Resultats de la cerca
Es mostren 2779 resultats
Ramon V de Pallars Jussà
Història
Comte de Pallars Jussà (1047-98), fill de Ramon IV i d’Ermessenda.
Visqué en un clima de desordres constants i de crisi generalitzada de l’autoritat comtal, motivada pels atacs del seu cosí Artau I 1049-81 de Pallars Sobirà i dels comtes d’Urgell, desitjosos d’estendre llur hegemonia cap al sud-oest, de sotmetre a llur poder la conca de Tremp i de situar sota llur autoritat el conjunt de terres limítrofes amb l’emirat de Lleida També els senyors locals aprofitaren les dificultats de Ramon V per a bascular l’autoritat local i estendre llurs jurisdiccions En el curs d’una veritable guerra de saqueig i destrucció, Artau I arribà a prendre els…
Castell d’Erill o d’Erillcastell (el Pont de Suert)
Art romànic
El lloc d’Erillcastell és situat a 1 441 m d’altitud a migdia del Pic Redó, dominant la riba dreta del barranc de Peranera Deu el seu nom a l’existència en aquest indret del castell d’Erill, una de les primeres mencions documentals del qual data de l’any 1022, en una escriptura per la qual un tal Robert, marmessor d’Olina, donà al monestir de Santa Maria de Lavaix una peça de terra situada “ in castro Erilli, in loco ubi dicitur Terravone ” En aquell moment, el castell d’Erill pertanyia al domini dels comtes del Pallars Sobirà i ja era termenat així ho indica la venda que féu l’…
la Roca de Pelancà

Penyal de la Roca de Pelancà
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Vilallonga de Ter (Ripollès), situat en un penyal sobre el Ter, al seu aiguabarreig amb la riera d’Abella.
Es formà al voltant de l’antic castell de Pelancà o la Roca de Pelancà , del qual resten les ruïnes Vista de la Roca de Pelancà © fb Esmentat ja el 1061, pertangué als comtes de Cerdanya i més tard passà a la família Descatllar segles XII-XVII Tingué un paper destacat en les guerres contra Joan II L’església de Santa Maria de la Pietat és de tradició romànica
faïdit
Història
Nom donat als nobles del Llenguadoc que foren represaliats i desposseïts dels seus feus i privilegis durant la croada albigesa del segle XIII.
Prengueren part activa en la resistència occitana contra l’ocupació dels croats vinguts del nord de França, i foren acusats de faïdiment, bé per professar la religió càtara o simplement per no posar l’espasa al servei del rei de França Molts, en perdre el patrimoni i els privilegis, s’exiliaren a indrets de Catalunya, com Mirapeix, Arquer o Niort, on fundaren grans casals sota l’aixopluc dels comtes de Barcelona
castell de Chambord

El castell de Chambord
Castell
Castell situat prop de Blois (Orleanès), al departament de Loira i Cher, una de les mostres més notables de l’arquitectura renaixentista francesa.
Fou bastit per ordre de Francesc I damunt un pavelló de caça dels comtes de Blois 1519-47 en féu els plans probablement l’italià Bernabei Domenico da Cortona, però els realitzà Pierre Nepveu, dit Trinqueau El cos central, de planta quadrada i coronat per un bosc de xemeneies, conté una doble escala helicoidal a l’exterior, grans torres cilíndriques voregen els angles de l’edifici i del cos central
Neustadt an der Weinstrasse
Ciutat
Ciutat del land de Renània-Palatinat, Alemanya, situada a l’est del massís del Haardt.
És centre d’una rica zona vinícola Té també indústries de maquinària agrícola Creada al s XIII pels comtes del Palatinat, tingué importància a l’època de la Reforma i fou seu d’una facultat de teologia protestant Hom hi celebra anualment la festa del vi, i cada dos anys, un congrés de vitivinicultura L’església és del s XIV i fou lloc sepulcral dels electors del Palatinat
moneda urgellesa
moneda urgellesa Anvers d’un diner de billó del comte Ermengol X (1267-1314)
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda pròpia del comtat d’Urgell, encunyada principalment a Agramunt (d’on li ve el nom d’agramuntesa) i probablement també a Balaguer, per Ermengol VI (1102-54).
La moneda urgellesa tingué llei de 4 diners, o sigui de quatern, que es mantingué fins a Ermengol X, després del qual sembla que minvà Hom creu que les encunyacions van des del s XII fins al XV, és a dir, des dels comtes Ermengol VI fins a Pere II d’Urgell 1347-1408 Les del comte Pere foren encunyades les unes a Agramunt i les altres possiblement a Barcelona
Unarre
Poble
Poble (1.218 m alt.) de municipi de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà), a la vall d’Àneu, situat a la dreta del riu d’Unarre, a mitja vall; de la seva església parroquial (Sant Julià) depenen les de Sant Pere i de Sant Joan d'Aurós
.
La jurisdicció de tota la Vall d’Àneu pertanyia al comte de Pallars, i després als comtes de Cardona Fou municipi independent fins el 1971, que, juntament amb els d’Escaló i de Jou, formà part del nou municipi centrat en la Guingueta d’Àneu L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Cerbi, Gavàs, Burgo, Llavorre i Escalarre, el llogaret d'Aurós i l’antic castell de Puigllorenç
defensor civitatis
Història
Funcionari que tenia encomanada la protecció jurídica dels habitants de la ciutat, especialment dels humils.
També és anomenat defensor plebis Aparegué a l’imperi Romà al s IV Era designat pel prefecte i formava part de la cúria municipal Com tots els càrrecs, degenerà, amb el temps, en un nou opressor del poble per les seves exaccions D’aquí ve que el càrrec passés als jutges i comtes, i encara posteriorment fou assumit pels bisbes El càrrec i la funció desaparegueren al s VIII
La casa forta de la Pedralba (Tagamanent)
Art romànic
Antiga domus o casa forta Petra-Alba , el 1316, situada a la vall del Congost, prop, de la N-152 i d’una moderna zona residencial És un casal que conserva un sector gòtic, bé que molt alterat perquè sofrí incendis el 1476 i el 1654 Des del segle XVII pertanyia als Bru i de Fivaller, refosos avui amb els comtes d’Alba de Liste, actuals propietaris del casal
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina