Resultats de la cerca
Es mostren 17000 resultats
Romà Comamala i Valls
Romà Comamala i Valls
© Fototeca.cat
Teatre
Dramaturg, poeta i assagista.
Fou monjo de Poblet i després ingressà al clergat tarragoní Treballà com a escenògraf i figurinista també creà grups de dansaires i cantaires sobretot a Vilabella Alt Camp, on fundà un esbart, així com el Museu del Camp S'inicià en la poesia amb Poemes d’Adam 1967 Bon coneixedor de la literatura grega, publicà nombroses reelaboracions dramàtiques dels mites grecs, aplegades en cinc volums sota el nom de Variacions sobre mites grecs 1977-95, a més de Rumb a Paititi i altres peces 1983 i Teatre 1988 Els reculls Peces breus 1981-82, Peces mínimes 1990 i Peces mínimes II 1995 prescindeixen d’…
Miquel Palau Vila
Rem
Remer.
Pertanyé al Club de Rem Ruber i també estigué vinculat a altres clubs, com el GEiEG o el Club de Rem de Barcelona Fou campió d’Espanya en la categoria de quatre amb timoner i en vuit amb timoner 1951, 1952 Assolí una medalla de bronze al Mundial del 1951 en la categoria de quatre amb timoner i formà part de l’equip olímpic espanyol als Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952
les Torres
L’antic veïnat de les Torres, a l’esquerra del Segre (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Veïnat
Veïnat del municipi de la Seu d’Urgell (Alt Urgell), situat al marge esquerre del Segre.
Originàriament era format per la Torre del Cap , la del Peu i la del Mig Actualment es divideix en dos sectors, la partida de les Torres i la de l’Olla i Segalers
Touré Samory
Història
Capitost africà.
De la tribu manding i musulmà, fou traficant d’esclaus a Bisandugu, ciutat que acabà dominant Entre el 1874 i el 1882 creà un regne a l’Alt Níger en país mande després d’una sèrie de campanyes sagnants, però topà amb l’expansió francesa al Sudan El 1887 cedí a França la vora esquerra del riu i acceptà el protectorat sobre el seu regne Represes les hostilitats el 1891, es retirà a Libèria i a la Costa d’Ivori fins que fou capturat i deportat 1898
Santa Maria dels Horts
Església de Santa Maria dels Horts de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès)
© Fototeca.cat
Església
Església del municipi de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), a l’E de la vila, edificada abans del segle X.
Josep Farré i Costa
Folklore
Músic tradicional conegut amb el sobrenom de Ferrer de Tuixén.
Violinista autodidàctic i ferrer d’ofici Director del Terceto Farré, on tocava amb els seus fills Josep Maria acordionista i Joan percussionista i interpretava els Llanceros de Tuixén i altres tonades tradicionals de la serra de Cadí Alt Urgell i Berguedà i de la comarca del Solsonès, així com el repertori de ball popular vals, polca, masurca, pasdoble, xotis, etc L’any 1962 es traslladà a la Seu d’Urgell i el 1972 a Barcelona Enregistrà cançons i balls en els discs de l’Associació Arsèguel i els acordionistes del Pirineu
Sant Martí Sadevesa
Església de l’antic poble de Sant Martí Sadevesa Terrassola i Lavit (Alt Penedès)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Terrassola i Lavit (Alt Penedès), situat al SW del terme.
L’església de Sant Martí existia ja el 1149 i consta com a sufragània de la de Sant Marçal de Terrassola des del 1413
Fontanet
Caseria al llogaret de Fontanet, al municipi de Cabó (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Enclavament
Enclavament del municipi de Cabó (Alt Urgell), dins el d’Organyà, al vessant septentrional de la muntanya de Nargó, prop de la plana al·luvial del Segre.
Hi ha el mas de Fontanet, amb les restes de la capella de Sant Martí
monestir de Cadins
Antiga església del monestir de Sant Feliu de Cadins a Cabanes (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia i antic priorat ( Sant Feliu de Cadins
) de monges cistercenques, situat prop de Cabanes (Alt Empordà).
El 1169 Alexandre III el convertí de filial de Valldemaria, prop d’Hostalric Selva, en abadia i cap de l’antiga matriu En resta l’església final del s XIII, de planta de creu llatina, i altres dependències El 1492 les monges es traslladaren al monestir del Mercadal , a Girona
la Valira
l’Alt Urgell Amplia recolzada de la Valira vista des de Castellciutat, amb la Seu d’Urgell al fons
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc, afluent, per la dreta, del Segre, que constitueix el col·lector de totes les aigües d’Andorra (excepte el sector nord-oriental de la Solana d’Andorra); tots els afluents que rep el riu mentre discorre en territori andorrà tenen llur curs dins el país, excepte el riu d’Aós.
El formen dos corrents principals, la Valira d’Encamp dita també de Canillo, de Soldeu o d’Orient i la Valira d’Ordino o de la Maçana , o del Nord , dita més pròpiament ribera d’Ordino , els quals s’uneixen entre Engordany, les Escaldes i Andorra la Vella a partir d’aquest aiguabarreig, la Valira rep també el nom de la Gran Valira La Valira d’Encamp constitueix, però, de fet, el curs alt del riu, que cal considerar així que neix al circ de Pessons, dins el terme d’Encamp, al SW del port d’Envalira davalla ràpidament grau Roig en direcció N vers Soldeu, on rep per la dreta el riu d’Incles…