Resultats de la cerca

Començà a competir el 1989 i passà per diverses modalitats abans de centrar-se en la carretera, on desenvolupà la part més important de la trajectòria professional, principalment en equips italians Disputà quatre edicions del Tour de França, vuit del Giro d’Itàlia, deu Campionats del Món i els Jocs Olímpics de Pequín 2008 Guanyà una etapa del Giro del Trentino 2005, del Giro d’Itàlia 2006 i del Tour del Llemosí 2007 Fou campiona d’Espanya de fons de carretera 2009 i pujà diverses vegades al podi dels Campionats d’Espanya, tant en contrarellotge com en ruta Deixà la…

S’inicià en el tennis al CT la Salut i es proclamà campió de Catalunya júnior 2001 A partir del 2005 es dedicà al pàdel i compaginà la competició en l’àmbit universitari i federatiu En el primer, guanyà cinc campionats catalans consecutius 2005-09 i tres d’estatals 2005, 2006, 2008 En l’altre, fou campió de Catalunya en tres ocasions 2008, 2009, 2010 i guanyà el Circuit Català de Pàdel 2009 i la Copa de Campions 2010, d’àmbit estatal Formà part del CT Castelldefels 2006-08 i, posteriorment, passà al Reial Club de Polo de Barcelona, amb el qual guanyà un Campionat de Catalunya per…

Ha desenvolupat la seva carrera jugant a escala i corda en la posició de mitger, tot i que també ha practicat altres modalitats Ha format equip amb el seu germà Enric ,  Sarasol I , ha estat un jugador de referència durant la dècada dels noranta El seu palmarès inclou quatre campionats del Circuit Bancaixa 1992, 1997, 1998 i 2008 i dos Campionats Nacionals d’escala i corda 1987 i 1992 Com a membre de la Selecció Valenciana de Pilota ha estat campió del món de llargues 1996, 1998, 1999, 2002 i 2004, de joc europeu 2000 i 2002 i de frontó 2002 i campió d’Europa de…

El seu antecedent el trobem en l’Associació Catalana de Pàdel, constituïda l’any 1990, que organitzà els primers Campionats territorials L’any 1998 es van iniciar els tràmits per a constituir la Federació, que s’encarrega de l’organització, la reglamentació i la promoció d’aquest esport Ivan Corretja en fou el primer president Els seus estatuts foren aprovats l’any 2004 i té la seu a Barcelona Vers el 2009 s’arribà a unes 6400 llicències i més de 60 clubs registrats Organitza els Campionats Internacionals de Catalunya, la Lliga Catalana i circuits com el català, l’…

Començà a jugar al Collegi Mireia de Montgat, d’on passà al Futbol Club Barcelona, amb el qual fou campió d’Espanya en diferents categories, jugant com a pivot Amb disset anys ja formà part del primer equip que aconseguí el títol de campió del món de clubs Posteriorment fou campió de la Recopa 1986, de l’ACB 1986, 1988, de la Copa del Rei 1986, 1988, de la Copa Korac 1987 i de la Copa Príncep d’Astúries 1988 Després d’una temporada cedit al Grup IFA 1988-89, tornà al FC Barcelona, amb el qual guanyà una altra Lliga ACB 1990 La temporada 1990-91 s’incorporà al Joventut de Badalona, equip amb…

Competí amb el CN Sabadell, fitxat per l’entrenador Kees Oudegest Abans de ser major d’edat fou campió absolut de Catalunya 1969 i medalla d’or als europeus júniors 1969, i aconseguí el seu primer Campionat d’Espanya absolut 1971 A divuit anys fou finalista olímpic de 4 × 100 m estils als Jocs de Munic 1972 Fou tres cops campió de Catalunya de 100 m lliure 1969, 1973, 1977 i dos cops de 200 m 1972, 1977 En campionats estatals fou 21 vegades campió en campionats d’estiu 4 en 100 m 1972, 1972, 1975, 1976, 5 en 4 × 100 m estils 1970, 1971, 1972, 1975, 1976, 8 en 4 × 100…

Membre del Club Natació Horta fins l’any 2000, ja com a júnior començà a entrenar-se al CAR de Sant Cugat i passà al Club Natació l’Hospitalet Després d’un parell d’anys amb Víctor Maya, començà a entrenar-se a les ordres de Joan Fortuny El 2008 fitxà pel Club Natació Sant Andreu, on també nedava el seu germà Àlex A partir del 2010 decidí alternar la piscina amb les aigües obertes, modalitat en què es proclamà campiona d’Espanya 2011, i guanyà el descens de la Ría de Navia i la Travessia de l’Estany de Banyoles, entre altres proves En piscina, fins el 2012 havia guanyat vint-i-quatre …

Establí els rècords catalans de 5000 m 2000, 10000 m 2000 i marató 2004 Fou campió d’Espanya de 10000 m quatre vegades 2000-03 i de 10000 m en ruta una vegada 2010 Disputà els Jocs Olímpics de Sydney 2000, Atenes 2004 i Pequín 2008, tres Campionats del Món 2001, 2005, 2007 i tres d’Europa 2002, 2006, 2010, en el primer dels quals conquerí la medalla de bronze dels 10000 m En la mateixa prova guanyà una medalla d’or 2001 i una de plata 2002 a la Copa d’Europa També disputà quatre Mundials i quatre Campionats d’Europa de cros Un cop retirat fou responsable de fons de la federació espanyola Com…

Membre del Club Esportiu Universitari de Barcelona i del Centre Gimnàstic Barcelonès, fou tres vegades campiona d’Espanya de 100 m, dues vegades de 200 m 2 i tres vegades de 60 m en pista coberta i establí els rècords estatals d’aquestes proves També fou campiona de Catalunya de 100 m 1982, 1983, 1984 i 200 m 1982, 1983 Els seus rècords de Catalunya de 100 m i 200 m llisos encara no han estat superats Internacional per Espanya, disputà els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 i els Campionats d’Europa en pista coberta 1984, 1985 Guanyà la medalla d’or en relleus 4 × 100 m als campionats…

L’èxit dels Campionats de Catalunya i d’Espanya de cros, que s’organitzaren a Vic el 1979, impulsaren el CA Vic a crear el Cros, que fou l’hereu de la cursa sobre asfalt Tona-Vic Ha anat canviant el circuit i fou l’escenari dels Campionats de Catalunya de cros dels anys 1992, 1995 i 2008 L’atleta local Pere Casacuberta, amb quatre victòries consecutives 1987-90, és qui ha guanyat més vegades una cursa que també té en el seu historial atletes com Pere Arco, Carles Castillejo i Ayad Lamdassem En categoria femenina, una altra atleta local, Cristina Nogué, també amb…