Resultats de la cerca

Professor de química industrial a Torí i a Milà, s’especialitzà en l’estudi de les macromolècules i descobrí la polimerització estereospecífica i la fórmula de fabricació de diverses fibres tèxtils i gomes sintètiques de variades aplicacions pràctiques Rebé el premi Nobel de química l’any 1963, juntament amb l’alemany Ziegler

Síndic de la Sorbona 1602-18, en fou destituït com a fautor del gallicanisme , que formulà en el De ecclesiastica et politica potestate libellus 1611 i que serví de fonament als estats generals del 1614 És conegut també per l’edició i el comentari de les obres de Joan Gerson el 1606

Fundà la cristallografia i formulà la llei que duu el seu nom Autor de diversos treballs sobre piroelectricitat, escriví també Essai d’une théorie sur la structure des cristaux appliquée à plusieurs genres de substances cristallisées 1784, Traité de Minéralogie , en cinc volums 1801 i Traité de cristallographie , en tres volums 1822

Fou expulsat de Roma 335 per l’emperador Constanci II perquè es negà a condemnar Atanasi d’Alexandria Posteriorment, potser forçat, signà una fórmula de fe ariana i tornà a Roma 358 Edificà a l’Esquilí una basílica coneguda amb el seu nom basílica liberiana, corresponent a l’actual Santa Maria Major

Treballà als departaments de química i bioquímica de la Universitat de Califòrnia El 1987 li fou concedit, juntament amb JMLehn i Charles J Pedersen, el premi Nobel de química pels seus treballs sobre síntesi de macromolècules cícliques d’estructura semblant a les zones actives dels polímers biològics Formulà la regla de Cram

És conegut sobretot per la hipòtesi que formulà l’any 1815 i que duu el seu nom segons aquesta teoria el pes atòmic de qualsevol element químic és un múltiple exacte del pes atòmic de l’hidrogen, teoria que, bé que no és exacta, no és gaire allunyada de la realitat àtom

És un producte obtingut per hidròlisi de la creatina, de fórmula química C 3 H 7 NO 2  Modifica el valor a Wikidata Forma prismes romboidals, dolços, molt solubles en l’aigua, poc en l’alcohol i insolubles en l’èter És un producte intermedi en la degradació de la betaïna a glicina