Resultats de la cerca
Es mostren 1796 resultats
semiconductor amorf
Electrònica i informàtica
Física
Química
Semiconductor no cristal·lí els àtoms del qual no presenten un ordre periòdic de llarg abast tot i que a escala atòmica no estiguin completament desordenats.
La necessitat de realitzar enllaços obliga a un cert ordenament i imposa unes certes limitacions al voltant dels àtoms veïns més pròxims Aquesta ordenació a curta distància és la responsable de les propietats observades en aquests materials, com són la seva conductivitat elèctrica o el seu llindar d’absorció òptica El semiconductor amorf que presenta un interès més gran és el silici amorf que té aplicació en les cèllules solars de baix cost, utilitzades en aplicacions terrestres i en l’obtenció de pantalles planes per a comunicacions audiovisuals
Managua
Ciutat
Capital de Nicaragua i del departament homònim.
Situada a la vora SE del llac de Managua, és el primer centre comercial i industrial del país Té indústries químiques, tèxtils, de sabó, de transformació de la fusta i alimentàries, destilleries i una refineria de petroli Té comunicacions ferroviàries, per carretera la panamericana i aèries Centres d’ensenyament superior Universidad Centroamericana, fundada el 1961, i Universidad Politécnica de Nicaragua, el 1977 És arquebisbat catòlic Fou declarada capital el 1855 Situada dins l’eix volcànic centreamericà, ha sofert diversos terratrèmols els darrers, el 1931 i el 1972 que l’han…
Magnèsia
Ciutat
Capital de l’il homònim, Turquia, a la regió de Màrmara i Costes de l’Egea.
És un nus de comunicacions, té mercat agrícola i és un centre d’elaboració de panses A l’antiguitat Magnèsia del Sípil , formà part del regne de Lídia Sotmesa pels perses segle VI aC i pels selèucides segle III aC, passà als romans pel testament d’Àtal III 133 aC A l’època cristiana fou seu d’un bisbat, i es mantigué pròspera durant l’edat mitjana Ocupada pels turcmans i, més tard, pels otomans, aquests en feren la residència favorita i l’embelliren amb notables edificis i mesquites
Tradia
Marca comercial de Difusió Digital Societat de Telecomunicacions SA, empresa del Grup Abertis que actua com a operador d’infraestructures i serveis de telecomunicacions per a radiodifusors, operadors de telecomunicacions i grups tancats d’usuaris.
Creada l’any 2000 a partir de la privatització de la xarxa de radiodifusió del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya, disposa d’una densa xarxa d’enllaços digitals d’alta capacitat i d’un gran nombre de reemissors emplaçats per tot Catalunya, que utilitza per a difondre els serveis de ràdio i TV de la CCRTV, i donar servei de comunicacions als mossos d’esquadra, els bombers i protecció civil En els darrers anys, ha iniciat l’expansió fora de l’àmbit de Catalunya
Society of American Archivists
Associació professional creada el 1936 per a promoure els principis bàsics de l’arxivística i facilitar la cooperació entre arxivers dels Estats Units d’Amèrica.
Anualment organitza una reunió en la qual es realitzen activitats de formació, es presenten ponències i comunicacions i es distribueixen publicacions d’interès específic per als arxivers A més de nombroses monografies, la SAA edita publicacions periòdiques, les més importants de les quals són American Archivist i Archival Outlook Les àrees d’activitat creixent són les relacionades amb les noves tecnologies interactives, les noves possibilitats d’emmagatzematge i distribució dels documents i de la informació que faciliten l’ús dels arxius tant als investigadors com als…
ranura de temps
Electrònica i informàtica
Interval de temps determinat en què es divideix el període de temps durant el qual diversos dispositius transmeten en una xarxa determinada.
S’utilitza en diferents sistemes de comunicacions, com sistemes de telefonia mòbil, l’Ethernet o la Wi-Fi, prenent valors diferents en cada cas En el cas de la telefonia mòbil cellular, usuaris diferents tenen assignades i utilitzen ranures de temps diferents En el cas de l’Ethernet i la Wi-Fi, la transmissió comença l’inici de la ranura de temps, i s’estén durant diverses ranures consecutives Diferents usuaris poden intentar iniciar la seva transmissió en la mateixa ranura, però només pot ser utilitzada per un en cada moment
servei universal
Conjunt bàsic de serveis de telecomunicacions, independentment de la localització geogràfica de l’usuari.
La declaració d’un servei de comunicacions com universal n’assegura la cobertura legal i les possibles subvencions per part de les institucions públiques Inicialment incloïa només serveis de telefonia fixa, però diverses iniciatives legislatives estatals i europeus han inclòs l’accés a internet, tot i que a velocitats relativament baixes com ara 1 Mbit/s Té implicacions legals, socials i econòmiques, ja que fer arribar una línia a un abonat en una zona rural suposa una inversió molt superior al cas d’un abonat situat a una ciutat molt poblada
Guillem Moragues i Rullan
Història
Política
Polític.
Oïdor 1796-1824 i magistrat 1822-24 de l’Audiència de Mallorca, fou soci de la Societat d’Amics del País des del 1797 D’un liberalisme temperat, participà en les corts de Cadis 1810 i en les liberals de 1820-21 Retirat a Orient en l’època absolutista, sota la regència de Maria Cristina fou sotsdelegat de Foment de les Balears 1833 i governador civil 1834-35, càrrec des d’on impulsà la política de comunicacions illenques, intentà d’alleugerir la càrrega fiscal i secundà la creació de l’Institut Balear
Josep Mollar
Química
Químic.
Era apotecari a Barcelona i síndic personer de l’ajuntament Fou un dels membres fundadors de la Conferència Fisicomatemàtica de Barcelona 1764, esdevinguda després Acadèmia de Ciències i Arts Hi dirigí habitualment la secció de química i hi impartí classes d’aquesta matèria El 1780 presentà una comunicació titulada Memoria sobre el salitre El seu fill, Josep Ignasi Mollar Barcelona s XVIII — s XIX, ingressà a l’Acadèmia el 1786 El 1791 substituí el seu pare en la direcció de la secció de química Presentà diverses comunicacions, com Origen, esencia y formación del salitre 1789
Julio Cano Lasso
Arquitectura
Arquitecte castellà.
La síntesi efectuada entre valors racionalistes i valors tradicionals es reflecteix en una arquitectura de volums contundents i materials autòctons Aquests trets destaquen en la seva casa estudi a la Florida 1958-59 ampliada el 1965, en la fàbrica de maó vist, utilitzada en diversos projectes com la Central de Comunicacions de Buitrago 1966-67, la central telefònica Madrid-Concepción 1969-72 i els habitatges del carrer Basílica, a Madrid 1966-74, entre d’altres, i en la puresa geomètrica d’obres com la Universitat Laboral d’Almeria 1973-74
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina