Resultats de la cerca

Un fet fictici amb allusions històriques hi exposa una creença fonamental en la història d’Israel el judici de Déu contra els dolents que oprimeixen els bons Judit, una vídua virtuosa, mata tota sola el general Holofernes a la seva pròpia tenda, envoltat del seu exèrcit, i allibera així la ciutat de Betúlia Ha estat un tema iconogràfic força conreat en la pintura en música, Vivaldi i Mozart escriviren oratoris sobre aquest tema

Inicià la seva investigació en psicologia, en la qual obrí unes pistes que es revelaren d’una gran fecunditat L’obra The Principles of Psychology 1890 en conté les idees mestres En filosofia fou el propugnador del pragmatisme , que es tradueix, èticament, en utilitarisme i en acció N'exposà els elements essencials, entre altres obres, a Pragmatism A New Name for Old Ways of Thinking 1897 i Essays of Radical Empiricism 1912

Després dels estudis secundaris s’inicià ja en la publicitat Fundà i dirigí, a Lleida, la revista d’avantguarda “Art” 1933, i exposà individualment a Barcelona, Madrid, etc El 1939 s’exilià a França Defensà el grafisme llatí Doctrine et action , Richesse de la graphie latine , Grace et harmonie du graphisme latin et autres remarques , etc i dibuixà caràcters i vinyetes tipogràfiques Els alfabets més importants que dibuixà són París , Flash , Ilerda i Crous Vidal

Fill d’un petit fabricant de pastes de sopa Fou deixeble de Josep Mirabent i de l’acadèmia Martínez Altés, on conegué Xavier Nogués Estudià després amb Lluís Graner El 1892 ja presentà a la sala Parés algunes obres que foren qualificades d’impressionistes per la crítica, i l’any següent, dins el grup Acadèmia Lliure, formà part d’una exposició collectiva encapçalada per Rusiñol, que també fou molt combatuda per l’esbossament de les obres presentades Alumne de Llotja, en 1895-96 hi coincidí amb Joaquim Mir —amb qui formava la Colla del Safrà — i amb Gosé, Sunyer i Torres-Garcia El 1894…

Fill d’un petit fabricant de tints i pintor afeccionat, amic íntim i veí de Simó Gómez Passà per Llotja i per l’acadèmia Martínez Altés Treballà d’aprenent a la litografia Gual, i Adrià Gual l’introduí vers el 1895 a l’acadèmia Borrell, on fou condeixeble dels integrants del grup d’ El Rovell de l’Ou Collaborà a la revista manuscrita Il Tiberio , on dibuixava i feia crítica d’art 1896-98 El 1895 ja participà en una collectiva a la Sala Parés, i l’any següent a l’Exposició de Belles Arts Barcelonina El 1899, amb Pere Ysern i Emili Fontbona, anà a París, on estudià a l’acadèmia Colarossi i li…

Format a Llotja, fou deixeble de Ramon Sanvisens, Ramon Reig i Joaquim Terruella Exposà per primera vegada el 1951 a la Sala Gaspar de Barcelona i posteriorment, ho féu també a Itàlia, França, Anglaterra i Bèlgica El 1975 rebé el Premio Nacional de Acuarela Fou l’impulsor del Museu de l’Aquarella-Fundació J Martínez Lozano de Llançà 1989 La seva especialitat era el paisatge i la marina Fou president de l’Agrupació d’Aquarellistes de Catalunya 1994-98

Estudià a Cambridge, d’on posteriorment fou professor Juntament amb FH Bradley, fou el principal representant de l’idealisme anglès En el seu sistema, de caràcter místic, rebutja el monisme i utilitza la dialèctica hegeliana per a construir un univers format per una pluralitat de substàncies, i en el qual el temps és inexistent Exposà la seva doctrina en A Commentary on Hegel’s Logic 1910, Human Immortality and Preexistence 1915 i The Nature of Existence 1921-27

Es formà a Olot, a l’Escola de Bells Oficis dirigida per Iu Pascual, on fou company de D Carles Estudià a París, Bèlgica i Itàlia, i exposà a Barcelona, Girona i Figueres Fou un personatge d’una certa dimensió mítica, de caràcter apassionat i un gran afeccionat als esports Com a pintor, conreà diversos gèneres —marina, figura, composició—, però es destacà en el paisatge, especialment l’empordanès, que interpretà amb objectivitat tenyida d’un cert fauvisme

Formà part del grup neoimpressionista d’escriptors influïts pels corrents d’avantguarda europeus dels voltants dels anys vint el portaveu del qual fou el diari Bungei Jidai , que publicà juntament amb Kawabata Yasunari De les seves obres destaquen Atama narabi-ni hara ‘Cap i estómac’, 1924, Haru wa basha ni notte ‘La primavera arriba en un carruatge tirat per cavalls’, 1926 i Kikai ‘Màquina’, 1930 A Junsui shōsetsu ron ‘Sobre la novella pura’, 1935 exposà les seves teories literàries