Resultats de la cerca
Es mostren 1895 resultats
P’otr Aleksandrovič Rebinder
Física
Físic rus.
Professor a l’institut de física i biofísica de Moscou des del 1942, es dedicà a qüestions de química física Concretament descobrí l’efecte que duu el seu nom referent a les propietats mecàniques d’una substància immersa en un líquid tensioactiu Fou el creador de la química colloidal a l’URSS i desenvolupà la teoria de la tixotropia
Heinrich Quincke
Metge alemany.
Estudià les alteracions del metabolisme i fou el primer a utilitzar la punció lumbar per a extreure líquid cefalorraquidi 1891 És coneguda amb el seu nom una malaltia hereditària i familiar caracteritzada per un tipus d’edema angioneuròtic edema de Quincke, localitzat a la cara i de vegades estès a la glotis, que estudià el 1882
Sergej Pavlovič Korol’ov
Història
Enginyer aeroespacial ucraïnès.
El 1933 treballà en el desenvolupament del coet de propergol líquid GIRD-09 Cap de la secció de coets del nou institut d’investigació científica del Moviment Reactiu des del 1934, fou l’artífex dels programes espacials soviètics Vostok , Voskhod i Sojuz Fou membre de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS, i rebé el premi Lenin
aiguardent de vi
Enologia
Begudes destil·lades
Aiguardent (60°-70°) obtingut per destil·lació del vi, sobretot dels vins blancs i lleugers.
La fabricació, amb alambins senzills, és feta a través d’una fase de destillació del vi i d’una segona fase de rectificació del líquid que en resulta, tot separant-ne caps i cues Per tal que envelleixi calen cinc o sis mesos, envasat en botes de roure L’aiguardent de vi és anomenat, en general, simplement aiguardent
Articulacions
Anatomia humana
Una articulació és la unió de dos ossos, o més, entre si La major part de les articulacions es componen d’un conjunt de teixits més o menys tous, a més dels ossos que s’hi uneixen La funció de les articulacions és de proporcionar un grau variable de mobilitat i estabilitat entre els diversos segments esquelètics que s’uneixen a través d’elles Com que les funcions de les diverses articulacions són diferents, hi ha també diversos tipus d’estructures articulars Tipus d’articulacions Una manera clàssica de diferenciar els diversos tipus d’articulacions es basa en el grau de moviment que permeten…
organoborà
Química
Cadascun dels composts resultants de la combinació d’hidrocarburs amb bor.
Hom coneix, per exemple, els trialquilborans , com el trimetilborà BCH 3 3 , gasós, i el trietilborà BC 2 H 5 3 , líquid que és obtingut a partir de la reacció dels halogenurs de bor amb composts organomagnesians Els triarilborans , com el trifenilborà, són inestables a l’aire, tot i que llurs composts d’addició amb l’amoníac i amb les amines són estables
vapor
Física
Dit de la fase gasosa d’una substància que és a una temperatura inferior a la temperatura crítica.
Bé que correntment hom anomena vapor el gas que és pròxim a la condensació o el que correspon a la fase gasosa d’una substància que, en les condicions habituals de pressió i de temperatura, és també en estat sòlid o líquid, com és ara l’aigua, des del punt de vista d’estat d’agregació vapor i gas són una mateixa cosa
àcid valeriànic
Química
Àcid pentanoic, CH3-(CH2)3-COOH.
Àcid monocarboxílic alifàtic que ocorre en l’oli de valeriana És un líquid incolor, d’olor i gust penetrants, poc miscible amb aigua i miscible amb alcohol i èter, que bull a 186°C Hom l’obté de les seves fonts naturals o per oxidació del n -pentanol És emprat en la preparació dels seus derivats i en la d’aromes i perfums
antranilat de metil
Perfumeria
Cristalls que es fonen a 24-25°C; bull a 135,5°C a 15 mm de mercuri.
Present en molts olis essencials tarongina o flor de taronger, bergamota, gessamí, ilang-ilang, etc és obtingut sintèticament per esterificació amb metanol de l’àcid antranílic i, amb el nom d’essència de tarongina flor de taronger artificial, és molt emprat en perfumeria i per a perfumar pomades L' antranilat d’etil , líquid que bull a 260° , té olor i aplicacions similars
goma
Patologia humana
Producció mòrbida en forma de tumefacció limitada.
És designada així a causa de la seva consistència i pel líquid que de vegades se'n desprèn, d’aparença gomosa Després d’unes fases de formació i d’ulceració, segueix una fase final d’evacuació i d’assecament El mot designà inicialment certes lesions de la pell, els ossos i les vísceres típiques de la fase terciària de la sífilis
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina