Resultats de la cerca
Es mostren 3181 resultats
besuc
besuc
© Fototeca.cat
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes de la família dels espàrids, d’uns 35 cm, amb el cos ovalat i comprimit, de dors rosat i flancs de color blanc argentat, amb una taca marronosa entre l’opercle i l’inici de la línia lateral; els ulls, molt grossos, ocupen una gran part del cap.
Té les escates dures i brillants Abunda a les costes de la península Ibèrica, on viu en grans bancs sobre fons rocallosos i sorrencs, a gran profunditat 200-500 m hom el pesca amb palangres i arts d’arrossegament La carn, forta i de gust saborós, és molt apreciada i és consumida fresca
Damià Carbó i Malferit
Literatura
Medicina
Metge i poeta en castellà.
Doctor en arts i medicina És autor del Libro del arte de las comadres 1541, un dels primers i més influents escrits sobre obstetrícia i pediatria en llengua moderna a la península Ibèrica Un poema seu, dedicat a Carles V amb motiu de la visita d’aquest a Mallorca, fou publicat el 1863
Francesc Cañadas i Gozalbo
Literatura catalana
Escriptor.
Collaborà en La Campana de Gràcia' , La Humanitat i Justícia Social , i dirigí Ilustración Ibérica 1925 Fou secretari general de la Conselleria de Treball de la Generalitat 1933-34 Publicà diversos llibres de poemes El camí invisible 1928, L’atzar i el ritme 1934 i Analecta 1937 Fou empresonat del 1939 el 1946
Ángel Cabrera Latorre
Zoologia
Zoòleg, fill de Joan Baptista Cabrera i Ibarz, naturalitzat argentí.
Especialista en mamífers, treballà al Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid 1902-25 i al Museo de la Plata com a cap del departament de paleontologia 1925 És autor de Fauna Ibérica Mamíferos 1914, Los mamíferos de Marruecos 1932, Mamíferos sudamericanos en collaboració amb José Yepes, 1943 i Caballos de América 1945
Mariano Benavente
Metge castellà.
Fou redactor en cap de la revista “El Siglo Médico” Des d’aquest lloc, i sobretot des del seu servei a l’Hospital del Niño Jesús de Madrid, dugué a terme una notable tasca, per la qual és considerat un dels iniciadors més importants de la pediatria moderna a la península Ibèrica
Pánfilo de Narváez
Història
Conqueridor castellà.
Participà en la conquesta de Cuba 1514, i posteriorment fou enviat a Mèxic pel governador de Cuba, Velázquez, per sotmetre Cortés, el qual l’atacà a Cempoala i el féu presoner 1520 Alliberat 1523, tornà a la península Ibèrica i organitzà una expedició a La Florida 1528, que fracassà Morí en un naufragi
Juan de Palafox y Mendoza
Administrador colonial.
Eclesiàstic, fou virrei 1642, capità general i bisbe de Mèxic Reformà els estudis universitaris i s’oposà als jesuïtes a causa de la jurisdicció eclesiàstica En tornar a la península Ibèrica 1649 ocupà el bisbat d’Osma Carles III i els enemics dels jesuïtes intentaren, al segle XVIII, que fos canonitzat, sense èxit
Francesc Cañadas i Gonzalbo
Literatura catalana
Poeta i assagista.
Collaborà en “La Campana de Gràcia“, “La Humanitat” i “Justícia Social”, i dirigí “Ilustración Ibérica” 1925 Fou secretari general de la Conselleria de Treball de la Generalitat 1933-34 Publicà diversos llibres de poemes El camí invisible 1928, L’atzar i el ritme 1934 i Analecta 1937 Fou empresonat del 1939 al 1946
celta

L’expansió celta
© fototeca.cat
Història
Individu d’un poble o d’un grup de pobles originaris del centre d’Europa, que durant l’edat de ferro s’estengueren per un territori molt vast, de l’Atlàntic a l’Àsia Menor.
El nom de ‘celta’ es dóna a les fonts clàssiques gregues d’ençà del segle VI aC, i després a les fonts romanes, totes les quals distingeixen, dins el conjunt, una sèrie nombrosa de pobles i tribus, cadascun amb un nom propi, com els gals, els belgues, els gàlates, etc Segons les investigacions lingüístiques del segle XIX, sobretot, els celtes parlaven una de les llengües indoeuropees, i hom ha determinat, per l’estudi dels topònims, les zones que ocuparen Al mateix temps ha estat identificada pels arqueòlegs la cultura material, que correspon a les dues èpoques en què és dividida l’edat del…
la Gal·lècia
Geografia històrica
Província romana amb capital a Bracara (actual Braga).
Comprenia l’extrem nord-oest de la península Ibèrica, des de Noega , a la costa càntabra, fins a Porortucale , a la costa atlàntica, al sud de Bracara i, a l’interior, els antics territoris dels galaics, dels asturs i dels vacceus Fou establerta al sIII per Dioclecià en territori de l’antiga Hispània Citerior
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina