Resultats de la cerca
Es mostren 1387 resultats
Carme Chacón i Piqueras

Carme Chacón i Piqueras
© Partit dels Socialistes de Catalunya
Política
Dret
Política
Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona, amplià estudis a les universitats Victoria de Manchester, Osgoode Hall Law School de Toronto, Kingston de Londres i Laval de Mont-real Fou professora de dret constitucional a la Universitat de Girona Militant de les Joventuts Socialistes des del 1989 i membre del Partit dels Socialistes de Catalunya des del 1994, l’any 2000 passà a formar part de la comissió executiva Elegida regidora de la seva ciutat, del 1999 al 2003 en fou primera tinenta d’alcalde i, des d’aquest darrer any, novament regidora Fou també observadora…
Rafael Palau i March
Música
Organista i compositor català.
A deu anys ingressà en l’Escolania de Montserrat, on fou deixeble de Jacint Boada i Benet Brell N’hagué de sortir l’any següent en dissoldre’s la institució durant el Trienni Constitucional i hi retornà quan es reprengué l’activitat el 1824 Monjo des del 1826, al febrer del 1835 fou nomenat mestre de l’Escolania en substitució de Benet Brell Al cap de pocs mesos, dissolta la comunitat i tancat el monestir arran de la situació política, passà a França Obtingué, per oposició, el càrrec d’organista de la catedral de Montpeller, on destacà com a bon improvisador a l’orgue Restaurada…
amagriment
Patologia humana
Dèficit del teixit adipós, coincidint o no amb un dèficit de teixit muscular.
Pot ésser passatger o persistent Pot ésser constitucional o adquirit com a consequència de manca d’aportació alimentària ambiental manca d’ingestió per motius mentals anorèxia nerviosa malalties que dificulten la digestió o l’absorció malalties cròniques infeccioses i canceroses malalties del metabolisme diabetis malalties endocrines hipertiroïdisme, insuficiència hipofisària o suprarenal El signe més directe de l’amagriment és el dèficit ponderal manca de pes, però aquest és de difícil valoració objectiva, ja que, dintre certs límits, aquesta valoració del pes és condicionada…
Acord per a promoure una nova llei d’emergència social
El Govern català, ajuntaments i entitats del tercer sector acorden promoure una nova llei d’emergència social en resposta al recurs del Govern espanyol contra alguns aspectes de la llei aprovada pel Parlament de Catalunya el 2015 El dia 6, una cinquantena d’alcaldes de Catalunya es concentren davant la Delegació del Govern espanyol, a la qual comuniquen que seguiran tramitant els expedients de famílies en risc d’exclusió La protesta és iniciativa de l’alcalde de Sabadell, Juli Fernández ERC, i també rep el suport de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau El mateix dia el Tribunal …
El Parlament de Catalunya aprova reformar el reglament per a la desconnexió d’Espanya
Els vots de J×Sí i la CUP 72 al Parlament de Catalunya permeten aprovar la reforma del reglament que ha de permetre mitjançant una lectura única aprovar les lleis per celebrar el referèndum de l’1 d’octubre i, en cas de victòria del sí, aprovar les lleis de transitorietat jurídica Els partits de l’oposició PP, PSC, Ciutadans i Catalunya Sí que es Pot critiquen la reforma, ja que consideren que no garanteix els drets de l’oposició a presentar i discutir esmenes i es remeten al dictamen desfavorable del Consell de Garanties Estatutàries A aquesta objecció, el Govern respon que l’oposició…
La Unió Europea activa el procediment per a sancionar Polònia per la reforma del poder judicial
La Comissió Europea anuncia l’activació contra Polònia de l’article 7 del Tractat de la Unió Europea, que preveu l’aplicació de mesures disciplinàries, entre d’altres, la retirada del dret a vot en cas de vulneracions greus dels principis i normes de la UE Després de dos anys de seguiment, la Comissió conclou que la reforma del poder judicial del Govern polonès del partit Llei i Justícia no permet assegurar la independència, acusació que també han formulat els milers de polonesos que s’han manifestat les setmanes anteriors Entre altres reclamacions, demana la retirada del poder discrecional…
Síndic de Greuges
Dret administratiu
Persona nomenada pel Parlament de Catalunya per a la defensa de les llibertats dels ciutadans, i per extensió, la institució que encapçala i representa.
Supervisa l’actuació de l’administració pública de la Generalitat i la dels ens locals de Catalunya en tot allò que afecta les matèries en què l’Estatut dóna competència a la Generalitat Creada aquesta institució per l’Estatut, el Parlament de Catalunya nomenà síndic de greuges Frederic Rahola , el 1984, al qual succeí en el càrrec Anton Cañellas 1992-2004, Rafael Ribó 2004-22 i des del 15 de de juliol de 2022 ocupa el càrrec Esther Giménez-Salinas i Colomer El desembre de 2009 el Parlament de Catalunya aprovà la Llei del Síndic de Greuges, que ampliava la durada del càrrec de cinc a nou…
Carmen Calvo Poyato
Política
Política i advocada andalusa.
Llicenciada en dret per la Universitat de Sevilla 1980 i doctora en dret constitucional per la Universitat de Còrdova, ha desenvolupat la seva trajectòria acadèmica en aquesta institució com a titular d’aquesta matèria i també com a vicedegana de la Facultat de Dret 1990-94 Consellera de Cultura i Esports de la Junta d’Andalusia 1996-2004, el 1999 s’afilià al Partido Socialista Obrero Español , pel qual fou diputada al Parlament andalús 2000-04 i, posteriorment, al Congrés 2004-11 Ministra de Cultura 2004-07 en el govern presidit per José Luis Rodríguez Zapatero , en aquest…
Assemblea Constituent del Separatisme Català
Política
Convenció política catalana a Cuba, organitzada a l’Havana del 30 de setembre al 2 d’octubre del 1928.
En inspirar-se en la Convención de Guaimaro, d’on sortí la primera constitució cubana, Josep Conangla i Fontanilles proposà, el setembre del 1927, a Francesc Macià i Llussà el projecte d’una assemblea semblant El Club Separatista Català Número 1 de l’Havana fou l’organitzador, mitjançant una comissió formada per Claudi Mimó i Caba , Josep Murillo i Mombrú , Josep Conangla i Josep Carner i Ribalta S'hi debateren dues ponències, els temes de les quals foren, respectivament, la reorganització de l’independentisme català i un text constitucional per Catalunya S'hi aprovà l’articulat…
Ramon Xaudaró i Fàbregas
Història
Política
Polític i revolucionari.
Liberal exaltat durant el Trienni Constitucional, el 1823 hagué d’exiliar-se a França, on derivà cap a posicions resoltament republicanes, i el 1832 publicà en francès, a Llemotges, les Bases d’une constitution politique ou principes fondamentaux d’un systhème républicain reeditat a Barcelona, en castellà, el 1868 De retorn a Barcelona, fou redactor d' El Catalán i es relacionà amb els primers nuclis republicans del Principat Terrades, Monturiol, Pi i Margall L’any 1836 fou deportat a Canàries per la seva participació en les matances de la Ciutadella del gener d’aquell any, i el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina