Resultats de la cerca

Vinculat al Club Natació Barcelona CNB, es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya de 100 m papallona Nedà la prova dels 4 × 100 m estils en els Jocs Olímpics de Mont-real 1976 amb el relleu espanyol Posteriorment repetí els títols català i estatal amb l’equip de waterpolo del CNB, i també jugà amb la selecció espanyola Retirat de la competició, es llicencià en Educació Física per la UB i és professor de l’INEFC de Barcelona Tornà a competir com a veterà, ara al CN Mataró, i aconseguí diversos rècords estatals, europeus i mundials Especialista en Medicina de l’Educació Física i l’Esport, és…

Tenia com a principals objectius promoure i coordinar projectes en l’àmbit de la informació i la documentació, i estava especialitzada en educació física i esports Membre del Consell Internacional per a l’Educació Física i l’Esport de la UNESCO, el 1977 adoptà el nom d’International Association for Sports Information IASI La junta directiva era encapçalada pel president i per cinc vicepresidents, un per continent, i el comitè executiu era compost per representants d’institucions membres governamentals, universitàries o esportives que es reunien un cop l’any La Secretaria General de l’Esport…

Graduat en física a la Universitat Dalhouse de Nova Scotia el 1965, es doctorà posteriorment al California Institute of Technology Investigador entre el 1972 i el 1982 al Chalk River Laboratories, fou posteriorment professor a la Universitat de Princeton, del ciclotró de la qual fou director Des del 1989 és director del Sudbury Neutrino Observatory de la Universitat de Queens Ontario, Canadà, on, al capdavant del seu equip, detectà oscillacions dels neutrins  solars 2001, aportació significativa en la demostració de l'existència de massa en aquestes partícules, que li valgué el premi Nobel de…

Segueix l’escola cirenaica i centra, com ella, el fi humà suprem en el plaer que hom pot aconseguir a través de l'autarquia i l'ataràxia L’home savi ha de conrear tot allò que contribueix a augmentar la felicitat i suprimir tot el que s’hi oposa essencialment, la por dels déus i de la mort Per a això cal elaborar una teoria física, i, com que aquesta comporta un coneixement, una doctrina sobre aquest coneixement Així, el sistema epicuri comprèn la canònica , o doctrina del coneixement, la física , o doctrina de la natura, inspirada en el materialisme atomista, i l' ètica , o doctrina de l’…

Estudià a la Universitat de Montpeller Des del 1935 fou professor en aquesta ciutat i després a París A partir del 1937 collaborà, dins el grup Nostra Terra de Perpinyà, en la tasca de difondre el català normatiu al Rosselló Doctor per la Universitat de París el 1948, treballà en física teòrica al CNRS i fou professor a la Universitat de Madagascar 1960-73, de la qual fou degà 1965-70, i a la de Perpinyà 1976-79 Publicà articles de física teòrica, mecànica quàntica, relativitat, lògica matemàtica, etc, en revistes franceses, i és autor de La ciència no pensa Barcelona, 1975 Fou un dels…

Màster 1951 i doctor 1955 en física a la Universitat de Columbia Durant el doctorat, fou crucial la seva collaboració en el desenvolupament del primer màser , sota la supervisió de Charles H Townes , que li valgué a aquest el premi Nobel de física del 1964 Des del 1955 fins a la jubilació 1980 treballà als laboratoris Bell-ATT, on fou director del departament d’electrònica quàntica Altres aportacions seves foren l’aplicació de la teoria de la informació de Shannon a la mecànica quàntica, fonamental en el desenvolupament del làser, els treballs per al disseny de la trampa magnètica i l’estudi…

Es graduà en física a la Universitat de Harvard 1981 i es doctorà el 1986 a la de Califòrnia Del 1989 al 1993 feu recerca al Center for Particle Astrophisics d’aquesta universitat L’any 1983 s’incorporà al Lawrence Berkeley National Laboratory, dins del qual dirigeix el Supernova Cosmology Project L’any 1998 identificà el fenomen d’acceleració de l’ expansió de l’Univers  vinculat a la resolució d’altres problemes cosmològics com el de l’ energia fosca Compartí, amb els altres descobridors del fenomen, Adam Guy Riess i Brian Schmidt , el premi Nobel de física de l’any 2011, amb els quals…

Graduat en física a la Universitat d’Arizona l’any 1989, es doctorà a la Universitat de Harvard el 1993 Féu estudis postdoctorals al Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics fins el 1995, que s’incorporà al Mount Stromlo Observatory de Canberra Austràlia El 1994 creà el programa High-Z SN Search, que dirigí, per a l’estudi i el mesurament de l’expansió de l’univers L’any 1998, conjuntament amb el Supernova Cosmology Project, liderat per Saul Perlmutter , el seu equip identificà evidències d’una acceleració en l’expansió de l’univers, a partir d’un estudi dirigit per Adam Guy Riess Per…

Llicenciat en matemàtiques i doctorat a Cambridge 1958, és membre de la Royal Society des de l’any 1972 Catedràtic de matemàtiques a la Universitat d’Oxford 1973-99, càtedra de la qual restà professor emèrit El 1955 publicà un estudi per a l’aplicació de la inversa generalitzada en la resolució matrius d’equacions lineals Feu popular la representació d’un triangle format per tres trams rectes de secció quadrada, units formant un angle recte en cadascun dels extrems i d’altres figures que no poden existir en un espai euclidià ordinari, anomenades des de llavors figures de Penrose El 1965…

Estudià ciències a la Universitat de Dorpat 1853-58 i més tard física, fisiologia i matemàtiques a París i a Berlín El 1865 fou nomenat professor catedràtic de física de la Universitat de Dorpat A part les seves investigacions científiques, publicà diversos articles i obres teòriques sobre música, entre les quals destaca el llibre Harmoniesystem in dualer Entwickelung Studien zur Theorie der Musik 'Sistema harmònic en desenvolupament dual Estudis sobre la teoria de la música', 1866 En aquesta publicació sosté que la tonalitat és pròpia dels intervals i els acords que tenen un to fonamental…