Resultats de la cerca
Es mostren 16592 resultats
clima escolar
Educació
Conjunt de condicions, especialment socials, en què es desenvolupa l’activitat educativa d’un centre.
Un bon clima en una escola necessita la participació responsable de tothom, així com la resolució positiva dels possibles conflictes
carrera docent
Educació
Recorregut que hom fa durant la vida del docent, seguint un model de desenvolupament professional basat en l’avaluació de la seva activitat i en la formació permanent.
La carrera docent regula la mobilitat i les retribucions, així com estimula la promoció del professorat dins del sistema educatiu
propietat universal
Matemàtiques
Relació o propietat que caracteritza o defineix un objecte matemàtic d’una manera unívoca (a part un isomorfisme trivial).
Així, els grups simètrics associats a conjunts que tenen una llei de composició interna resten caracteritzats per una propietat universal
peròxid de bari
Química
Pólvores de color blanc gris que són obtingudes escalfant l’òxid de bari en un corrent d’oxigen.
Ha estat molt emprat en l’obtenció de peròxid d’hidrogen, així com en pirotècnia i en les bales traçadores
mònada
Filosofia
Terme utilitzat per diversos filòsofs per a designar els elements últims de la realitat.
D’origen pitagòric, fou utilitzat per Plató i per diversos autors cristians, així com per Giordano Bruno i altres filòsofs
pedra
Part de pedra
© C.I.C.-Moià
Mineralogia i petrografia
Cos mineral sòlid i dur, de composició molt variable, no metàl·lic, però que conté sals i òxids metàl·lics, als quals és deguda la seva coloració, que pot ésser molt variada, i que constitueix les roques.
Hom acostuma a designar-ne les diverses varietats mitjançant adjectius concrets així, hom parla de pedres calcàries, quarsoses, silícies, etc
conversió
Lingüística i sociolingüística
En la terminologia del Cercle de Praga, pas d’una categoria a una altra per mitjans morfològics que no alteren la base dels mots.
Així, sobre la base menj- hom pot formar el verb menjar , l’adjectiu menjador , els substantius menjadora i menja , etc
quiasmatípia
Diferències entre la teoria de quiasmatípia i la teoria clàssica de la formació de quiasmes
© Fototeca.cat
Biologia
Teoria que proposa que l’entrecreuament entre dues cromàtides en la meiosi podria esdevenir-se en una de les primeres etapes, com és ara el paquitè, en què s’aparellen els cromosomes homòlegs, i el quiasma es formaria a la metafase, un cop s’han de separar per a la divisió reduccional.
Així, la formació del quiasma sembla més aviat la conseqüència de l’entrecreuament, més que no pas la seva causa
anastomosi portocaval
Comunicació de tipus tèrmino-lateral o latero-lateral entre les venes porta i cava efectuada amb la finalitat de derivar la sang de la porta cap al cor, evitant el fetge.
Hom disminueix, així, la hipertensió portal en el malalts cirròtics i pot tractar, consegüentment, l’hemorràgia de les varices esofàgiques