Resultats de la cerca
Es mostren 3034 resultats
Lluís Guillem de Montcada-Aragó-Luna-Peralta i de la Cerda
Tomba de Lluís Guillem de Montcada-Aragó-Luna-Peralta i de la Cerda , duc de Montalto
© Fototeca.cat
Història
Duc de Montalto i de Bivona, cinquè príncep de Paternò, gran d’Espanya.
Comanador de Belvís de la Sierra des del 1627 fou —per donació paterna— comte d’Adernò President del regne de Sicília 1635-38, embellí Palerm amb nombroses obres públiques Virrei de Sardenya 1644-59 i de València 1652-59 Cavaller del Toisó d’Or i general de cavalleria del regne de Nàpols Majordom major de Carles II El 1667 fou creat cardenal Un informe seu dirigit al rei, imprès a València el 1656, és interessant per al coneixement de l’organització administrativa de València
valentinianisme
Cristianisme
Gnosticisme propi dels deixebles de Valentí, principalment Ptolemeu, Heracleó, Teodot, Marc, etc.
Teodicea filosoficoreligiosa, on s’articulen estretament cosmologia i antropologia, es fonamenta en tres hipòstasis intelligibles el Primer Principi o Abisme, l’Intellecte o Unigènit i l’Ànima o Saviesa De l’Ànima, que en part és dins el Primer Principi —descrit com a plenitud plèroma — i en part és fora, emanen en successives degradacions la substància psíquica, el demiürg, la matèria i el món L’home participa de tots tres elements intelligible, psíquic i material Els descobriments de Nag-Hammadi 1946 n'han permès un millor coneixement
filosofia
Filosofia
Reflexió crítica sistematitzada sobre els fonaments, els límits i les orientacions d’una ciència o un àmbit del saber particulars.
Bé que hom pot reflexionar filosòficament sobre qualsevol aspecte o qualsevol sector de l’experiència humana i del saber científic sobre aquesta, tradicionalment l’abast d’aquesta reflexió ha restat limitat a uns camps determinats del coneixement i de la realitat En tal sentit cal destacar la filosofia de la història, la filosofia del dret, la filosofia de la ciència i la filosofia de la religió Hom parla també de filosofia social en el sentit de la filosofia de la societat i àdhuc de la sociologia
José Mozart de Araújo
Música
Musicòleg brasiler.
Estudià medicina a Rio de Janeiro Aprengué música de forma autodidàctica i ben aviat començà a inclinar els seus interessos vers aquesta disciplina Participà activament en la vida musical de Rio i tingué diversos càrrecs i responsabilitats en diverses institucions musicals de caràcter diferent, tant locals com nacionals La seva activitat musicològica se centrà en la música dels segles XVIII i XIX al Brasil Són també notables les seves aportacions al coneixement del folklore del seu país Fou l’editor de la "Revista brasileira de cultura"
Vallathol Narāyāna Mēnōn
Literatura
Poeta indi en llengua malaialam.
El coneixement dels clàssics de la literatura sànscrita influí en la producció pròpia, especialment en el poema èpic Chitragoiam 1907 En Badhiravilapam ‘El plany d’un sord’, 1914 reflecteix el drama personal de la seva sordesa Altres reculls són Sahityamanjari 1917-50, Bandhanasthanaya Aniruddhan ‘Aniruddhan al calabós’, 1914 i Sishnayum makanum ‘Aprenent i fill’ 1941 La seva obra evolucionà visiblemnt tant pel que fa a l’expressió, en la qual adoptà progressivament metres i formes populars, com en el contingut, de compromís polític cada cop més accentuat
ritme búlgar
Música
Expressió utilitzada per alguns musicòlegs per a referir-se al que posteriorment l’etnomusicologia ha anomenat ritme aksak.
A partir del seu coneixement sorgit de l’estudi de B Khristov Bases rítmiques de la música popular búlgara 1913, B Bartók -un dels autors que més han emprat el terme- el definí com " aquella espècie de ritme en què el valor donat pel denominador de la fracció que indica el compàs és extraordinàriament breu prop de 300-400 de metrònom i en què tals valors fonamentals brevíssims, dins del compàs, no s’agrupen en valors majors iguals, és a dir, no s’agrupen simètricament"
José-Bernardo Couto
José-Bernardo Couto Retrat per Palegrí Clavé (1849)
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor mexicà.
Fou ministre de justícia i negociador de la pau amb els EUA 1847-48 Reorganitzà 1843 i presidí 1852-61 l’Academia de Nobles Artes de San Carlos, de Mèxic, i donà suport als artistes catalans Manuel Vilar i Pelegrí Clavé Autor del Diálogo sobre la historia de la pintura en México escrit el 1861, obra bàsica per al coneixement de la pintura mexicana dels s XVII i XVIII és concebuda com un diàleg entre l’autor, el poeta José Joaquín Pesado i Pelegrí Clavé
Miquel Cortiada
Història del dret
Jurisconsult.
Es doctorà en dret a la Universitat de Lleida, on fou catedràtic de dret romà 1650 Fiscal patrimonial a Sardenya i després a Barcelona, i regent de l’audiència de Catalunya És autor de Decisiones cancellarii et Sacri Regni Senatus Cathaloniae 1661-65, important per al coneixement de la legislació dels estats de la corona catalanoaragonesa i del dret canònic, reeditada a Lió 1692 i Venècia 1727, i d’un Alegado en defensa del patronat reial, contra l’abat del monestir de Bellpuig de les Avellanes 1671
Valentin Weigel
Filosofia
Cristianisme
Filòsof i místic alemany.
Luterà, influït per Paracels, Nicolau de Cusa i Eckhart, postulà l’existència d’un coneixement espiritual sobre Déu i el món, inspirat per Déu, però alhora fonamentat en la interioritat de l’home, reflex de la realitat tota Les seves obres, entre les quals es destaquen Γνώθι σεαυτόν Erkenne dich selber, dass der Mensch sei ein Mikrokosmus Γνώθι σεαυτόν Coneix-te a tu mateix, l’home és un microcosmos’, Vom Leben Christi ‘Sobre la vida de Crist’ i Dialogus de christianismo , foren publicades pòstumament, a partir de l’any 1615
Gregory Mark Erickson
Paleontologia
Paleontòleg i biòleg evolutiu nord-americà.
Doctorat en biologia integrativa per la Universitat de Berkeley 1997, ha fet recerca a les universitats de Stanford 1998-99 i de Brown 1999-2000, i des del 2004 a l’American Museum of Natural History i a The Field Museum de Chicago És professor d’anatomia i paleobiologia dels vertebrats a la Florida State University Ha fet contribucions fonamentals al coneixement del creixement, biologia de poblacions, i biomecànica alimentària de rèptils arcosaures, com ara la taxa de creixement accelerada en tiranosaures i la fisiologia reptiliana en l’arqueòpterix, entre d’altres
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina