Resultats de la cerca

Inicià els estudis de violí a set anys, i els de piano i solfeig un any més tard El 1949 ingressà al conservatori de la seva ciutat natal A partir del 1956 estudià direcció orquestral amb F Fricsay Començà la seva carrera professional a l’Òpera de Lió -on romangué entre el 1961 i el 1965- i el 1963 debutà als Estats Units amb l’American Opera Society en la representació de l’òpera Hérodiade , de J Massenet A partir del 1966 fou assistent de L Bernstein a Nova York i de H von Karajan a Salzburg El 1967 fou nomenat director de l’Orquestra de Miami Del 1972 al 1983 dirigí l’Orquestra…

Estudià a Lió i, a París, a l’École Pratique des Hautes Études, a la Sorbona i a l’École des Chartes en aquesta darrera la seva preparació fou interrompuda per la Segona Guerra Mundial, en la qual fou ferit Es dedicà al periodisme en el diari Le Roussillon i, amb Marcel Durliat, fundà la revista Études Roussillonnaises 1951-57, d’història i arqueologia mediterrànies Fou conservador oficial d’antiguitats i objectes d’art del Rosselló des del 1962 i, des del 1967, del Palau dels Reis de Mallorca Membre de la comissió diocesana d’art sagrat i president fundador de l’Associació per a la…

Estudià dret i econòmiques i d’ençà del 1963 fou catedràtic d’economia política de la facultat de dret de París Ocupà el càrrec de vicepresident de la comissió de les Comunitats Europees i fou primer ministre 1976-81 i ministre d’economia i finances 1976-78 Des d’aquests dos càrrecs desenvolupà la política econòmica d’austeritat del president V Giscard d’Estaing A l’oposició després de l’accés dels socialistes al poder 1981 i 1986, durant el període de “cohabitació” de 1986-88 es mantingué al marge de l’acord de govern pres pels dos grans partits conservadors RPR i UDF El 1988…

Fou deixeble de Fèlix d’Urgell i l’acompanyà a la controvèrsia d’Aquisgrà 799, on aquest defensà sense èxit les seves doctrines adopcionistes Claudi també se n'hagué de retractar L’arquebisbe Leidrad, administrador de la seu urgellenca, se l’endugué a la seu de Lió, des d’on passà posteriorment a Aquitània, a la cort de Lluís el Piadós, el qual el féu nomenar bisbe de Torí Escriví extensos comentaris bíblics, gairebé tots inèdits La seva iconoclàstia i les crítiques al culte dels sants i als pelegrinatges a Roma es reflecteixen en diverses obres exegètiques i especialment en el seu Liber de…

De talent precoç, el 1831 fou deixeble d’Ingres, i a disset anys ja fou admès al Salon El 1840, a Roma, retratà Lacordaire Louvre Viatjà per Algèria 1846, i des d’aleshores conreà sovint la temàtica oriental, típicament romàntica Toilette d’Esther , 1841, Louvre Genets àrabs , 1851, Musée des Beaux-Arts, Lió Hom el considera un terme mitjà entre el seu mestre, amb el qual tanmateix no congeniava Tepidarium , 1853, Louvre, i Delacroix illustracions d' Othello , 1844 Especialment atret per la figura femenina Les dues germanes de l’artista, 1943, Louvre, n'ha deixat nus d’una delicada…

Professor de les universitats de Lió 1944, Besançon 1950 i Ais de Provença 1951 i del Collège de France 1970 Medievalista, s’especialitzà en temes d’història agrària i artisticocultural, sempre enfocats des d’un angle sociològic Entre les seves obres cal esmentar L’économie rurale et la vie des campagnes dans l’Occident médiéval 1962, Histoire de la France en tres volums, 1970-72, Guerriers et paysans du VIIè au XIIè siècle 1973, Hommes et structures du Moyen Âge 1973, Le temps des cathédrales L’art dans la société, 980-1420 1976, Saint Bernard L’art cistercien 1976 i L’Europe au Moyen Âge…

Fou músic a la Corunya, Bilbao, París i Lió A la Martinica i la Granada es dedicà al comerç per tota la mar Carib, i fou empresonat per motius poc clars el 1780 De nou a la península Ibèrica 1783, tractà inútilment de guanyar-se el favor del secretari general d’Índies José de Gálvez comunicant-li informació dels moviments subversius a les colònies d’ultramar Establert a Londres 1784, entrà en contacte, fent-se passar per italià, amb exjesuïtes que conspiraven per la independència de Xile d’ací que hom hagi parlat d’una conspiració de Vidalle Delatat a l’ambaixador Bernardo del Campo, fugí a…

Aquest palau es troba situat darrere l’església, al Carrer Major, avui de Josep Arnan És un casal senyorial d’època gòtica, bastit als segles XIII i XIV La façana principal té dues rengleres de finestres coronelles Els finestrals del primer pis són tripartits, i els del superior, bipartits, amb boniques columnes i capitells treballats La portalada és de punt rodó, adovellada al damunt hi ha l’escut de la casa Llió o Lio, modern A l’angle dret del portal s’observa una àmplia arcada que comunica amb la façana lateral del palau Corona la façana una cornisa i uns merlets esglaonats Fou bastit…

Estudià durant un temps breu al Conservatori de París i el 1974 ingressà a l’Opéra-Studio i debutà com a primera dama en unes funcions estudiantils de La flauta màgica El 1977 entrà a formar part de la companyia de l’Òpera de Lió, on desplegà una important activitat com a cantant, fins a arribar a protagonitzar obres de Ch Gounod Mireille , CM von Weber El caçador furtiu i WA Mozart Così fan tutte El 1982 debutà al Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença amb Il turco in Italia i el mateix any cantà al Teatro Colón de Buenos Aires Benvenuto Cellini i Le Comte Ory A partir d…

Llicenciada per l’École Nationale des Chartes 1980, en 1983-86 fou membre de l’École des Hautes Études Hispaniques et Ibériques Casa de Velázquez, Madrid i residí a Barcelona i Vic   El 1988 obtingué el doctorat en lletres i ciències humanes per la Sorbona amb la tesi L’écriture dans la pensée de la mort en Catalogne les joies goigs des saints, de la Vierge et du Christ de la fin du moyen âge au XVIIIe siècle 1714 És professora i directora de recerca del Centre National de la Recherche Scientifique École Normale Supérieure de Lió i École Nationale des Chartes de París Titulada en ciència i…