Resultats de la cerca

Es doctorà en medicina a Cervera 1799 i es llicencià en cirurgia al Collegi de Medicina i Cirurgia de Barcelona 1800 El 1802 es destacà en la lluita contra una epidèmia, a Sevilla, i fou nomenat metge militar El 1804 obtingué una càtedra del Colegio de Cirugía Médica de Santiago de Compostella Publicà Memoria sobre la división topográfica de Santiago 1821 en ésser elegit regidor d’aquesta ciutat, per la qual fou diputat a corts en 1822-23 També publicà Diseño de un plan de instituciones para la completa enseñanza de la medicina 1826 El 1836 fou elegit diputat per Barcelona, però…

Es doctorà a la Universitat de Chicago 1931, on realitzà la seva tasca docent i d’investigació de 1947 a 1974, i fou director de l’observatori Yerkes d’aquesta institució Féu una classificació per a les galàxies que inclou el tipus espectral, la forma amb més subdivisions que la classificació clàssica de Hubble, alguna d’elles descoberta per ell mateix i l’orientació de la galàxia respecte de la línia de visió des de la Terra Féu també importants aportacions a l’estudi de les galàxies riques en estels joves 1958 Publicà un Revised MK Spectral Atlas for Stars Farlier than the Sun…

Es graduà a la Universitat de Califòrnia 1951 i es doctorà a la de Chicago 1954, on fou collaborador de Harold C Urey En 1955- 60 ensenyà i feu recerca a la Universitat de Columbia, i posteriorment a la Universitat de Califòrnia fins a la jubilació Els seus experiments de la Universitat de Chicago, des del 1953, demostraren que una determinada excitació elèctrica d’una massa gasosa, semblant a la possible atmosfera primigènia de la Terra, provoca la síntesi dels aminoàcids que constitueixen la part fonamental de la matèria viva Els treballs subsegüents de Miller se centraren en l…

Es formà a l’escola de Lorenzo del Pino i Giovanni da Legnano, a Bolonya, i es doctorà en dret a Florència 1385 Professor de dret canònic a Florència 1385-90 i a Pàdua 1390-1410, fou consultat per Bonifaci IX per tal d’acabar el cisma Nomenat bisbe de Florència 1410 per l’antipapa Joan XXIII i cardenal 1411, preparà el concili de Constança —del qual sostingué la validesa després de la fuga de Joan XXIII— i hi intervingué decididament Intentà d’aplicar en el camp eclesiàstic les idees de la sobirania popular de Marsili de Pàdua i de Guillem d’Occam Polemitzà amb Jan Hus

Es doctorà en filosofia a Mallorca 1767 i en drets a Avinyó Residí després a Menorca i a Mallorca Felanitx i Palma Fou teòleg consultor del cardenal Despuig 1796, inquisidor 1807 i canonge de la seu de Mallorca Fou soci de la Societat d’Amics del País Destacat predicador, publicà nombrosos sermons entre ells el Sermó de la Beata Catalina Tomàs , 1793 i obres religioses en castellà i llatí En català publicà un Catecisme de la doctrina cristiana 1801, del qual es feren com a mínim onze edicions És autor també de Reflexiones crítico-apologéticas sobre algunos escritos relativos a la…

Es doctorà en filosofia i teologia a València Oposità el 1776 a la càtedra de llengua grega i hebrea aconseguí un benefici a la seu Membre de la Societat d’Amics del País, de la qual fou secretari Publicà una Noticia de varias y diferentes producciones del reino de Valencia como también de sus fábricas y artefactos, según el estado que tenían en el año 1791 1793, una Noticia de varias y diferentes producciones del reino de Valencia como también de sus fábricas y artefactos, según el estado que tenían en el año 1791 1793 i un elogi acadèmic del bisbe de Terol Fèlix Rico 1793

Estudià geologia a la Universitat de Barcelona 1943, on també es doctorà el 1986 Estudià inicialment el Pliocè continental de l’Alt Empordà 1945, el Quaternari de la comarca del Maresme 1945, la geologia de les serralades bètiques segons les idees de PFallot 1948, i la sèrie del Plioplistocè de la costa NE de la Península 1950 Establert després als EUA, ensenyà a la Universitat de Harvard, on se li confià un estudi paleontològic de Nou Mèxic 1947 i s’especialitzà sobre els geòlegs angloparlants que havien estudiat la geologia peninsular des del s XVII Posteriorment ingressà a l’…

Estudià filosofia a la Universitat de Belgrad i es doctorà a Alemanya posteriorment exercí com a professor a la Universitat de Novi Sad El 1989 cofundà el Partit Demòcrata, que presidí des del 1994 Inicialment proper a l’ultranacionalisme serbi, se'n distancià gradualment El 1997 fou elegit alcalde de Belgrad Fou un dels líders de la coalició DOS que el 2000 aconseguí fer caure Slovodan Milošević Primer ministre de Sèrbia des d’aquest any, intentà combatre les màfies i treure el país de l’aïllament internacional S'enfrontà amb el president Koštunica per l’extradició de Milošević…

Funcionari del Banc Central 1961, el 1969 es doctorà en ciències econòmiques i, afiliat al partit socialdemòcrata, l’any següent entrà al govern de Kreisky com a assessor econòmic En 1981-84 fou director de la confederació bancària regional, on destacà pel sanejament a què sotmeté el sector Ministre de finances en 1984-86, aquest últim any el canceller Fred Sinowatz el proposà com a successor, càrrec que detingué en 1987-97 al capdavant d’una coalició socialista democratacristiana El 1995 presidí l’ingrés d’Àustria a la UE President del Partit Socialista 1988-97, el 1997 fou…

Estudià filologia clàssica a la Universitat de Barcelona i es doctorà a la de Madrid Catedràtic de llatí a la Universitat de Granada des del 1955, passà a ocupar posteriorment la mateixa càtedra a la de Madrid Collaborà en diverses revistes científiques sobre temes de lingüística llatina i romànica i d’epigrafia D’entre els seus nombrosos treballs es destaquen Carácter convencional del ritmo 1971, Interpretación de los modos del verbo catalán 1972, Inscripciones romanas de Barcelona 1973, Estudis estructurals del català 1975, El préstamo fonológico 1976, Diátesis múltiple de la…