Resultats de la cerca
Es mostren 1565 resultats
companyia privilegiada
Economia
Associació mercantil, generalment en forma de societat per accions, sorgida des de la fi del s XVI als països europeus de comerç més actiu, especialment de productes colonials americans o asiàtics.
Els comerciants d’Anglaterra, Holanda i França, especialment, exclosos en teoria d’aquest comerç que monopolitzaven els imperis castellà i portuguès, crearen companyies que obtingueren privilegis de llurs governs per tal de controlar el comerç dels productes colonials a llurs respectius països i d’establir factories i colònies a les zones de proveïment pertanguessin o no a Castella o a Portugal Aquest sistema reportava l’avantatge d’evitar la creació de dominis territorials extensos a terres llunyanes —contràriament a la pràctica de la colonització extensiva castellana i…
Carles XII de Suècia

Carles XII en un retrat realitzat per Johan David Swartz
© European Library
Història
Rei de Suècia (1697-1718).
Fill de Carles XI i d’Ulrica-Elionor de Dinamarca, a 15 anys fou declarat major d’edat El domini suec sobre la Bàltica promogué contra ell l’aliança de Dinamarca, Rússia i Saxònia-Polònia i una llarga guerra que durà tota la seva vida Atacat alhora febrer-març del 1700 en les seves possessions de Holstein-Gottorp, de Narva i de Riga, es girà primer contra Dinamarca i obligà Frederic IV a signar la pau de Trevendal agost del 1700 després derrotà els russos a Narva novembre del 1700 i els saxonopolonesos vora el Dvina juliol del 1701 féu substituir en el tron de Polònia August II per Estanislau…
Ricard I d’Anglaterra

Ricard I d’Anglaterra
© Fototeca.cat-Corel
Història
Rei d’Anglaterra (1189-99).
Fill i successor d’Enric II i d’Elionor d’Aquitània Volenterós i turbulent, de gran braó en el combat i d’una força hercúlia, ho fiava tot a l’espasa Empès per Felip August de França, es revoltà tres vegades contra el seu pare Tot seguit que fou rei, s’apressà a preparar 1189-90 una croada a Terra Santa, la tercera croada , de la qual fou l’heroi conquerí Xipre, contribuí decisivament a la conquesta de Sant Joan d’Acre 13 de juliol de 1191, derrotà Saladí i, si no pogué prendre Jerusalem, almenys pactà el dret per als cristians de peregrinar-hi De retorn a Anglaterra, on el seu germà Joan…
Ramon V de Tolosa
Història
Comte de Tolosa (1148-94), fill d’Alfons I Jordà i de Faidida d’Usès.
Succeí el seu pare, juntament amb el seu germà Alfons II, però amb una certa autoritat damunt d’aquest, dedicant-se Ramon a la meitat occidental dels dominis i Alfons a la meitat oriental El 1153 lluità amb el vescomte Ramon Trencavell I de Carcassona, pel fet d’haver reconegut aquest la senyoria del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, i el féu presoner El 1154 es casà amb Constança, germana del rei Lluís VII de França, vídua del comte Eustaqui IV de Boulogne El 1159 hagué de guerrejar contra la coalició d’Enric II d’Anglaterra, el comte de Barcelona i el senyor Guillem VI de…
Felip II de França
Història
Rei de França (1179-1223).
Fill de Lluís VII i d’Adela de Xampanya, fou consagrat rei a París Mort el seu pare 1180, s’imposà tot seguit al regent, el comte Felip I de Flandes, i inicià un govern personal Són trets característics del seu regnat les lluites constants amb Anglaterra, la participació en la tercera croada, la seva fermesa davant el papa Innocenci III, l’ampliació del territori francès i la unitat i la bona organització que donà al seu reialme Els seus oponents anglesos foren els reis Enric II i després el seus fills Ricard I i Joan I, entre la família dels quals provocà dissensions i, així, obtingué a la…
Mare de Déu de Puigcerver (Alforja)
Art romànic
Santuari marià en el límit dels termes d’Alforja i Riudecols, al cim de la muntanya del mateix nom La construcció d’aquesta església es degué a la iniciativa del llinatge dels Arcs El 1227 morí Pere dels Arcs, senyor d’Alforja Entre altres llegats, encarregà a la seva esposa Ròmia la construcció de l’església de Puigcerver Al seu torn, Ròmia, el 1233, deixà el mateix encàrrec testamentari al seu fill Pere, i aleshores, probablement, fou bastida tot seguit Pere dels Arcs s’enfrontà violentament amb l’arquebisbe en no voler reconèixer que tenia Alforja en feu de la mitra i les seves hosts…
Castell de Caregue (Rialb)
Art romànic
Després de la mort del comte Sunyer i la partició dels dominis comtals l’any 1011, el castell de Caregue tendeix a restar sota domini de la branca del Pallars Sobirà venda de Ramon IV al seu germà Guillem II de la Vall d’Àssua entre el 1011 i el 1035 L’any 1069 el castlà Pere Roger jurà fidelitat al comte Artau I de Pallars Sobirà pels castells de Caregue, Escàs, Rodés i Torena Debatuts encara per espai de més de mig segle entre els cosins rivals, l’any 1094 el comte Ramon V definí a Artau II els castells de la Vall d’Àssua, entre ells els de Caregue i Escàs A partir del…
Sant Martí d’Arenys de Munt
Art romànic
L’església de Sant Martí, que presideix el poble d’Arenys de Munt, és esmentada com la Sancti Martini ecclesiam en la delimitació dels béns i les possessions que l’11 de setembre del 878 va fer el rei franc Lluís el Tartamut al bisbe Frodoí de Barcelona, de terres situades en part al pagus de Girona Novament el 998 és esmentada com a límit d’un alou que els comtes Ramon Borrell i Ermessenda van fer a Ènnec Bonfill, situat a Vallgorguina i que termenejava in ecclesiam Sancti Martini sita super Arennios D’aquest moment en endavant consta ja plenament en funcionament aquesta…
Força de Naüja
Art romànic
El lloc de Naüja, emplaçat a la capçalera del riu Rigat, és esmentat freqüentment en la documentació a partir del segle XI En aquesta època i posteriorment, ja al segle XII, la senyoria de Naüja pertanyia a la nissaga dels Urtx, probablement sorgida de la casa vescomtal de Cerdanya-Conflent, i que havia pres el nom del poble d’Urtx En aquest sentit hi ha una referència que Galceran I d’Urtx, mort vers el 1173, era senyor de Naüja, d’Urtx i d’una part de Jóc D’aquest indret és originari un llinatge anomenat Naüja així, en un document datat el 1177, Arnau Bertran de Torrelles va vendre a Alfons…
Castell de Lles
Art romànic
El poble de Lles és situat en un replà orientat a migjorn, al pendent de la muntanya, sobre la vall de la Llosa Del que fou el castell d’aquest indret, no en queda pràcticament res exceptuant el que podria ser la base de tres de les seves torres, i que sembla que formen avui dia els fonaments de les cases de cal Fuster, cal Perantoni i la rectoria, enmig del nucli poblacional Ben poca cosa sabem de la història d’aquesta fortificació suposem que fou un castell comtal, per bé que així ho deixa entreveure la concòrdia de l’any 1303 establerta entre Gastó I, comte de Foix, i Jaume II, rei de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina