Resultats de la cerca
Es mostren 4936 resultats
Lüneburg
Ciutat
Ciutat del land de la Baixa Saxònia, Alemanya.
Té indústria química Cal destacar-ne l’església de Sankt Johannes s XIV i el palau municipal s XVIII A l’edat mitjana era una vila important, i el 1249 entrà a formar part de la Lliga Hanseàtica El 4 de maig de 1945 hi fou signada la primera rendició dels alemanys, davant el cap de les forces britàniques, el mariscal Montgomery
Òscar Cadiach culmina els catorze vuitmils sense oxigen
L’alpinista català Òscar Cadiach culmina el Broad Peak, el darrer dels catorze cims de més de 8000 m És el primer alpinista català a culminar tots aquests cims sense oxigen Cadiach va assolir el primer vuitmil el 1984 Nanga Parbat, i va formar part de la primera ascensió catalana a l’Everest el 1985, que va fer per segona vegada el 1993
Manifestació per exigir la República
Sota el lema “República, ara”, uns 45000 manifestants reivindiquen a Barcelona la formació d’un govern independentista que faci efectiu el mandat del referèndum de l’1 d’octubre i el resultat de les eleccions del 21 de desembre de 2017 La manifestació la convoca l’Assemblea Nacional Catalana ANC en resposta al bloqueig de les negociacions per formar govern
Son Carrió
Poble
Poble del municipi de Sant Llorenç des Cardassar (Mallorca), al SE del terme, al límit amb el municipi de Manacor.
Sorgí a partir del 1860, en ésser parcellada la possessió de son Carrió En 1866-73 fou construïda l’església Sant Miquel, erigida el 1888 en vicaria dependent de la parròquia de Manacor Una nova església fou beneïda el 1907 El 1892 passà a formar part del nou municipi de Sant Llorenç de Cardassar i el 1934 esdevingué parròquia independent
institució
Cristianisme
Nom que en la disciplina vigent de l’Església catòlica rep l’acte de col·lació del lectoral i de l’acoliat.
Des del 1972, per motu proprio de Pau VI, no són tinguts en ordes menors, sinó per ministeris i que com a tals poden ésser confiats als laics, sense que per això entrin a formar part de la clerecia de l’Església ni el seu exercici porti implícit l’ésser una etapa vers la recepció del sagrament de l’orde
tiocianat
Química
Anió de l’àcid tiociànic, de fórmula [(SCN) 1 -
].
Presenta un caràcter bidentat, i pot reaccionar tant per l’àtom de sofre com pel de nitrogen L’anió tiocianat presenta caràcter reductor i s’oxida amb facilitat a tiocianogen Actua com a lligand en nombrosos complexos i reacciona amb l’ió FeIII per a formar un complex característic, de color vermell intens aquesta reacció té aplicació en anàlisi química
termes romanes de Caldes de Montbui

Les termes romanes de Caldes de Montbuí
© Fototeca.cat
Estació termal romana de Caldes de Montbui (Vallès Oriental).
Ha estat identificada amb les Aquae Calidae esmentades per Plini el Vell Les restes arqueològiques estan situades entorn d’una gran piscina central i són d’una gran monumentalitat Hom creu que devien formar part d’un santuari que aprofitava les virtuts medicinals de les aigües termals, que brollen a 70º El conjunt fou restaurat en 1956-57 per la Diputació de Barcelona
Països de l’Europa Central i Oriental
Economia
Nom amb el qual diversos organismes internacionals com el Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial o la Unió Europea anomenen un conjunt de països del centre i l’est d’Europa (Polònia, Hongria, Txèquia, Eslovàquia i Romania).
Es troben en un procés de transició des d’una economia planificada a un sistema de mercat i aspiren a formar part de les organitzacions econòmiques i polítiques europees El potencial econòmic d’aquests països és important tenen més de 100 milions d’habitants, un fort creixement del PIB i unes importacions que superen els 60000 milions de dòlars anuals
preliminars de Villafranca
Història
Acords fixats arran de la reunió de Napoleó III de França i Francesc Josep d’Àustria a Villafranca di Verona (11 de juliol de 1859), després de la batalla de Solferino
.
Àustria s’hi avingué a deixar la Llombardia i a donar l’autonomia a Venècia a més, hom hi acordà de respectar la sobirania de Toscana i de Mòdena i de formar una confederació italiana presidida pel papa Malgrat llur rebuig per part dels nacionalistes italians —Cavour dimití—, foren importants per al Risorgimento i foren ratificats pel tractat de Zuric
Consell de Flandes
Història
Òrgan de govern de la casa d’Àustria per a regir els Països Baixos.
El 1555 Carles I el creà per tal de proporcionar a Felip II, desconeixedor dels Països Baixos, un instrument idoni per a governar el territori El componien quatre consellers flamencs, però més tard hi ingressaren consellers castellans El 1628 fou reorganitzat del tot Fou suprimit el 1720, quan la totalitat dels Països Baixos deixà de formar part de la monarquia hispànica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina