Resultats de la cerca
Es mostren 2435 resultats
Insurrecció Centralista
Història
Moviment revolucionari que es produí principalment a Catalunya (setembre del 1843-gener del 1844) per tal d’implantar una Junta Central que democratitzés el govern i exercís la regència.
Havia estat acordat però no dut a terme per les forces que havien enderrocat el govern d’Espartero maig-juliol del 1843 amb l’ajuda de la Junta Suprema Provisional de Govern de la Província de Barcelona La burgesia i l’exèrcit, davant el caire revolucionari que prenia el moviment, s’uniren per reprimir-lo, i encomanaren al general Joan Prim la direcció de les operacions militars contra els insurrectes Aquest bombardejà Barcelona i l’ocupà novembre del 1843, i liquidà el moviment en prendre Figueres gener del 1844, defensada per Abdó Terradas i Narcís d’Ametller A Barcelona, el moviment fou…
Galceran Albanell
Educació
Mestre del futur Felip IV.
Fou un dels pocs membres de l’estament militar català de l’època que posseïa una formació humanística i un coneixement de llengües orientals Arran del seu nomenament com a tutor del príncep Felip 1612 abandonà Barcelona per la cort Figurà des d’aleshores entre els personatges influents als quals els consellers barcelonins recorrien per tal d’obtenir ajuda Ordenat sacerdot, rebé l’abadia d’Alcalá la Real i l’administració de l’arquebisbat de Granada Deixà inèdits, entre altres treballs, un Compendio de la Historia General de España , unes instruccions sobre el govern dirigides al comte duc d’…
Hermann Joseph Abs
Hermann Joseph Abs
© Fototeca.cat
Economia
Financer alemany.
El 1938 entrà a la Deutsche Bank, de la qual fou nomenat director de relacions exteriors durant la guerra Després d’una curta depuració, hi retornà i hom li confià, a més, la gestió de l’ajuda del Pla Marshall a l’Alemanya Occidental El 1952 fou cap de la delegació del seu país a la conferència de Londres, on aconseguí un pacte molt avantatjós per al pagament dels deutes de la República Federal d’Alemanya Amb el suport de la Deutsche Bank, del qual fou president del consell d’administració en 1957-67, intervingué en nombrosos negocis, i participà en la direcció d’un gran nombre d’importants…
Ponç
Cristianisme
Eclesiàstic i canonista.
Antic monjo de Sant Ponç de Tomeres Occitània i bisbe de Ribagorça 1097-d 1103 Fou consagrat bisbe pel papa Urbà II Hàbil diplomàtic, amb l’ajuda de Pere I d’Aragó obtingué l’adjudicació de Barbastre i un lot d’esglésies prop de Lleida que pretenia el bisbe d’Urgell, i amb l’amenaça d’un judici amb la intervenció del legat papal Bernat de Toledo féu cessar les pretensions d’aquest sobre la seu de Roda El 1101, després de la reconquesta de Barbastre, hi traslladà la capitalitat de la seva seu amb vista a ocupar més tard la de Lleida, cosa que feren els seus successors
Èumenes II de Pèrgam
Història
Rei de Pèrgam (197-159 aC).
Fill i successor d’Àtal I Ajudà Roma contra Grècia i contra Antíoc III de Síria, cosa que, després de la batalla de Magnèsia 190 aC, li proporcionà gairebé la totalitat de l’Àsia Menor, les illes de l’Egea i el Quersonès traci Per tal de mantenir l’hegemonia a l’Àsia, lluità contra Prúsies I de Bitínia, Fàrnaces I del Pont i els gàlates Afavorí les arts i les lletres fundà la biblioteca de Pèrgam A la seva època Pèrgam esdevingué un dels principals focus de la cultura hellenística El succeí el seu germà Àtal II 159-138 aC, que continuà la seva política filoromana i culturalista
Francesc Villalonga i Fàbregas
Història
Política
Dirigent republicà, fill d’Antoni Villalonga i Pérez.
Republicà federal, es destacà a la fi del segle dins el Partit d’Unió Republicana, i posteriorment fou un defensor acèrrim de la reorganització del Partit Republicà Democràtic Federal, de la conjunció republicanosocialista en 1909-14 i de la candidatura assembleista del 1917 Candidat a les corts moltes vegades i sempre derrotat, la seva presència a l’ajuntament de Palma fou limitada en negar-se al suport dels liberals fou elegit el 1901 i el 1920, amb l’ajuda socialista Amb l’adveniment de la Segona República, substituí Llorenç Bisbal en l’alcaldia octubre del 1931 - juny del 1932 com a home…
Carles Martí i Feced
Història
Política
Metge i polític.
Estudià medicina a Barcelona El 1931 fou elegit regidor republicà a l’Hospitalet de Llobregat Fou empresonat octubre del 1934 pel fet d’haver cercat un refugi per a Azaña Fou sotssecretari de finances de la Generalitat 1936 i conseller de governació, i després, de finances i cultura 1937 S'exilià el 1939, i, per ordre de Companys, ajudà els catalans dels camps de concentració i els que volien emigrar a Amèrica Perseguit per la Gestapo, fugí a Suïssa 1942, amb Tarradellas i Gassol S'apartà de la política i s’establí al Marroc 1947, on exercí de metge i publicà treballs sobre…
Biblioteca Nacional
Biblioteca pública amb seu a Rio de Janeiro.
Fou organitzada el 1810 amb els 60 000 volums procedents de la Real Biblioteca de Ajuda, que la família reial portuguesa traslladà al Brasil el 1808 Actualment conté 3 500 000 volums, 600 000 manuscrits, 250 000 gravats i mapes, 185 incunables, 650 000 periòdics, etc, i és la biblioteca sud-americana més important Actua com a biblioteca central, té el registre dels drets d’autor, i hi ha una escola de bibliotecaris Manté un servei internacional d’intercanvis amb nombrosos països Conserva diverses obres rares, com dues còpies de la Bíblia de Magúncia, del 1462 Publica Anais da Biblioteca…
Rudolf Schwarz
Arquitectura
Arquitecte.
Deixeble de HPoelzig, collaborà en algun moment amb DBöhm L’església del Corpus Christi, a Aquigrà 1928-30, és una de les més importants per a la renovació de l’art religiós al s XX Després de la Segona Guerra Mundial ajudà a la reconstrucció d’esglésies, algunes combinant restes medievals amb ciment i vidre Santa Anna a Düren, Sant Miquel a Frankfurt, etc En totes elles fa ressaltar la gran unitat de l’espai, la simplicitat dels materials i l’ajut de la llum per a crear una atmosfera adequada Poc abans de morir escriví un estudi sobre tota la seva obra Kirchenbau ‘Construcció d’…
Ordoni IV de Lleó
Història
Rei de Lleó (958-960).
Fill d’Alfons IV o d’Alfons Froilaz En oposició a Sanç I 956-958 i 960-966, monarca regnant, fou elegit rei per la noblesa lleonesa instigada per Ferran González de Castella, que aspirava a utilitzar-lo en profit propi i que el casà amb la seva filla Urraca Hagué d’afrontar un atac musulmà, però fou derrotat per tropes cordoveses que acompanyaven Sanç I, mentre els vascons navarresos atacaven Ferran González Destronat, cercà refugi a Astúries i després a Burgos, d’on fou expulsat per Ferran González 961 Anà aleshores a Medinaceli i a Còrdova, on intentà de negociar l’ajuda del califa, que no…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina