Resultats de la cerca
Es mostren 4519 resultats
Villaconejos
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Madrid, situat a la Alcarria de Chinchón, a l’E del Tajo.
L’economia és, bàsicament, agrícola Aigües mineromedicinals
criptomònada
Botànica
Alga de la classe de les criptofícies, amb dos flagels i dos cromatòfors disposats dorsiventralment.
Abunda al plàncton d’aigües dolces eutròfiques
activitats subaquàtiques
El buseig de competició combina habilitats com el salt, el rescat i el treball en parella
Arxiu Federació Catalana d'Activitats Subaquàtiques
Submarinisme
Conjunt d’activitats esportives i d’esbarjo que es fan sota la superfície de l’aigua, bàsicament del mar però en alguns casos també en aigües interiors o en piscines.
Sovint hi ha una certa confusió terminològica a l’hora de referir les diferents activitats subaquàtiques, es barregen el busseig, el submarinisme, l’escafandrisme i altres termes que cal discriminar bé, ja que es tracta d’especialitats diferents relacionades amb la immersió La immersió en apnea, la pesca submarina i l’escafandrisme en són les principals, però en l’àmbit de la competició també es practiquen altres especialitats com la natació amb aletes, l’orientació subaquàtica, l’hoquei i el rugbi subaquàtics, i el tir activitat d’entrenament relacionada amb la pesca submarina D’altra banda…
estany de la Comassa
Estany
Estany de capçalera a la vall d’Angostrina, a l’E del Carlit (Alta Cerdanya).
El seu emissari és el Mesclant d’Aigües
diflúgia
Protistologia
Protozou rizòpode, de l’ordre dels ameboides, que té la càpsula quitinosa recoberta de detrits.
Viu a les aigües dolces i les torberes
llentia d’aigua
Botànica
Gènere de plantes herbàcies aquàtiques flotants de la mida i la forma d’una llentilla, de la família de les lemnàcies.
Solen habitar aigües plàcides, a tot el món
estany Tòrt de Rius
Estany
Estany de la coma de Rius, a la capçalera de la vall de Valarties, al vessant N del tossal de Mola Gran, dins el terme de Salardú (Vall d’Aran).
Les seves aigües alimenten l’estany de Rius
cosmari
Botànica
Gènere d’algues verdes, de l’ordre de les desmidials, unicel·lulars, deprimides, formades per dos casquets (hemisomes) semicirculars o trapezoidals, units per un istme central.
Són especialment abundants en aigües pures i àcides
massa d’aigua
Geografia
Porció important d’aigua marina que en un diagrama T-S quedaria representada per una línia.
De fet, els parells de mesures de temperatura i salinitat obtingudes dins de la massa d’aigua quedarien representats per un núvol de punts allargat i estret Generalment, les masses d’aigua es formen en zones geogràfiques concretes, on adquireixen les seves propietats conservatives temperatura, salinitat no conservatives concentració d’oxigen, de CO 2 , etc a través dels intercanvis amb l’atmosfera Un cop s’enfonsen, seguint les superfícies de mateixa densitat, les propietats conservatives només es poden alterar per barreja amb altres masses d’aigua En les aigües allunyades de la…
l’Aude
L’Aude al límit entre el Capcir i el Donasà (Occitània)
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc del Llenguadoc, de règim mediterrani (223 km de longitud; 5 300 km 2
de conca).
Neix a l’estany d’Aude vora el de la Bullosa, al massís del Carlit i la seva capçalera forma la vall del Capcir És format per un tram al nord, fins a Carcassona, i un altre a l’est El primer és una profunda incisió en l’estructura muntanyosa del vessant pirinenc, amb profusa sortida d’aigües minerals amb fort desnivell, aprofitat hidroelèctricament per nombroses centrals, beneficiades dels embassaments reguladors de Matamala i Puigbalador del Capcir i, finalment, via d’accés a la Cerdanya Ja a Carcassona circula per la plana que s’obre entre les Corberes i la muntanya Negra allí…