Resultats de la cerca
Es mostren 5748 resultats
Toribi Duran i Garrigolas
Oficis manuals
Filantrop i industrial.
Feu fortuna a Amèrica, i en morir deixà mig milió de pessetes per a l’erecció, a Gràcia Barcelona, de l’Asil Duran, un reformatori per a nois 1890 confiat a l’orde de Sant Pere ad Vincula Els internats hi podien aprendre un ofici molts d’ells treballaven per a la Impremta Altés en uns tallers construïts expressament El 1941 l’asil fou traslladat a la Bonanova També llegà una quantitat per a construir l’Asil Duran de Castelló d’Empúries 1898
Josep Rovira i Bruguera

Josep Rovira i Bruguera
© Família Rovira de Saralegui
Economia
Política
Agronomia
Industrial i polític.
Propietari de la fàbrica farinera El Progreso de Sant Martí de Provençals 1914-25, comprada i refundada el 1888 pel seu pare Ramon Rovira i Casanella Jorba, Anoia 1836—Barcelona, Barcelonès 1914, cofundador i vocal de l'Associació General de Propietaris de la Muntanya de Montjuïc 1900 Fou president de l'Associació de Fabricants de Farina de Barcelona 1922-24, membre de la Cambra de Comerç, del Foment del Treball Nacional i de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País, entre d'altres Membre de la Lliga Regionalista, fou escollit regidor i tinent d'alcalde de l'antic districte II de…
Pere Guerau Maristany i Oliver
Industrial i mecenes.
Es doctorà en ciències exactes i fisicoquímiques Dedicat a l’exportació de vi, obrí un gran mercat als vins catalans a l’Amèrica del Sud Contribuí a la fundació de les escoles municipals i del Casino del Masnou Patrocinà l’edició de Las estatuas de Barcelona 1903, de BBassegoda i Amigó, la fundació de la càtedra Pere Grau, dels Estudis Universitaris Catalans, i el monument del segon misteri del rosari, de Montserrat 1903 Alfons XIII el creà comte de Lavern 1911
Ramon Cèsar Nieto i Díez
Periodisme
Industrial i periodista.
Emigrà a Costa Rica 1885, on fou director i propietari del diari La República i on després dirigí la Gaceta Oficial del país Tornà a Barcelona, i fou cònsol de Costa Rica i un dels organitzadors de l’Exposició del Llibre Català preparada amb motiu del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana 1906
Modest Sabaté i Puig
Història
Polític i industrial.
Llicenciat en lletres per la Universitat de Barcelona, fou redactor polític de La Veu de Catalunya des del 1928 fins al 1936 En esclatar la guerra civil s’exilià al Rosselló, on regentà negocis, i en 1945-46 i el 1976 participà en sengles intents de reconstruir el partit Lliga Catalana Publicà, en collaboració amb J Costa i Deu, La nit del 6 d’Octubre a Barcelona 1935 i La veritat del 6 d’Octubre 1936 A més, el drama Un pas enllà 1935, la novella d’humor Un club per a senyores soles 1962, 9 contes catalans 1960 i una Història de la Lliga 1969
Albert Folch i Rusiñol
Química
Químic i industrial.
Fill de Joaquim Folch i Girona Enginyer tècnic químic, amplià els estudis als EUA i, més tard, es graduà com a professor mercantil El 1948 s’incorporà a la direcció d’ Indústries Titán , primer conjuntament amb el seu pare 1984 A la seva mort, el càrrec i la propietat de l’empresa passaren al seu fill Joaquim Folch-Rusiñol i Corachán Entre altres negocis, fundà també Corver, empresa d’importació de motocicletes i fou accionista de diverses entitats financeres, entre les quals el Banco Santander, del qual fou conseller i primer accionista després de la família Botín Gran aficionat a l’…
Artur Mundet i Carbó

Artur Mundet
© Fototeca.cat
Filantrop i industrial.
Era fill de Llorenç Mundet i Coromines, a l’empresa tapera del qual treballà des de molt jove Als setze o disset anys anà als Estats Units seguint el seu germà gran Josep Mundet , amb l’objectiu d’expandir-hi el negoci familiar de taps i aglomerats de suro El 1902 obrí una fàbrica de taps a Ciutat de Mèxic Retornat a Catalunya, després de casar-se amb Anna Gironella 1906 tornà a Mèxic, on s’establí i feu créixer l’empresa, que gradualment independitzà del negoci familiar originari, substituint els taps de suro tradicionals pels taps de llauna de corona amb discs de suro, inventats el 1891 als…
Felip Ferrer i Calbetó
Economia
Industrial i economista.
El 1929, juntament amb Josep Fors, collaborà en la creació de l’Escola de Teixits de Punt, establerta per la Diputació de Barcelona a Canet de Mar, com a secretari de la institució i, des del 1936, com a president del seu patronat, fins el 1956 Publicà nombroses obres sobre temes econòmics, com Tabla de precios de venta 1929, Los factores económicos y el momento político catalán 1933, Nacionalismo económico español 1934, Armas de los imperialismos plutocráticos 1938 i Política nacionalista 1939, i traduccions de les obres italianes de Mario Alberti, Pier L Bertani, B Biaggi i Leopoldo Medici…
Marghera
Barri
Barri i port de Venècia, al sud de Mestre, d’una gran importància industrial, gràcies al port, construït el 1919, el qual disposa d’una gran xarxa de canals de gran navegació.
Això ha originat la creació d’un gran complex industrial, on sobresurten les indústries petroquímiques, el refinatge de petroli, la metallúrgia de l’alumini i el material refractari
Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya
Historiografia catalana
Institució museística descentralitzada, constituïda per una seu central i per diversos museus i llocs d’interès del patrimoni científic, tècnic i/o industrial de Catalunya que fou inaugurada el 12 d’abril de 1984.
Desenvolupament enciclopèdic La Llei de museus de 2 de novembre de 1990 constituí el mNACTEC com a entitat autònoma i el declarà museu nacional Entre els assessors del Museu hi ha historiadors com Santiago Riera i Tuèbols, Jordi Maluquer de Motes i Jordi Nadal i Oller Eusebi Casanellas i Rahola n’ha estat el director des de la seva inauguració Casanellas és enginyer industrial i estudià també ciències socials i medi ambient a la Universitat d’Indiana Entre el 1997…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina