Resultats de la cerca
Es mostren 2035 resultats
pericana
Pericana
Fernando Medina (CC BY 2.0)
Gastronomia
Menjar típic del centre del País Valencià, sobretot de l’Alcoià, el Comtat i la Vall d’Albaida, consistent en una barreja de pebrot vermell sec fregit, bacallà esqueixat, all i oli d’oliva.
fagina
Fagina
M.zlinko (cc-by-sa-3.0)
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels fissípedes, de la família dels mustèlids, d’uns 42-48 cm de longitud.
Ateny uns 12 cm d’alçada a la creu i un pes d’1,5-2,5 kg Té les potes curtes, les orelles petites, el pelatge espès, fi i de color terrós, i la cua llarga És molt semblant al mart comú, amb el qual hom el confon Habita a les regions muntanyenques, vora els estatges humans, als límits del bosc D’hàbits nocturns, avança fent salts, i nia en sots, pallers, graners, forats d’arbres, etc Caça conills, i causa estralls entre els animals de corral Habita a tot el centre i sud d’Europa És comuna als Països Catalans, llevat de les Balears
estil
Estils romans
(CC BY 3.0) LessayCatus
Escriptura i paleografia
Instrument per a escriure damunt matèries toves, com és ara cera, argila, plom, etc.
Tenia una forma allargada i acabava en punxó per un costat i en espàtula plana per l’altre per tal de poder esborrar l’escrit Solia ésser de vori, d’os o de metall
barretera
Barretera
JC Schou (cc-by-nc)
Botànica
Planta herbàcia de rizoma perenne, de la família de les compostes, que al principi de la primavera origina les fulles, petites, reniformes i denticulades, juntament amb la tija (escapus), que porta uns deu capítols florals, d’un color violeta clar i d’olor de vainilla.
Originària de Tripolitània, és conreada en jardineria i s’ha naturalitzat als Països Catalans, on es fa en sòls argilosos i humits de les comarques litorals
bolet carner
bolet carner
WildBranch (CC BY 2.0)
Micologia
Gran bolet de la família de les hidnàcies, de diàmetre fins a 20 cm, format per una massa arrodonida, de ramificacions gruixudes i soldades entre elles, cobertes de llargues agulletes, fràgils i penjants.
La carn és blanca, compacta, és comestible i de qualitat, si el bolet és tendre Es fa principalment sobre troncs de roures mig morts o en descomposició
alzinoia
Alzinoia
H. Krisp (cc-by-3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de capell carnós, blanquinós, amb esquametes grises, làmines decurrents, peu gruixut, excèntric, que es fa sobre troncs d’arbres planifolis, sovint quan encara són vius.
gorgonzola
Gorgonzola
kaythaney (CC BY-NC 2.0)
Alimentació
Formatge tou i mantegós, elaborat amb llet entera de vaca, de forma cilíndrica, en el qual s’ha provocat el desenvolupament del fong Penicillium glaucum que fa a la pasta viada, d’un color verdós.
La maduració es realitza en un ambient humit i a temperatura baixa 5-6°C durant 2-6 mesos D’aroma intens i de tast característic, recorda potser el rocafort Originari de Gorgonzola i de Valsassina, és ja un producte típic de tota la Llombardia, el Piemont i l’Emília-Romanya
cigronera
Cigronera
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, pubescent, erecta, de 20 a 50 cm d’alçària, de fulles estipulades, imparipinnades, amb els folíols ovats i fortament serrats.
Les flors, blavoses, purpúries o blanques, són solitàries a l’extrem d’un peduncle axillar més curt que la fulla, i tenen un calze amb cinc dents dues vegades més llargues que el tub Els fruits són llegums inflats, d’uns 25 mm de llarg per 12 mm d’ample, que contenen una o dues llavors globuloses, els cigrons Poc exigent en aigua, el seu conreu és apropiat en terrenys àrids, especialment en els poc compactes Hom en fa la sembra a la primavera la producció mitjana és de l’ordre de 5 qm de gra i de 7 qm de palla per hectàrea La cigronera és originària de l’Índia, que és el primer productor…
comí
Comí
Herbolario Allium (cc-by-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les umbel·líferes, de 10 a 50 cm d’alçària, de fulles laciniades i de flors blanques o rosades agrupades en umbel·les de pocs radis.
Oriünda de la regió mediterrània, on és conreada pels fruits des de molt antic
cogomassa
cogomassa
BioLib.cz (CC BY-NC 3.0)
Micologia
Bolet de capell blanc o amb el centre una mica ocraci, de la família de les amanitàcies, de 5 a 11 cm de diàmetre; les làmines són amples, i la cama, esvelta i bulbosa, amb volva membranosa.
És semblant a la farinera borda i, com aquesta, és tòxica i mortal Viu sobretot en sòls calcaris, assolellats però humits S’ha de vigilar de confondre amb els camperols, especialment els camperols anisats Agaricus arvensis i A sylvicola