Resultats de la cerca

Socialista, entrà el 1921 en el partit comunista i viatjà per l’Àfrica, els EUA i la Xina 1954 En la seva producció narrativa predominen els temes de conflictes socials i l’emancipació de les dones Náměstí republiky ‘Plaça de la República’, 1914, Nejkrásnější ‘El món més bonic’, 1923 Prehrada ‘El pantà’, 1932 Siréna 1935, Haviřská Balada ‘La balada del miner’, 1938 La major part de les seves novelles han estat traslladades al cinema Escriví també reportatges periodístics

Membre del Partit Comunista Xinès des del 1927, participà en la Llarga Marxa 1934-35 i esdevingué governador d’Hubei i batlle de Wuhan el 1949 Collaborador de Zhou Enlai, fou nomenat vice-primer ministre 1954-80, ministre de Finances 1954-75 i vicepresident del comitè central del partit 1977-82 En 1983-88 fou president de la república, amb la qual cosa esdevingué el primer cap d’estat xinès després de la destitució de Liu Shaoji 1968

Fou deixebla de MGor'kij, cunyada de VMajakovskij i muller de LAragon Una bona part de la seva producció reflecteix l’ambient de la Segona Guerra Mundial actuà en la Resistència com a membre del partit comunista, de la qual destaquen Bon soir Thérèse 1938, Le cheval blanc 1942, Le premier accroc coûte deux cents francs premi Goncourt 1944, la trilogia L’âge de nylon 1959-63 i Le rossignol se tait a l’aube 1970

Atret en un principi pel sindicalisme, ingressà al partit comunista i en 1931-33 fou empresonat Posteriorment, la lectura de Nietzsche i Kierkegaard determinà un canvi de les seves inquietuds, així com el contingut de la seva obra literària, de caire existencialista De la seva obra cal esmentar les novelles Kaigō ‘Trobada causal’, 1952, Jiyū no kanata de ‘A l’altra banda de la llibertat’, 1954 i Kamen no shita ni ‘Sota la màscara’, 1971, autobiogràfica

Pretengué d’ésser una revista política, cultural i d’orientació ideològica comunista, i inserí sovint reportatges informatius sobre l’URSS El seu primer director fou Daniel Domingo Montserrat, i en foren principals redactors Àngel Estivill, Jordi Arquer, Joaquim Maurín, Andreu Nin, Jaume Miravitlles, etc Tingué una segona època abril-octubre del 1934 i una tercera gener-maig del 1937 —aquesta com a portaveu del POUM— amb collaboracions regulars de Baptista Xuriguera, Pere Bonet, JOltra i Picó, Andrade, etc

El Consell de Seguretat de l’ONU anuncia mesures contra Corea del Nord l’endemà que el règim comunista hagi anunciat l’explosió de la seva primera bomba d’hidrogen en una prova nuclear L’organisme ho considera una amenaça a la pau i la seguretat internacionals Tanmateix, tot i reconèixer indicis d’una explosió, els experts dubten que es tracti d’una bomba d’hidrogen És probable que sigui la quarta prova nuclear del règim de Pyongyang des del 2006

Denís Voronénkov, exdiputat comunista rus, és assassinat a la capital d’Ucraïna, Kíev L’assassí és mort a trets pel guardaespatlles de la víctima El president ucraïnès, Petró Poroixenko, afirma que l’atemptat és obra dels serveis secrets russos Voronénkov havia estat acusat de corrupció i havia votat en favor de l’annexió de Crimea, però al desembre del 2016, en no ser elegit diputat, es va convertir en un crític del president Vladímir Putin i es va exiliar a Ucraïna

El Parlament Europeu ratifica per una àmplia majoria la composició de la Comissió Europea presidida per Romano Prodi La Comissió rep 414 vots a favor, del grup socialista i liberal en bloc, de la majoria del grup popular i d’un sector dels Verds, i 142 en contra, bàsicament del grup comunista i dels Verds, dels sectors d’ultradreta i dels diputats britànics i alguns d’alemanys del grup popular El mandat de l’equip de Prodi finalitzarà l’any 2005

Creat per lluitar contra l’ocupació japonesa 1942-44, aquest moviment, dirigit pels comunistes des del 1946, continuà la lluita contra el feudalisme i el latifundisme i la intervenció nord-americana Amb la rendició d’alguns dels seus dirigents, l’any 1954, el moviment guerriller entrà en decadència i vers la dècada del 1970 els darrers grups guerrillers foren eliminats per les forces governamentals Les seves activitats foren continuades pel Nou Exèrcit Popular, braç armat del partit comunista proxinès, creat el 1968

Exercí el periodisme a Viena Exiliat a Praga i a Moscou, tornà a Àustria el 1945 i fou ministre d’educació i diputat al parlament Entre les seves obres cal citar Probleme der jungen Generation i The Necessity of Art 1967, on, amb un concepte antidogmàtic del marxisme, preveia la superació futura de la utilitat immediata de l’art Arran de la seva oposició a la invasió de Txecoslovàquia per les tropes del Pacte de Varsòvia 1968, fou expulsat del partit comunista austríac