Resultats de la cerca
Es mostren 5160 resultats
Manuel Millares Sall
Pintura
Pintor canari, conegut per Manolo Millares.
Després d’uns inicis dins la pintura tradicional, tingué una etapa surrealista 1948 amb una obra molt acurada Rebé fortes influències de J Torres García i J Miró Installat a Madrid el 1955, continuà el seu treball pictòric en la recerca de grans superfícies, del gruix matèric i del grafisme, recerca que desembocà en la utilització de les xarpelleres 1956, les quals estripava, cosia i pintava bàsicament en blanc i negre o negre i vermell, ja sia en gruix o en superfície esfilagarsada deixant veure el bastidor i foradant el suport tradicional de la pintura Així expressà d’una manera violenta i…
Gaspar de Quiroga
Història
Política
Dret canònic
Prelat i polític castellà.
Gaudí de la confiança de Felip II Membre del Consell de Castella, fou president del Consell d’Itàlia 1563 i inquisidor general 1573 Ajudà Antonio Pérez en el seu ascens polític i, amb l’ajut d’aquest, esdevingué arquebisbe de Toledo 1577, on convocà un sínode 1582 a favor de la reforma tridentina
Antonio Machín
Antonio Machín
© Fototeca.cat
Música
Cantant popular cubà.
A 15 anys es donà a conèixer com a cantant Contractat el 1930 per l’orquestra de J Aspiazu, sovintejà actuacions de relleu als EUA, que més endavant repetí amb el seu Cuarteto Machín amb el qual actuà amb èxit per Europa El 1939, als EUA, una afecció a la gola li canvià la veu A l’inici de la Segona Guerra Mundial, s’establí a l’Estat espanyol El seu estil, la seva imatge i, sobretot, la seva professionalitat li aconseguiren una extraordinària popularitat des de mitjan anys quaranta Alternà l’enregistrament de discs amb l’actuació amb orquestres de ball i en pistes de cabaret i…
Adolfo Ley Gracia
Neurocirurgià.
Cursà els estudis de medicina a Barcelona Fou cap del Servei de Neurocirurgia a l’Hospital Clínic d’aquesta ciutat, i membre fundador de la Sociedad Luso-Española de l’especialitat Dirigí l’Escola Professional de Neurocirurgia 1975 Escriví Tumores intracraneales i Abscesos cerebrales , entre altres obres, i diversos capítols de la Patología médica , de Pedro i Pons
Alfredo Kraus Trujillo

Alfredo Kraus Trujillo
© Fototeca.cat
Música
Tenor canari.
Decidit a seguir el camí de la música, combinà els estudis de cant amb els d’enginyeria electrònica El 1948 es traslladà a Barcelona, on G Markoff li ensenyà la tècnica de la impostació natural Posteriorment, es perfeccionà amb F Andrés i, més tard, es traslladà a Milà, on fou deixeble de M Llompart Dotat d’una veu extensa de líric lleuger, es caracteritzà per una excellent utilització de les tècniques de ressonància, combinades amb una gran claredat en la dicció dels textos Fou un renovador dels mètodes d’interpretació belcantistes i revalorà la qualitat de les parts de tenor de gràcia El…
,
Concha Jerez
Art
Artista plàstica canària.
La seva formació es dividí entre la música, concretament el piano, i els estudis de ciències socials a la facultat de ciències polítiques de Madrid Vinculada a l’art conceptual, la seva activitat artística està bàsicament centrada en la realització d’installacions que conceben l’espai com a entorn i l’espectador com a receptor, a través de la problemàtica de la identitat de l’ésser humà com a ésser individual i els seus vincles socials El 1997 presentà La fosca del mirall a les sales de Can Palauet, a Mataró L’any 1998 realitzà el projecte La mirada del testigo El acecho del guardián , amb…
Rafael Griera i Calderón

Rafael Griera
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Fill d’un fabricant olotí d’imatgeria es formà a l’Escola de Belles Arts d’Olot i freqüentà la penya Cràter d’art Exposà per primera vegada essencialment paisatges l’any 1953 Un contacte, a Mallorca 1956, amb Anglada i Camarasa i altres pintors, el feu derivar per un cert temps cap a una pintura informalista Quan retornà a la figuració havia trencat del tot amb la tradició olotina i des d’aleshores la seva pintura, que defugí la lluminositat, semblà prendre model en les escoles nòrdiques Realitzà també illustracions de caràcter comercial
Benito Pérez Galdós
Benito Pérez Galdós, entre Àngel Guimerà i María Guerrero, al restaurant Miramar de Barcelona, el 1903
© (IMHB) Arxiu Fototeca.cat
Literatura
Teatre
Novel·lista, dramaturg i articulista castellà.
Fill del militar Sebastián Pérez Macías 1784-1871, que havia participat en la guerra contra Napoleó, el 1862 es traslladà a Madrid a estudiar la carrera de dret, que no acabà Allà publicà la seva primera novella de consideració, La Fontana de Oro 1867, que sembla anunciar els Episodios Nacionales Abans d’aquests publicà dues novelles de tipus romàntic, La sombra 1870 i El audaz 1871 Els Episodios començaren a sortir el 1873 Des del gener d’aquest any fins al desembre del 1879 n’aparegueren les dues primeres sèries vint novelles lligades per l’aventura fulletonesca del seu protagonista Tres…
Josep Antoni Fernández i Fernández
Humorista conegut pel nom de Fer.
Quan tenia quatre anys la seva família s’installà a Mollet del Vallès, ciutat a la qual sempre estigué vinculat estretament Llicenciat en història per la Universitat de Barcelona, fou professor d’educació secundària Al final dels anys seixanta inicià la carrera com a humorista gràfic a Mataratos , i posteriorment a La Prensa , El Papus , revista de la qual fou director en 1977-78, Barrabás i El Correo Catalán , ja plenament professionalitzat L’any 1982 començà a treballar a El Jueves , revista de la qual fou cofundador i director els anys noranta i a la qual estigué llargament vinculat Hi…
Isabel I de Castella

Isabel I de Castella, segons una ceràmica situada a Toledo
© Lluís Prats
Història
Reina de Castella i Lleó (1474-1504) i de Catalunya-Aragó, filla de Joan II de Castella i d’Isabel de Portugal.
Bé que la successió no li corresponia l’hereva era Joana de Castella , dita la Beltraneja , filla del seu germà Enric IV de Castella , fou utilitzada durant la guerra civil per un dels bàndols nobiliaris, el qual aconseguí, mort el seu germà Alfons 1468, que fos proclamada hereva concòrdia de Guisando El seu matrimoni 1469 amb el futur Ferran II de Catalunya-Aragó obrí noves perspectives a la seva ambició política i significà un sosteniment important en la lluita pel tron castellà Enric IV, però, molestat, legitimà i reconegué Joana i desheretà Isabel 1470 però, en morir ell el 1474, un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina