Resultats de la cerca
Es mostren 1424 resultats
Feliciana Sala i Sellés
Arqueologia
Arqueòloga.
Formada sota el mestratge de Lorenzo Abad a la Universitat d’Alacant, on es doctorà l’any 1994 amb premi extraordinari, des del 2002 és professora titular d’arqueologia de la mateixa institució Ha centrat la seva tasca de recerca en el període protohistòric, particularment en l’estudi de la cultura ibèrica a les comarques meridionals del País Valencià Entre les seves publicacions cal destacar La Cultura Ibérica de las comarcas meridionales de la Contestania entre los siglos VI y III aC 1995, El Puntal de Salinas Un poblado ibérico del s IV aC en el valle alto del Vinalopó 1996,…
Antoni Borrell i Pujol

Antoni Borrell i Pujol, segons retrat del seu fill Toni Borrell i Martínez
© Arxiu Família Borrell
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Dibuixant, pintor i escultor.
Autodidacte Treballà com a illustrador de literatura juvenil en sèries com “ Azucena ” , “ Átomo Kid ” , “ Sargento Tigre ” , “ Tamar ” , “ Los Hollister ” , “ Hazañas bélicas ” , “ Brigada secreta ” , etc, principalment per a l’editorial Toray de Barcelona, i posteriorment per a l’editorial Bruguera També publicà a revistes del Regne Unit i dels EUA Interessat per l’arqueologia, també recreà pictòricament temes i escenes de la prehistòria Fundà el Museu Arqueològic i Paleontològic de Baldomar 1970, localitat del municipi d’Artesa de Segre Noguera on visqué És autor de nombrosos retrats,…
Giuliano da Sangallo
Arquitectura
Nom amb què és conegut Giuliano Giamberti, arquitecte italià, cap d’una important família d’arquitectes.
Fou un dels principals continuadors del llenguatge arquitectònic de Brunelleschi Entre les seves obres cal esmentar l’església de Prato Madonna delle Carceri, 1485-92, primer exemple renaixentista de planta central on també són paleses fórmules d’Alberti la Villa Mèdici de Poggio a Caiano 1480-85, on aixecà un pòrtic, preludi de Palladio la sagristia de l’església del Santo Spirito a Florència 1489-92 i el Palazzo Gondi a Florència 1490-94, darrer exponent de la tradició brunelleschiana A Roma projectà el claustre de San Pietro in Vincoli i l’església de Santa Maria dell’Anima i fou nomenat…
Alfons Roig i Izquierdo
Cristianisme
Eclesiàstic i crític d’art.
Fou rector de l’església de Sant Joan de la Ribera, de València, i professor de l’Escola de Belles Arts de Sant Carles des del 1939 El 1946 se n'anà a Roma on es llicencià en arqueologia cristiana Féu diversos viatges a Europa becat pels governs de França i de la RF d’Alemanya Alternà la docència amb conferències i articles sobre l’art d’avantguarda El 1975 s’uní al grup L’Eixam Publicà diversos treballs El arte de hoy y la Iglesia 1954, La pintura religiosa de Georges Rouault 1959, Julio González 1960, En la muerte de Ángel Ferrant 1961, Picasso en Barcelona 1962, Diálogo de la…
Fragments de sarcòfag de Guissona
Fragment de sarcòfag de marbre blanc, amb un crater ovulat com a motiu central Museu d’Arqueologia de Catalunya - Empúries/R Serra Aquests tres fragments foren trobats a Guissona Segarra, dos d’ells al final dels anys setanta Es conserven en colleccions particulars del poble Són de pedra calcària Un dels fragments C fa 0,26 × 0,1 m aproximadament Es tracta de tres fragments amb restes d’estrígils que probablement pertanyen a una mateixa peça El B posseeix l’inici de la decoració figurada, que no es pol identificar atesa la seva conservació Per aquest motiu, tampoc no es pol…
José Nicolás de Azara y de Perera

José Nicolás de Azara
© Fototeca.cat
Història
Diplomàtic i erudit aragonès.
Marquès de Nibbiano Secretari d’estat als 30 anys, ambaixador de Carles III i de Carles IV a Roma 1786-98 i a París 1798-99 i 1801-03, intervingué en les gestions per a la supressió de la Companyia de Jesús 1773 i, a l’època napoleònica, intentà una política de neutralitat A Itàlia s’interessà per l’arqueologia, l’estètica estudis sobre Mengs, 1780 i els clàssics llatins edicions de Bodoni amb el seu amic Esteban Arteaga Edità, revisà i augmentà l’obra de Bowles Introducción a la historia natural y a la Geografía física de España 1782 Fou un dels illustrats més radicals, com es…
Maria Lluïsa Serra i Belabre
Historiografia catalana
Historiadora, bibliotecària i arqueòloga.
Vida i obra Estudià principalment la prehistòria de Menorca i l’època medieval Inicià els estudis de batxillerat a l’Institut de Segon Ensenyament de Maó 1923, però els interrompé per motius familiars Realitzà la carrera de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona com a alumna lliure 1944-49 Treballà amb Ll Pericot, A del Castillo, F Mateu i Llopis i J Vicens i Vives L’any 1954 ingressà per oposició al cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs, i fou destinada a la Biblioteca Pública de Maó, on també es feu càrrec de l’arxiu històric i del Museu de Belles Arts…
Necròpoli de Marganell
Art romànic
Situació Al terme de Marganell hi ha tres necròpolis, una de les quals és de dubtosa filiació cronològica Cal dir, d’altra banda, que per diverses raons no ha estat possible de localitzar-les exactament, per la qual cosa hom només pot fer referència a llur situació geogràfica aproximada Long 5°27’40” - Lat 41°37’15” Fossar de can Morota Es tracta d’un cementiri de dubtosa datació medieval, que constava de 5 sepultures i que fou excavat no fa gaire anys per Miquel Cura Les tombes eren en forma de simple fossa coberta amb lloses, soterrades a mig metre de fondària Una d’elles feia 1,10 m de…
Bartomeu Ferrà i Perelló
Historiografia catalana
Escriptor, arqueòleg i mestre d’obres.
Estudià a l’Escola Especial de Mestres d’Obres de València Installat a Mallorca, emprengué la restauració i construcció de diferents edificis És considerat el representant més important de l’arquitectura historicista, sobretot neogòtica, a Mallorca esglésies de Son Rapinya i de Son Roca, a Palma També feu incursions en el neoromànic i en el premodernisme can Barceló o el projecte de l’església de Sant Magí, tots dos a Palma Fou l’autor de la restauració de l’església d’Alcúdia i de l’edifici de la Caixa d’Estalvis Sa Nostra al carrer del Sol de Palma Cal remarcar la seva dedicació a l’…
Frederic Udina i Martorell
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Historiador, arxiver i catedràtic, germà de Santiago Udina i Martorell.
Deixeble d’ Antonio de la Torre , es llicencià i es doctorà 1945 per la Universitat de Barcelona amb la tesi El condado de Barcelona en el siglo X fuentes diplomáticas Arxiver interí a l' Archivo Histórico Nacional 1940, l’any 1941 ingressà per oposició al Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos CFABA Fou director de l’ Arxiu de la Corona d’Aragó 1961-82 i posteriorment en fou director honorari Entre els anys 1959 i 1976 fou director del Museu d’Història de la Ciutat Membre de la comissió gestora de la Universitat Autònoma de Barcelona i degà de la facultat de lletres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina