Resultats de la cerca

Jesuïta 1954-81, es llicencià en filosofia eclesiàstica a Sant Cugat del Vallès, per la Universitat Gregoriana 1961 i, posteriorment, a Barcelona, en filosofia i lletres 1963 i en filologia semítica 1965, en la qual es doctorà dins de l’especialitat d’àrab el 1967 Es graduà també en teologia catòlica a la Universitat Gregoriana Lyon-Fourière 1970 Fou successivament professor a les universitats de Barcelona 1965, Lió 1968, Tunis 1971, Alger i Orà 1973, Comillas-Madrid 1974, Autònoma de Madrid 1976 i Alacant 1979 fins a la jubilació 2007 Investigà especialment temes àrabs en relació amb la…

Company de Josep MRibas i Casas, amb qui collaborà sovint Sobresurt llur Palau de l’Agricultura per a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 —actual Mercat de les Flors—, prototip d’una estètica noucentista i popularista

L’any 1966 ingressà a la Companyia de Jesús Estudià dret a la Universitat Complutense de Madrid i es doctorà en teologia a la Universitat Gregoriana de Roma, de la qual fou vicerector des de l’any 1986 fins al 1994 Membre de la Comissió Teològica Internacional del 1992 al 1997, en fou nomenat secretari general l’any 2004 L’any següent fou nomenat consultor de la Congregació per a la Doctrina de la Fe , i el 2008 secretari, any que fou elevat a la condició d’arquebisbe i també nomenat consultor de la Congregació per als Bisbes El 2009 fou nomenat consultor del Consell Pontifici per a la…

Passà als Lapeña i als San Cristóbal

Feu els primers estudis musicals a l’Escolania de Montserrat amb JB Guzmán Estudià harmonia i composició amb A Esquerrà i orgue amb A Bargalló Nomenat organista de la catedral de Girona el 1908, després ho fou del convent dels Pares Dominics de Barcelona, i el 1947, de la catedral de la mateixa ciutat Fou un organista reconegut, que oferí concerts i inaugurà orgues de diverses viles catalanes Entre les obres que escriví, la major part de caràcter religiós, cal destacar una Missa , per a tres veus masculines i orgue, els Cants religiosos per al poble , Dos cants a Maria , La fugida a Egipte ,…

Fou un dels impulsors de la fundació de la Societat d’Història Natural de Balears i estudià la flora de Mallorca i, especialment, la de Cabrera Publicà Les plantes medicinals baleàriques 1954, reeditat el 1981 i el 1983 i, pòstumament, Catàleg de la flòrula de l’illa de Cabrera i dels illots que l’envolten 1976

Director dels banys de la Puda de Montserrat 1847-74 i de Panticosa Fundà a Madrid el primer establiment d’hidroteràpia amb un caire científic 1859 Autor de nombrosos treballs d’hidrologia mèdica, entre els quals cal esmentar els dedicats a la Puda 1847, 1863 i una descripció de l’epidèmia de Sitges 1853

Fou caputxí i bisbe de Sogorb En ingressar a l’orde a Baiona 1874 es canvià el nom de Josep Maria pel de Lluís Fou un dels restauradors dels caputxins a Castella de nou a València, esdevingué provincial El 1907 fou elegit bisbe titular de Tagaste i administrador apostòlic de Solsona El 1913 passà a regir la diòcesi de Sogorb La seva obra pastoral estigué orientada cap a la formació religiosa de la joventut i la qüestió social, a patrocinar els sindicats agraris i els cercles catòlics, i a la divulgació de la sociologia entre els seminaristes i els sacerdots El 1914 fou elegit senador per la…

Impulsor de les autopistes de peatge, fou el primer president del consell d’administració d’Autopistas Concesionaria Española ACESA La seva gestió durà fins al desembre del 1971 Durant aquesta època entrà en servei la primera autopista de peatge del país, la de Montgat-Mataró, i s’avançà en la construcció de l’A-7 Nord des de Barcelona fins a Girona Nord

El 1859 fundà a Barcelona la revista liberal El Café , on publicà poemes en català El 1860 estrenà al Liceu de Barcelona, amb música de F Porcell, les peces A l’Àfrica, minyons, Ja hi van a l’Àfrica, Minyons, ja hi som i Ja tornen , que enalteixen l’inici de l’aventura colonial al Marroc