Resultats de la cerca
Es mostren 1875 resultats
Alfred G. Gilman
Medicina
Metge nord-americà.
Estudià medicina a la Universitat de Yale, on es llicencià el 1962 Posteriorment, el 1969, es doctorà a la Case Western Reserve University de Cleveland Ohio Un cop doctorat començà les investigacions científiques al National Heart Institut 1969-71 Fou professor de farmacologia a la Universitat de Virginia 1971-81 i cap de departament de farmacologia a la Universitat de Texas 1981-2005 de la qual arribà a ser el degà de la facultat de medicina 2005 El 1994 li fou concedit el premi Nobel de medicina, juntament amb Martin Rodbell , pel descobriment de la funció de les anomenades “…
Roger Guillemin
Medicina
Fisiòleg francès naturalitzat nord-americà.
Estudià medicina a la Universitat de Lió 1949 i prosseguí la seva formació al Centre de Cirurgia Experimental de Mont-real i a la Universitat d’aquesta ciutat, on es doctorà l’any 1953 en fisiologia Impartí classes de fisiologia a la Universitat de Baylor Texas i a la Universitat de Houston abans d’incorporar-se a l’Institut Salk de La Jolla, centre en el qual desenvolupà bona part de la seva recerca, centrada en la investigació neuroendocrinològica El 1977 rebé el premi Nobel de medicina pels seus estudis sobre les hormones proteiques produïdes al cervell, premi que compartí amb…
Christian B. Anfinsen
Química
Químic nord-americà.
Estudià a la Universitat de Pennsilvània i a la de Harvard, on es doctorà el 1943 Treballà a Copenhaguen com a investigador convidat al laboratori Carlsberg durant el curs 1939-40 i, més tard, l’any 1947 a l’Institut Nobel de Medicina d’Estocolm Fou professor de les universitats de Harvard i de Johns Hopkins i director del laboratori de fisiologia cellular i metabolisme en el National Institutes of Health L’any 1961 demostrà que la ribonucleasa podia mantenir la seva activitat enzimàtica després de desnaturalitzar-se, la qual cosa li valgué, el 1972, el premi Nobel de química que…
Katherine Jefferts Schori

Katherine Jefferts Schori
© ENS/Robert Williams
Cristianisme
Eclesiàstica nord-americana.
Es graduà en biologia a la Universitat de Stanford 1974 i es doctorà en oceanografia a la Universitat d’Oregon 1983 Posteriorment estudià teologia al Church Divinity School of the Pacific de San Francisco, on es graduà el 1994, any en què fou ordenada per l’Església episcopaliana, i el 2001 obtingué el doctorat a la mateixa institució L’any 2000 fou elegida bisbe de Nevada i al juny de 2006 la primera dona cap de l’Església episcopaliana en una ajustada i disputada votació, que havia estat precedida d’una controvèrsia en relació amb l’elecció d’un bisbe que havia reconegut…
James Pustejovsky
Lingüística i sociolingüística
Lingüista nord-americà.
S'inicià en la lingüística i les matemàtiques al Massachusetts Institute of Technology, sota el guiatge de Noam Chomsky Seguidament, estudià filologia germànica a Marburg i es doctorà en lingüística a Amherst Actualment és catedràtic del Computer Science Department a la Universitat de Brandeix Boston El reconeixement en el camp de la lingüística li arribà amb la proposta de la teoria del lèxic generatiu, una teoria que ha integrat investigadors de la lingüística computacional, la semàntica i la sintaxi D’entre les seves publicacions, destaca l’obra The Generative Lexicon 1995 i,…
Núria López-Ribalta
Art
Arts decoratives
Artista esmaltadora, de nom artístic Núria L.Ribalta.
Llicenciada en història de l’art, es doctorà en belles arts amb una tesi sobre l’esmalt Deixeble i collaboradora d’Andreu Vilasís, s’ha especialitzat en història i tècnica de l’esmalt Des del 1978 és professora de l’Escola d’Arts Aplicades la Llotja de Barcelona Collabora, també, en el Centre d’Informació de l’Art de l’Esmalt 1983 i en la redacció de la revista L’Esmalt 1988, i és conservadora del Museu de l’Esmalt Contemporani de Salou Des del 1981 exposa la seva obra, guardonada amb diversos premis internacionals, de la qual hi ha mostres en diversos museus arreu del món
Helena Bonet i Rosado
Arqueologia
Arqueòloga.
Alumna de Carme Aranegui, feu els seus estudis a la Universitat de València, on es doctorà l’any 1993 El 1999 fou nomenada sotsdirectora del Museu de Prehistòria de València i cap del Servei d’Investigacions Prehistòriques El seu treball d’investigació s’ha centrat en l’estudi del món ibèric, particularment en el camp de la tipologia ceràmica, l’arquitectura i les formes d’ocupació del territori Entre els seus treballs destaquen Puntal dels Llops 1988, amb C Mata i El tossal de Sant Miquel de Llíria La antigua Edeta y su territorio 1995 L’any 2002 publicà, en…
Carl E. Wieman
Física
Físic nord-americà.
Es doctorà a la Universitat de Stanford i des del 1984 treballa a la Universitat de Colorado a Boulder El seu interès principal és l’espectroscòpia làser aplicada a problemes fonamentals de la física L’estiu del 1995, en collaboració amb EACornell, obtingué el primer condensat de Bose-Einstein en un vapor d’àtoms de rubidi mitjançant tècniques basades en llum làser Aquest descobriment el féu mereixedor del premi Nobel de física del 2001 Es tracta d’un nou estat de la matèria en què els àtoms del vapor es troben tots en un mateix estat quàntic i, per tant, es comporten de forma…
Žores Ivanovič Alferov
Física
Físic rus.
Graduat a l’Institut Electrotècnic Ulianov de Leningrad 1952, es doctorà el 1970 a l’Institut AF Ioffe de la mateixa ciutat des del 1991 Sant Petersburg, que dirigí des del 1987 Rebé, entre d’altres, els premis Ballantyne de l’Institut Franklin 1971, Lenin 1972 i Nobel de física 2000, aquest compartit amb els nord-americans H Kroemer i JS Kilby , per les seves aportacions pioneres a les tecnologies de la informació El 1963, l’equip dirigit per ell patentà el principi operacional d’un làser basat en una heteroestructura semiconductora doble simultàniament descobert per Kroemer, i…
Ferran Calvet i Prats
Bioquímica
Bioquímic.
Doctorat en ciències a Barcelona, amplià estudis a Oxford on es doctorà el 1929 amb FD Chataway, a Munic amb H Wieland i a Edimburg amb G Barger Fou catedràtic de química orgànica a la Universitat de Santiago de Compostella des del 1930 fins al 1936, que es traslladà a Estocolm, on H von Euler-Chelpin l’inicià en la investigació bioquímica, que continuà a la Universitat de Nova York Introduí, amb caràcter independent, els estudis de bioquímica a la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona 1947-50 i en creà la càtedra 1962, de la qual fou titular Publicà nombrosos…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina