Resultats de la cerca

Partí a la primera croada amb els seus cosins Jofre de Bouillon i Balduí succeí aquest darrer en el comtat d’Edessa 1100-18 i en el regne de Jerusalem 1118-31 Fou fet presoner pels turcs el 1104, i del 1123 al 1124 socorregué el principat d’Antioquia i n'assumí la regència en circumstàncies difícils

Designat prefecte de Còrsega per Lluís el Piadós, hi construí, segons la tradició, el castell de Bonifacio El 828 féu una expedició naval de represàlia contra les incursions musulmanes passà a Còrsega i a Sardenya i a l’Àfrica, on efectuà un desembarcament de càstig entre Útica i Cartago Es decantà a favor de Lluís el Piadós en el conflicte amb Lotari I, i fou deposat per aquest El comtat de Lucca, però, passà més tard al seu fill, Adalbert I

Alliberà Valàquia dels turcs, amb la victòria de Calugareni 1595 Reuní, amb la possessió de la Transsilvània i de la Moldàvia, tota la Romania Fou mort per la traïció del general imperial Basta

Malgrat l’aliança estipulada pel seu pare, Muḥammad I, amb els castellans, aquests instigaren a la revolta els Banū Ašqiliula, els quals ell, amb l’ajuda benimerina, derrotà Hàbil polític, s’alià repetidament, tant amb les corones castellana i catalanoaragonesa com amb el regne nord-africà

Fill de Robert I, lluità en la croada de Tunis 1270, en la repressió de la rebellió contra Blanca de Navarra 1275 i en les campanyes d’Itàlia 1282 al costat del seu oncle el rei Carles I de Nàpols Governà el regne de Nàpols 1285-89 Lluità al costat de França contra els anglesos 1295-96 i contra els flamencs, i morí en la batalla de Kortrijk

Fill de Teobald I de Navarra i de Margarida de Borbó Accedí al tron navarrès sota la regència de la seva mare, que signà el tractat de Tudela 1253 amb l’infant Alfons d’Aragó, que fou ratificat per Jaume I de Catalunya-Aragó a Monteagudo 1254 aquesta aliança permeté la intervenció de Jaume I per evitar la invasió castellana a Navarra i arranjar les diferències amb Castella a la pau de Sòria 1256, signada entre Alfons X de Castella i Jaume I, en nom propi i en el del rei de Navarra Participà a la croada de Lluís IX de França contra Tunis 1270, i morí en el camí de tornada a Navarra El succeí…

Fill d’ Eduard I i Elionor de Castella Deixà el govern en mans de diversos favorits La desafortunada invasió d’Escòcia 1314 i les derrotes de Bannockburn i de Blackmore 1321 obligaren la seva muller Isabel , filla de Felip IV de França, amb l’ajut de Roger Mortimer, a forçar l’abdicació del rei, que fou empresonat i executat al castell de Berkeley

Pujà al tron després d’haver assassinat el seu germà Sogdià Monarca abúlic, es mantingué allunyat dels afers grecs fins a la derrota d’Atenes a Siracusa 413 Signà, aleshores, una aliança amb Esparta, i ordenà als dos sàtrapes d’Àsia Menor, Tisafernes i Farnabaces, que ataquessin les colònies d’Atenes

Fill de l’elector Felip I, succeí el seu germà Lluís V Estigué al servei dels Àustria i promogué l’elecció de l’emperador Carles V, però no s’oposà a la propagació del luteranisme als seus estats

Succeí el seu pare Basili I sota la tutela del seu avi Vitold, gran duc de Lituània mort el 1430 El dret a la successió li fou inútilment disputat pel seu oncle Jordi i pel fill d’aquest, Demetri Semjaka, que el féu eixorbar 1446 Aconseguí finalment d’imposar-se el 1453 S'oposà a l’acceptació del decret d’unió de les esglésies grega i romana 1439 per part del metropolita de Moscou, Isidor, el qual fou substituït i empresonat Fou el primer pas cap a la constitució d’una església nacional russa El succeí Ivan III, el Gran