Resultats de la cerca
Es mostren 13983 resultats
terratge
Història
Dret que cobraven els rectors als seus feligresos per donar sepultura.
Els antics cementiris eren tots en terreny eclesiàstic En algunes parròquies el rector tenia dret al millor vestit del difunt Consistia normalment s XIII-XVII en 4 o 5 sous i en algunes parròquies rurals en un parell de capons
reina
Entomologia
Individu fèrtil del sexe femení, propi dels insectes socials.
Algunes societats animals, com les de les abelles, les formigues, les de la majoria de vespes i els tèrmits, posseeixen una sola reina, de la qual descendeixen tots els altres individus, mentre que unes altres, com algunes espècies de vespes, tenen diverses reines
hibisc

Gineceu de l’hibisc de la Xina
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes arbustives o herbàcies, de la família de les malvàcies, de fulles alternes palmatinèrvies, de flors pentàmeres, grosses i sovint de colors vius, i de fruits en càpsula quinquelocular.
És un gènere ampli, algunes de les espècies del qual són conreades en jardineria, tal com l’hibisc de la Xina H rosa-sinensis i l’hibisc de Síria H syriacus , i algunes altres tenen interès industrial, com ara H cannabinum , que proporciona el kenaf
grup melanoderm
Antropologia física
Grup de races humanes de pell fosca, cabells cresps, glàndules sudorípares abundants, llavis inflats i eversos i predomini de la dolicocefàlia.
Estan àmpliament estesos al continent africà, en algunes regions d’Àsia i la Melanèsia Més recentment, i en una mesura menor, són representats també al continent americà Comprèn les races etiòpida, melanoafricana, melanoíndia, melanèsida, khoisànida i els pígmids africans i asiàtics Algunes d’elles presenten diverses subdivisions
Vilaragut

Armes dels Vilaragut
Llinatge valencià, l’origen, poc demostrat, del qual podria haver estat la casa reial d’Hongria, d’on Joan de Vilaragut degué passar a França i, després d’algunes campanyes guerreres, a Catalunya.
Altres autors, potser més versemblantment, els atribueixen a la casa pairal prop d’Oristà, al Lluçanès el primer nom conegut, d’aquesta casa, podria ésser el de Bertran de Vilaragut 1185 A més d’un Guillem de Vilaragut que anà a la campanya de Mallorca, on adquirí terres 1229, alguns dels seus membres anaren a la conquesta de València 1238 amb certesa, Arnau de Vilaragut i Pere de Vilaragut , possiblement germans, que foren a la presa de Sueca i de Xàtiva i obtingueren diverses heretats Pere de Vilaragut fou veguer d’Osona i Bages, i li fou atorgat, vitalici, el castell de Doscastells 1265…
Ranieri Vilanova
Música
Pianista i compositor català.
Estudià i es formà musicalment amb Ramon Vilanova, que el tenia per un dels seus alumnes més destacats A quatre anys ja tocava el piano, i algunes fonts apunten que quan en tenia cinc també cantava El 1839, en les funcions de benefici per la mort de Vicenç Cuyàs, interpretà algunes obres al piano Pel que sembla, quan F Liszt feu uns concerts a Barcelona, el 1845, el pogué sentir tocar i fins i tot li donà algun consell Idèntiques notícies han arribat pel que fa a S Thalberg, que poc temps després actuà també a Barcelona És possible que Vilanova realitzés estudis a…
papú
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües parlades a Nova Guinea i a les illes adjacents, parlades per uns 4 milions d’individus.
Hom estima el seu nombre en unes 700 classificades en 21 embrancaments i prop d’un centenar de famílies i algunes d’elles no tenen més d’alguns centenars de parlants Moltes semblen provenir d’un tronc comú el macroembrancament de Nova Guinea, mentre que hom desconeix l’origen d’algunes altres
florídies
Botànica
Subclasse de rodofícies de tal·lus pluricel·lular de forma variable.
Tenen midó de florídies com a substància de reserva Tenen reproducció asexual mitjançant propàguls i tetràspores i reproducció sexual per carpogàmia Constitueixen el grup més important i més evolucionat de les rodofícies La majoria són marines Algunes florídies tenen interès alimentari, i algunes altres forneixen productes d’importància industrial, com ara l’agar-agar i el carragheen
editorial Aguilar
Editorial
Editorial fundada a Madrid el 1923 per Manuel Aguilar, d’origen valencià.
Després de la guerra esdevingué una de les més importants en llengua castellana, gràcies a les colleccions de clàssics universals —"Crisol”, “Obras eternas”, etc—, antologies de teatre, atles, etc Ha publicat algunes colleccions i algunes obres en català S'ha dedicat també a la cartografia El 1986 passà a formar part del grup editorial Santillana de Jesús de Polanco
discret | discreta
Història
Tractament donat, als Països Catalans i durant l’Antic Règim, als notaris, procuradors, cirurgians, apotecaris i altres membres de l’estament d’artistes, i també als preveres.
Algunes vegades aquest tractament era substituït pels d' honorable o venerable o afegit a aquest honrable i discret , venerable i discret Havia estat donat alguna vegada també als mercaders i, especialment, a algunes autoritats menors, com patrons de nau, cònsols de catalans, prohoms de consells municipals, etc, acompanyat sovint d’uns altres adjectius honrat, savi i discret
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina