Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori del Liceu amb Joan Cuyàs i F Sánchez Gavagnach, i també amb els pianistes P Tintorer i C Vidiella El 1886 es casà amb el mestre de piano Joaquim Perona i Calafell i, posteriorment, el 1900, amb Enric Lapeyra i Rubert, germà del pianista Josep Lapeyra Destacà en el conreu de la cançó, i fou una de les concertistes de lieder actives al principi del segle XX Fou professora de cant de l’Orfeó Català, entitat amb la qual el seu marit es vinculà des de la seva creació, i també solista del cor A més, participà en la fundació de la secció femenina de l’Orfeó

Després de formar part de la capella reial de Carles V com a cantor, a mitjan segle XVI ocupà el càrrec de mestre de capella de la collegiata del Salvador, a Sevilla Poques són les dades conegudes d’aquest músic, del qual es conserven algunes obres El Cancionero Musical de Medinaceli inclou una missa ferial, el motet Domine memento mei i part d’una passió, totes a quatre veus El mateix manuscrit transmet una cançó profana, Navego en hondo mar , atribuïda a Bernal González, que podria ser obra del mateix compositor Altres manuscrits de Toledo i Guadalupe conserven còpies d’himnes de la…

Marx distingí la formlied o liedsatz de dues parts forma binària i la de tres parts forma ternària , formes que es poden combinar entre elles per a assolir models més complexos com ara el minuet-trio-minuet Les aplicacions d’aquest terme, que ha caigut en desús fora de les fronteres de parla alemanya, no són unànimes, tot i que s’utilitza preferentment per a peces simples de caràcter líric D’altra banda i malgrat la presència de la paraula lied 'cançó’ en alemany en l’expressió, ni tots els lieder tenen forma lied ni totes les formes lied -de fet, el terme s’aplica preferentment al…

Estudià música amb els mestres J Albertí i J Balaguer, i fou deixeble de Paul Dukas a l'Escola Normal de Música de París 1935 El 1940 fundà i dirigí, fins al 1944, l’Orquestra Filharmònica Balear, de Palma Dirigí també la banda La Musa de Selva i les bandes municipals de Porreres, Lloret de Vistalegre i Inca Composà més de 200 obres de música simfònica, coral i de cambra És autor, entre d’altres, de la  Simfonia núm 1 1928, suite Xilvar premi Nacional de Música 1930, Cançó de març 1933, Cantata 1935, Sons de Mallorca 1945, Himne a Mallorca 1945, Escena incaica 1974 i Nadal 1979

Estudià a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic Assolí èxits com a cantant amb obres líriques catalanes Cançó d’amor i de guerra , 1926 El 1939 s’exilià a França, on actuà S'establí a Perpinyà 1944, on fundà els grups Els Amics del Teatre Català i Agrupament Artístic Teatral, al capdavant dels quals promogué el teatre català al Rosselló, amb més d’un centenar de representacions d’obres de Guimerà, Rusiñol, Adrià Gual El seu germà Josep Claramunt i Mesa Gràcia, Barcelonès 1885 — Barcelona 1947 fou també actor i director teatral, i amb el seu nom fou instituït el premi teatral de l’editorial Nereida

El terme prové del mot occità perigordina o perigordiana , en referència al Périgord, comarca nord-oriental d’Aquitània, Occitània, d’on procedeix la dansa Presenta semblances amb el passepied Al segle XVIII, era utilitzada com a dansa de cloenda en els balls En la tercera escena del primer acte de Rigoletto , de G Verdi, es troba l’exemple més famós d’aquesta dansa en la música culta

És virtualment idèntica a la brunette Jean Baptiste Weckerlin en publicà una recopilació París 1865 Durant el segle XVI, ocasionalment es donà aquest nom a una dansa instrumental semblant al saltarello

La melodia, de caràcter melangiós, és escrita en tonalitat menor i té una extensió insòlita Una versió paròdica de caire polític fou impresa en fulls solts amb motiu de l’entrada a Barcelona del reiarxiduc Carles III 1705 Interpretada per Pau Casals al començament dels seus concerts des de l’exili del 1939, ha estat considerada com un símbol nacional

Abandonà el sacerdoci i treballà en feines diverses, entre les quals l’ensenyament D’inicis tardans, s’introduí en el món de la cançó de la mà d’ Ovidi Montllor Els seus primers recitals daten del 1975 i el 1976 es presentà oficialment al Teatre Micalet de València Des d’aleshores ha cantat arreu del País Valencià, Catalunya, París, Madrid, Itàlia i Sevilla Autor de més de vuitanta cançons en les quals alterna la reivindicació, el to popular i satíric, la crítica i els temes amorosos, ha musicat també poemes de Vicent Andrés Estellés , Miquel Martí i Pol  i altres poetes L’any 1980 fundà una…

La paraula chacona aparegué inicialment en la tornada d’una cançó ballable del final del XVI, originària d’Amèrica Molt popular a Espanya, aquesta cançó, de caràcter desimbolt, es caracteritzà per una mètrica ternària i mode major i per estar basada en la successió harmònica I-V-VI-V o I-V-VI-III-IV-V Aquesta fórmula harmònica derivà en diferents dissenys de baix, a partir dels quals s’elaboraren les variacions A banda de basar-se en un obstinat, la xacona comparteix una sèrie de característiques amb la passacaglia , com ara la mètrica, un tempo moderat i l’accent mètric sobre el segon temps…