que en especialitats econòmiques és emprada la sacarina, i en les begudes…

És anomenada també així la substància que hom addiciona a l’aigua dura perquè formi complexos solubles amb les sals insolubles, les quals normalment precipitarien

Per a fluorar aigua potable hom empra NaF, Na 2 SiF 6 , HF i CaF 2 aquest darrer, a causa de la seva alta solubilitat, és un dels més emprats La sal de cuina també pot ésser fluorada addicionant-li NaF o Na 2 PO 3 F

Les proporcions de sucre i aigua són, en pes, de 640 i 360 g, respectivament Els mètodes de preparació poden ésser en fred o en calent La preparació en fred no dóna lloc a la inversió del sucre i fa el xarop menys sensible a la fermentació, però és llarg de preparació Actualment gairebé tots els xarops es preparen en calent , afegint-hi després un antisèptic nipagin, àcid benzoic, àcid salicílic com a antifermentatiu Per a millorar-ne les propietats organolèptiques, hom els aromatitza amb essències llimona, taronja, anís, riba o els dóna color amb colorants autoritzats groc tartrazina,…

Neix a poca distància de la Noguera Ribagorçana i del límit meridional de l’antic comtat de Ribargorça, al S de Castellonroi La canalització té per objecte evitar la formació d’aiguamolls i aprofitar l’aigua per al regatge especialment des de la construcció del canal d’Aragó i Catalunya, per tal com en recull l’aigua sobrant Des del seu origen segueix vers el SW pel mig de l’altiplà que separa les conques del Segre i del Cinca i desguassa en aquest darrer riu entre Saidí i Fraga Prop d’Almacelles, a la confluència amb la riera de Vallbona, que aflueix per la dreta, es troba la llacuna d’…

La formació de les diminutes gotes d’aigua o dels cristalls de gel que formen els núvols comença la nucleació, és a dir, la generació de gotes per difusió del vapor d’aigua sobre unes partícules en suspensió a l’atmosfera anomenades nuclis de condensació els cristalls es formen per difusió del vapor sobre els nuclis de gel Les petites dimensions d’aquests nuclis típicament de dècimes de micròmetre i les de les gotetes o els cristalls de gel que formen el núvol generalment d’alguns micròmetres de radi determinen el nom de microfísica que es dona a l’estudi dels processos de formació i…