Resultats de la cerca

Fou apotecari de Sant Cugat del Vallès i més tard de l’exèrcit, amb el qual passà a Itàlia 1741, on conegué naturalistes destacats El 1748 passà a Madrid, on fou apotecari dels hospitals General i de la Pasión Des del 1755 fou professor de botànica del Jardín Botánico de Madrid Publicà dos fulletons un amb la descripció del gènere Cerviana 1739 que Linné anomenà més tard Minuartia minuàrtia en honor seu, i un altre amb la descripció de l’espècie Cotyledon hispanica 1739 Estigué en contacte amb Linné i botànics francesos

Sobresurt per les seves illustracions de les Històries e conquestes dels reis d’Aragó , de PTomic editades per Carles Amorós a Barcelona l’any 1534, d’un estil de transició entre el gòtic i el Renaixement Féu també una làmina de la Mare de Déu de Montserrat Tingué una activitat molt intensa a diverses ciutats i a Saragossa estigué associat, el 1547, amb Juan de Yciar, que retratà i amb qui collaborà fins el 1552, any que partí cap a Pau El seu estil havia evolucionat cap a un renaixentisme ple

Comte consort d’Almodóvar, es distingí a Trafalgar i a la guerra contra Napoleó Fou empresonat per la inquisició de València per les seves tendències liberals el 1820, alliberat pels constitucionalistes fou proclamat, aquell mateix dia, capità general del País Valencià per votació popular En 1822-23 exercí el mateix càrrec a Mallorca Estigué exiliat a França 1823-32 Fou novament capità general del País Valencià 1835, ministre de la guerra 1835-36 i 1836-37 i ministre d’estat 1842-43 Caigut el seu amic Espartero 1843, es retirà de la política

Visqué a Suïssa des dels cinc anys i es graduà a l’École de Beaux-Arts de Ginebra el 1923 Retornà a Itàlia, on exercí fins el 1939 Fou membre fundador dels CIAM i estigué vinculat a nombrosos grups de l’avantguarda europea Entre les seves realitzacions destaquen l’església construïda a Lourtier, Suïssa 1932, la residència Morand-Pasteur a Saillon 1939 i la fàbrica Lesieur a Dunkerque 1984, amb Emmanuel Cattani Escriví més de 50 llibres de teoria arquitectònica i urbanística, entre els quals sobresurt Gli elementi dell’architettura funzionale 1932

Fill i successor del duc Odiló I i de Hiltruda, germana del rei franc PipíI, sota la regència de la qual estigué un quant temps Casat amb Liutberga, filla del rei longobard Desideri , el 764, influït per la seva muller, intentà deslliurar-se del vassallatge als reis francs i es retirà de l’exèrcit de Pipí I dirigit contra els aquitans L’any 788 Carlemany l’empresonà i la dieta d’Ingelheim el condemnà a mort per traïdor Graciat, fou reclòs successivament a Saint-Goar, Jumièges i Lorsch

Exposà a Lleida el 1946, a Tàrrega el 1947, a Barcelona el 1950 i anà a París el 1951 Estigué força lligat algun temps a Holanda, on exposà a Amsterdam 1952 i ingressà obres al museu municipal d’aquella ciutat Establert a Lleida, hi feu murals per a l’església de Santa Magdalena 1959 i hi guanyà la medalla Jaume Morera el 1961 Des del 1962 residí a Barcelona S’inicià amb temes figuratius populars i vers el 1955 passà a l’abstracció, primer tachista i després constructivista per retrobar, finalment, la figuració expressionista

Comte de Schack Després de diversos anys de viatjar per l’Amèrica del Sud i per països orientals, estigué al servei diplomàtic de Mecklenburg fins el 1852 Des del 1855 habità a Munic, on formà part de l’escola poètica local Bon coneixedor de les literatures castellana i italiana, traduí també obres perses i índies Cal destacar la seva obra Poesie und Kunst der Araber in Spanien und Sizilien , en dos volums 1865, traduïda al castellà per Juan Valera La seva rica collecció artística és conservada a la Schackgalerie de Munic

Membre del partit bolxevic, el 1917 dirigí la presa del Palau d’Hivern de Petrograd actual Sant Petesburg, on arrestà el govern provisional Fou vicepresident del consell de comissaris del poble, i ambaixador a Txecoslovàquia Estigué directament relacionat amb Trockij Durant la Guerra Civil Espanyola, fou cònsol general de l’URSS a Barcelona 1936-38 i prengué part activa en els fets de maig del 1937 en aquesta ciutat En tornar a l’URSS, suspecte de trotskisme, fou sotmès a un procés polític i executat Fou rehabilitat després del 1956

Fill de Sesostris I, fou dos anys el seu corregent 1929-1928 i compartí, així mateix, el tron amb el seu fill Sesostris II 1897-1895 El seu regnat estigué mancat d’iniciatives i d’empreses importants D’aquesta època és el famós ‘tresor de Tod’ quatre cofres amb lapislàtzuli, perles, or, etc, i un dels diversos trobats a Dahšūr, que hom ha relacionat amb la presència Egípcia a Palestina i a Síria També a Dahšūr feu aixecar la seva piràmide, en molt mal estat avui, coneguda com la ‘piràmide blanca’

A la recerca d’'una via revolucionària nacional’, defensà la collectivització de la terra en el marc del mir comunitat camperola tradicional i l’acte terrorista individual, subestimant l’acció del proletariat industrial Estigué representat a la segona duma i boicotejà les eleccions per a la tercera i quarta Participà, amb Kerenskij, en el govern provisional format pel març del 1917 En triomfar la revolució d’octubre, el PSR s’escindí l’ala dreta, juntament amb els menxevics, abandonà el congrés dels soviets, mentre l’esquerra feia costat, temporalment, als bolxevics