Resultats de la cerca
Es mostren 2034 resultats
Anglès
Nissaga de titellaires iniciada per Jaume Anglès i Pallejà (1857-1919), que començà a fer titelles el 1873 i formà companyia el 1902.
El seu fill, Jaume Anglès i Vilaplana 1888-1945, plantà el castellet al Tibidabo fins el 1920, i el 1921 dirigí la programació de titelles de la galeria d’art Sala Reig Durant uns quants anys treballà a la Sala Ampurdanesa del carrer del Pi més tard Sala Baby i el 1955 s’installà al Turó Park, on treballava amb el seu fill Jaume Anglès i Guzmàn, 1913-1978 A la dècada dels cinquanta, la família Anglès simultaniejava el castellet tradicional i un teatret modernitzat amb canvis de llums, decorats del polonès WJanuszewski i putxinellis de l’escultor JMartrús…
Alícia Framis
Art
Artista.
Estudià belles arts a la Universitat de Barcelona i a l’escola de Belles Arts de París Visqué entre Barcelona, París i Amsterdam fins l’any 2005, any que s’installà a Xangai, on dirigeix el Museum of Contemporary Art La seva obra, sovint qualificada d’art social o de nova performance , és hereva de l’art de la performance dels anys setanta, influïda per Marina Abramović La seva creença en les limitacions de l’art a l’hora de comunicar sentiments i idees l han portada a cercar el contacte físic i directe amb el públic mitjançant peces que permeten experiències insòlites Ha exposat els seus…
Joaquim Ravetllat i Estech

Joaquim Ravetllat i Estech
© Biblioteca Pública Iu Bohigas
Microbiologia
Veterinària
Veterinari i microbiòleg.
Fou el membre més destacat d’una família de veterinaris Estudià a Madrid, on obtingué el títol de veterinària 1890, completà estudis a Barcelona, al Laboratori Municipal i al del doctor Ferran, i es traslladà a Salt, on s’installà i continuà les seves investigacions i donà a conèixer una nova concepció bacteriològica i patogènica de la tuberculosi Els últims anys de la seva vida, juntament amb Ramon Pla i Armengol , investigà l’obtenció d’una hemoantitoxina i un sèrum antituberculós que, pòstumament, foren comercialitzats per l’ Institut Ravetllat-Pla , fundat l'any 1922, encara que sense…
Joan Alexandre de Larrard i Claveria
Economia
Comerciant matriculat (1794).
Segurament fill de Josep Larrard, que, el 1719, s’interessà per l’explotació d’una de les quatre illes del delta de l’Ebre, a Tortosa Obtingué privilegi d' hidalguía 1775 Formà part d’una comissió destinada a l’estudi de la represa del comerç català amb els països de Llevant Installà uns locals al port de Salou, seguint el pla del capità general Philippe de Cabanes, per a constituir un nucli de població a la platja Fou director de la Companyia d’Assegurances Marítimes de la Mercè, de Sant Antoni de Pàdua i Sant Ramon de Penyafort El 1799 comprà, per 120 000 lliures catalanes, el palau…
Mark Rothko
Pintura
Pintor letó naturalitzat nord-americà.
Emigrà als EUA 1913, i el 1925 s’installà a Nova York Practicà una pintura expressionista fins el 1939, posteriorment conreà l’abstracció d’inspiració surrealista i, des del 1947, se centrà en les formes pures i el color, plasmats en grans teles, en una progressiva simplificació que el portà pràcticament a la monocromia i al rectangle com a forma única Cap als últims anys de la seva vida els colors purs i apassionats s’enfosquiren, i el negre passà a predominar en les seves obres El 1987, la Tate Gallery de Londres, la fundació Juan March i la Fundació Caixa de Pensions, a Madrid, resumiren…
Lautaro Murúa
Cinematografia
Actor, guionista i director de cinema xilè.
Installat a l’Argentina des dels anys cinquanta i havent estudiat arquitectura i enginyeria, començà a treballar com a actor el 1947 Fou molt conegut per les pellícules protagonitzades amb l’argentí Leopoldo Torre Nilsson, La caída 1959, Martín Fierro 1968 o Fin de fiesta 1969 Dirigí les pellícules Shunko 1960, Alias gardelito 1961, El Señor presidente 1972 i La Raulito 1976, que el donaria a conèixer internacionalment Arran del cop d’estat militar que el 1973 enderrocà el president xilè Salvador Allende, s’installà a Espanya, on rodà el seu cinquè film, La Raulito en libertad 1977, i…
Denis Sassou Nguesso
Política
Polític de la República del Congo.
Ha ocupat la presidència del país en dues etapes del 1979 al 1992 i des del 1997 L’any 1979 assumí el poder després de l’expulsió del president Joachim Yhombi-Opango, acusat de corrupció Amb l’arribada a la presidència, Sassou negocià préstecs amb l’FMI i permeté l’accés dels inversors nord-americans i francesos als jaciments petrolífers i de minerals L’any 1992 deixà la presidència i, entre el 1994 i el 1997, s’installà a París, fugint de la persecució de què era objecte per part del nou govern De nou a la presidència, convocà eleccions generals per al 2002, en les quals resultà vencedor El…
Tomàs Tusó i Temprado
Medicina
Política
Militant obrer i metge.
Llicenciat a Saragossa 1914 Traslladat a Barcelona, fou membre del comitè central de la Federació Comunista Catalanobalear, i més tard del Bloc Obrer i Camperol abril del 1934, i exercí la seva professió dedicat a les classes populars Passà després ser membre del POUM, en representació del qual fou regidor d’higiene i sanitat de l’Ajuntament de Barcelona 1934 Durant la Guerra Civil fou nomenat representant del Consell de Sanitat de Guerra per la Generalitat de Catalunya, comandant metge de la Divisió 28 i major metge provisional cap de l’Hospital de Vilafranca del Penedès Acabada la guerra, s…
Antony Tudor
Dansa i ball
Coreògraf anglès.
Des del 1930 collaborà amb Marie Rambert en el ballet-club de Londres i creà la coreografia de The Panets 1934 L’any 1938 fundà la seva pròpia companyia, el London Ballet, per a la qual escriví Gala Performance 1938, que incorporaren a llur repertori nombroses companyies A partir del 1939 s’installà a Nova York, i creà, entre altres, el ballet Undertow 1945, que el consagrà com un dels millors coreògrafs del seu temps Director de l’escola de ballet de la Metropolitan Opera House, creà Echo de trompettes 1963 i Concerning Oracles 1966 Ha compost també Shadowplay 1967, per al Royal Ballet de la…
Caçador
Història
Família procedent de Basilea, arrelada a Catalunya a partir del final del segle XV.
Probablement de cognom Jäger, foren coneguts amb el cognom catalanitzat de Caçador Guillem Caçador s’installà a Vic com a sabater, però ascendí al final de la seva vida a mercader Els fills i nets del seu segon matrimoni amb una vigatana emparentaren amb rics mercaders, ciutadans honrats i cavallers de Barcelona i assoliren el privilegi de cavaller 1548 i posteriorment de noble i, dels que seguiren la carrera eclesiàstica, quatre foren bisbes Actuaren sempre com a clan familiar tancat, participaren en la vida pública rectora del país a la conselleria de Barcelona i a la generalitat i foren…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina