Resultats de la cerca

Conegut com a Jaume Molins I Deixeble de Tomàs Artigues Director de les acadèmies de Santa Bàrbara i de Sant Carles Féu diverses obres a l’església de la Congregació de València, l’altar major de la del Salvador de Requena Plana d’Utiel, el d’Almenara Plana Baixa i altres retaules a l’església parroquial de Dénia Marina Alta El seu fill Jaume Molins País Valencià — València 1782, conegut per Jaume Molins II , féu a València estàtues a la façana de l’església del Temple i el retaule major de l’església del Collegi de Sant Tomàs de Villanueva

Treballà al Principat, i el 1612 a Valladolid, on féu diverses obres El 1615 residia a Madrid, on féu les fonts de la placeta de San Salvador desapareguda el 1753 i la de la Puerta del Sol 1625-29, desapareguda al s XVIII i coneguda per gravats De retorn a Catalunya treballà al seu taller d’Arenys de Mar, fent obres per a Llavaneres, Arenys de Munt, etc Assolí un gran renom, del qual són bones proves el sepulcre dels marquesos de Poza església de Sant Pau, Palència i el dels marquesos de Santa Cruz El Viso, Ciudad Real

Successor del seu pare en el govern del comtat, estigué casat amb Garsenda de Fesenzac Com a culminació de l’obra de restauració eclesiàstica iniciada pel seu pare, féu construir l’església de Sant Vicenç de Roda 956, que, amb autorització de l’arquebisbe de Narbona, convertí en seu del bisbat ribagorçà que ocupà el seu fill Odesind Fou un protector del monestir de Lavaix, a favor del qual l’any 958 expedí un precepte d’immunitat i de concessió de béns També dotà i féu consagrar l’església de Santa Cecília del castell de Fontova 960

Estudià a Barcelona, on es titulà l’any 1871 Installà la primera central elèctrica dels Països Catalans a Barcelona 1873, per compte de la Societat Espanyola d’Electricitat Féu importants installacions elèctriques, com la de La Maquinista Terrestre i Marítima, a la Barceloneta 1875, la de la Rambla de Girona i la del Gran Teatre del Liceu, de Barcelona El 1877 féu els primers experiments telefònics entre Barcelona i Girona, i cooperà a l’establiment de la xarxa telefònica barcelonina Més tard fou catedràtic dels instituts de Conca i Girona i vicepresident del jurat…

Féu investigacions d’acústica, òptica i dinàmica dels gasos Demostrà la importància que té en aerodinàmica la velocitat del so i féu la primera anàlisi crítica dels principis de la dinàmica newtoniana Influït per Comte, negà tota metafísica i tota informació que no fos sensible Fundà, amb RAvenarius, l' empiriocriticisme Entre els seus llibres cal destacar Die Mechanik in ihrer Entwickelung historisch-kritisch dargestellt ‘Desenvolupament historicocrític de la mecànica’, 1833, Beiträge zur Analyse der Empfindungen ‘Anàlisi de les sensacions', 1886 i Erkenntnis und…

Estudià a Cambridge i féu nombrosos viatges, sobretot als Estats Units i a Mèxic La seva obra més coneguda és Under the Volcano 1947, novella d’inspiració autobiogràfica que narra el procés de degradació del protagonista, valent-se d’una simbologia caòtica i profusa La resta de la seva obra comprèn les novelles Ultramarine 1933, Dark as the Grave Wherein My Friend is Laid 1968 i October Ferry to Gabriola 1970, aquestes dues inacabades, i el volum de narracions Hear Us O Lord from Heaven Thy Dwelling Place 1961 El 1983 John Huston féu una versió cinematogràfica d'…

A causa de les seves simpaties catòliques, fou empresonat per Eric XIV, germà seu 1563-67 Més tard, amb l’ajut de la noblesa, destronà Eric XIV, el succeí i finalment el féu executar, a la presó 1577 El 1570 signà el tractat de Stettin, pel qual finia la guerra amb Rússia, i pel tractat del 1583 s’annexà la Carèlia i Íngria El 1587 féu nomenar rei de Polònia el seu fill, Segimon Segimon III de Polònia Combaté el luteranisme i intentà el retorn de Suècia al catolicisme, però hagué d’afrontar una forta oposició per part de la noblesa

El 1523 començà, en estil gòtic, la catedral de Còrdova, dins de la mesquita, que a la seva mort continuà el seu fill Hernán Ruiz Còrdova — Sevilla 1569, també arquitecte, anomenat el Joven , una de les primeres figures de l’arquitectura plateresca de la península Ibèrica A Còrdova féu la capella dels Simancas, de la catedral El 1557 es traslladà a Sevilla, on continuà l’Hospital de la Sangre, iniciat per Gaínza féu el projecte de l’església d’aquest hospital i el cos de campanes i el coronament de la Giralda És autor d’un Manuscrito de Arquitectura

Treballà a Barcelona als obradors d’ebenisteria de Manuel Pérez, on féu una tauleta vetllador en marqueteria de més de sis-centes seixanta mil peces que fou premiada a l’Exposició Universal de Londres del 1851 En féu una altra —amb disseny de Lluís Rigalt— de més d’un milió de peces de fustes de colors diferents, oferta a Isabel II en la seva visita a Barcelona el 1860 Parent seu devia ésser Josep Trobat , ebenista establert a València, que fabricà en gran escala el moble corbat i l’exportà a Cuba, Puerto Rico i Filipines fins que aquestes colònies s’independitzaren

Format a Venècia, gràcies a LGasmann passà a la cort de Viena, on destacà aviat com a operista Es mostrà seguidor de Gluck Armida, 1771, però també féu òperes bufes, com Don Chisciotte alle nozze di Gamace 1771 o La calamita dei cori 1774, que li donaren fama amb la seva Europa riconosciuta s’inaugurà el Teatro alla Scala de Milà, el 1778, i el 1787 l’òpera Tarare —text de Beaumarchais— féu sensació a París Rival de Mozart, hom arribà a dir que l’havia emmetzinat tema d’una òpera de Rimskij-Korsakov Deixà també música instrumental i religiosa