Resultats de la cerca
Es mostren 785 resultats
parraca
Botànica
Planta herbàcia biennal o perenne, de la família de les compostes, de 20 a 80 cm d’alçada, híspida, de fulles lanceolades, enteres o sinuades, de capítols grocs i de fruits en aqueni.
Es fa en llocs herbosos o pedregosos, en una gran part d’Europa
panigroc
Panigroc
Luigi Rignanese CalPhotos (cc-by-nc)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 20 a 50 cm d’alt, amb fulles bipinnatipartides, amb capítols de disc groc i de lígules blanques, i amb fruits en aqueni.
Creix per les vores dels camins i en terrenys incultes de la regió mediterrània
xirivia
Xirivia
H. Zell (cc-by-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, de 50 a 120 cm d’alçada, pubescent, de fulles pinnaticompostes amb folíols ovats i crenats, i de flors grogues, disposades en umbel·les compostes.
Hi ha formes de conreu ssp sativa , de tija angulosa, de folíols aguts i d’arrel axonomorfa xirivia , gruixuda, blanca, emprada com a verdura i com a farratge La xirivia silvestre ssp sylvestris i afins, de tija cilíndrica o poc angulosa i de folíols obtusos, creix en herbassars nitròfils de les contrades humides, en una gran part d’Europa
camamilla romana
Camamilla romana
Consultaplantas (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de tija més o menys prostrada, amb fulles retallades i piloses, i flors en capítols grocs de lígules blanques, amb involucre de bràctees membranoses.
Tota la planta i especialment els capítols és molt olorosa, pel seu alt contingut en olis essencials, azulè, cumarina, etc, que li confereixen propietats antiespasmòdiques, tòniques i estomacals Viu en terra de pasturatge i sòls calcigats
herba vergera
Herba vergera
Jakob Fahr iNaturalist (CC BY-NC 4.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 5 a 15 cm d’alçària, amb fulles espatulades, en roseta basal, i amb capítols solitaris de lígules rosades i de disc groc.
Creix en herbeis humits, sobretot a les Illes Balears
herba escombrera
Herba escombrera
Luigi Rignanes (cc-by-nc)
Botànica
Planta herbàcia generalment perenne, de la família de les compostes, de 40 a 80 cm d’alçada, de fulles radicals en roseta, runcinades o lirades, i fulles caulinars linears, i de capítols purpuris.
Creix en erms, en vores de camins i de camps, etc, de la regió mediterrània
lleguminoses
Botànica
Ordre de dicotiledònies dialipètales que consta d’unes 12 000 espècies d’herbes, arbusts i arbres, amb fulles normalment compostes, amb flors generalment pentàmeres i sovint zigomorfes i amb fruits típicament en llegum.
Comprèn les famílies de les cesalpiniàcies, de les mimosàcies i de les papilionàcies
perlina blanca
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, subllenyosa, densament llanosa, de 20 a 60 cm d’alt, de fulles sèssils, oblongues i crenulades, i de flors grogues disposades en capítols globosos.
Creix exclusivament en dunes i platjes marítimes És planta remeiera emprada com a depurativa i contra la gota
gitam
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les rutàcies, de 20 a 50 cm d’alçària, de fulles compostes imparipinnades, de flors blanques o rosades, agrupades en raïms terminals, i de fruits quinquefol·liculars.
Creix en boscs d’alzina i de pi blanc, en garrigues i en matolls, a la terra baixa Té propietats emmenagogues, abortives, estomacals i hipotensores
estragó
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les compostes, de 40 a 70 cm d’alçada, de fulles lanceolades enteres o lleugerament dentades i de capítols globulars d’un verd blanquinós, reunits en panícula.
De procedència asiàtica, és conreat en una gran part d’Europa per les fulles, aromàtiques i picants, molt apreciades com a condiment