Resultats de la cerca

Defensa conegut amb el nom de Ricard Brasal , començà a la secció d’hoquei sobre patins del Rugbi Cornellà, on jugà fins el 1948 Després jugà al Casino L’Hospitalet 1948-53, el Club Patí Vic 1953-56, l’Arrahona de Sabadell 1956-60, amb el qual guanyà un Campionat d’Espanya 1959, i el RCD Espanyol des de la temporada 1960-61, amb el qual conquerí dues Copes d’Espanya 1961, 1962 i una de Catalunya També jugà amb la selecció espanyola, amb la qual fou subcampió d’Europa 1959 i campió del món 1960 Com a entrenador, debutà la temporada 1966-67 amb el Vilanova, amb el qual guanyà la Copa d’Espanya…

S’inicià com a porter, però aviat passà a la davantera A dotze anys fitxà pel Club Tennis Barcino i a disset, per l’equip reserva del Futbol Club Barcelona Amb la selecció espanyola júnior es proclamà campió d’Europa 1962 i el reciclaren com a defensa El 1963 debutà amb la selecció espanyola absoluta i l’any següent fitxà pel Reus Deportiu, en què jugà fins el 1973 i guanyà sis Copes d’Europa 1967-72, sis Lligues 1966, 1969-73, cinc Copes d’Espanya 1966, 1970-73, un Mundial de clubs 1969 i un Campionat de Catalunya 1967 Tornà al Barcelona 1973-75, amb el qual guanyà la Copa d’Europa 1974, i…

Format al Club Patí Tordera, amb el qual debutà en la màxima categoria i guanyà la Copa de la CERS 1986 Posteriorment jugà una temporada al Dominicos de la Corunya, retornà al CP Tordera, i entrada la dècada de 1990 fitxà per l’Hoquei Club Piera El 1996 fitxà pel Club Hoquei Lloret, però el 1998 retornà a l’HC Piera, on es retirà el mateix any a causa d’una lesió Fou internacional amb la selecció espanyola Compaginà l’hoquei amb el golf, del qual fou jugador professional, i arribà al número 50 del rànquing estatal 1995 És propietari del Pitch & Putt Papalús Lloret de Mar i…

Acostumen a ésser encontres d’exhibició d’un campió o un gran mestre No tenen límit de temps i a tots els taulers les peces blanques són mogudes pel jugador que s’enfronta a tots els altres

Mestre internacional, posseeix un ampli palmarès com a jugador Fou campió de Galícia 1994, campió d’Espanya 1996 i medalla de bronze en el Campionat del Mediterrani 2007 A més, fou membre de la selecció espanyola, amb la qual disputà el Campionat Europeu 1997 Ha participat en una gran quantitat d’oberts internacionals i obtingué el títol a Lleó 1991 i a Positano, Itàlia 2008 Per equips, ha estat campió de Catalunya amb el Club d’Escacs Barcelona 1988, 1999, campió de Galícia amb el Club Kasparov-Marcote 1994-97 i campió de les Balears amb el Club Mallorca Isolani 2008 Com a…

Fundat l’any 1945, nasqué amb el nom d’Agrupació Deportiva Balaguer En el seu debut aconseguí l’ascens de la categoria comarcal i la temporada 1945-46 debutà a primera categoria B Després d’alguns alts i baixos en què competí a primera A i segona categoria, la temporada 1957-58 debutà a tercera divisió estatal, on jugà en dues etapes més 1960-63 i 1964-67 Posteriorment retornà a categories territorials i el 1974 adquirí la denominació actual El 1985 pujà a preferent i el 1987 tornà a tercera divisió Des de llavors s’hi ha mantingut, a excepció de dues breus estades a primera catalana 1997-98…

És Gran Mestre Internacional i fou el primer jugador català que arribà als 2640 punts Elo 1996 Començà a destacar en categoria absoluta en guanyar l’Obert de Torrelavega 1983 i assolir dos subcampionats d’Espanya 1984, 1991 Obtingué el títol de Mestre Internacional 1986 i el de Gran Mestre 1988 Guanyà vuit campionats d’Espanya individuals 1995, 1998, 1999, 2001, 2004, 2005, 2007, 2010, que suposa un rècord de victòries en aquesta competició Per equips, ha guanyat el Campionat d’Espanya en set ocasions Entre d’altres, ha jugat amb el Comtal, la Lira, el Vulcà, el Cajacanarias, la Unió…

Començà jugant amb el Centre Republicà de Girona, Independència Futbol Club, equip juvenil i primer equip del Girona 1929-35 Posteriorment, s’incorporà al Futbol Club Barcelona 1935-37, on jugà d’interior esquerre Se’l conegué també com  Mingo Obtingué el Campionat de Catalunya i jugà la final de la Copa del 1936 Durant la Guerra Civil, el Barça marxà de gira a Mèxic i demanà exiliar-se en aquell país i, posteriorment, a França, on fitxà pel Seta 1937-41 Retornà al Barça 1941-44 després d’haver estat sancionat per les autoritats franquistes i es proclamà campió de Copa 1942 La temporada 1944…

Davanter del Club Egara de Terrassa, fou dues vegades campió d’Europa 1969, 1970, cinc vegades campió d’Espanya 1971-75 i guanyà set Copes del Rei 1963, 1965, 1968, 1969, 1971, 1972, 1973 Fou internacional amb la selecció espanyola en 135 ocasions i pitxitxi de diferents torneigs Participà en els Jocs Olímpics de Tòquio 1964, Mèxic 1968 i Munic 1972 Guanyà el Campionat d’Europa celebrat a Madrid 1974 i la medalla de bronze a Brusselles 1970, mentre que aconseguí la medalla d’argent de la Copa del Món a Barcelona 1971 Es retirà el 1981 Rebé la medalla al mèrit esportiu 1969 per ser el primer…

Establert a Barcelona els anys vint, fou un dels pioners de l’hoquei sobre patins català com a jugador de l’Atlètic Club Galeno i de l’Skating Club Fou directiu i representant d’aquest últim club quan es fundà la Federació Catalana d’Hoquei sobre Patins 1930 Passada la Guerra Civil, fou vicepresident de l’Skating Club anomenat llavors Club Patín Impulsà la construcció d’una nova pista a la plaça de Francesc Macià, d’on sorgiren grans patinadors i jugadors d’hoquei L’any 1950 el seu club guanyà el Campionat d’Espanya d’hoquei sobre patins L’any següent fou designat membre del Comitè…