L’església de Sant Martí, que presideix el poble d’Arenys de Munt, és esmentada com la Sancti Martini ecclesiam en la delimitació dels béns i les possessions que l’11 de setembre del 878 va fer el rei franc Lluís el Tartamut al bisbe Frodoí de Barcelona, de terres situades en part al pagus de Girona. Novament el 998 és esmentada com a límit d’un alou que els comtes Ramon Borrell i Ermessenda van fer a Ènnec Bonfill, situat a Vallgorguina i que termenejava in ecclesiam Sancti Martini sita super Arennios. D’aquest moment en endavant consta ja plenament en funcionament aquesta parròquia, que sempre va pertànyer a la diòcesi de Girona i al terme jurisdiccional del castell de Montpalau, de Pineda, el qual aviat es va integrar en els amplis dominis dels Cabrera. L’església actual no conserva cap element en la seva estructura de l’edifici romànic que la va precedir. Es va reedificar entre els anys 1514 i 1540, i és un notable edifici d’estil gòtic tardà, d’una nau, amb una façana harmoniosa i severa, flanquejada per un campanar de torre quadrat. (APF)
En una col·lecció particular es guarda un capitell trobat a l’església de Sant Martí durant el transcurs d’unes obres. Aquesta peça s’inclou en la Guia del romànic de la comarca del Maresme, datada dels segles XII-XIII.
Es tracta d’un petit capitell (23 cm d’alçada) amb decoració vegetal estilitzada de grans fulles disposades en dues fileres destinat a una finestra geminada sobre una columna estreta. Per la concentració dels volums a la part superior, per la forma estreta de la base i per les seves mides, creiem que no es pot qualificar de romànic sinó que el situem en època gòtica. (AAR-AMS)