Resultats de la cerca

El 1819 lluità al costat de Páez i, l’any següent, aconseguí de dominar la regió de Cauca Es destacà la seva intervenció a les batalles de Pichincha 1822 i d’Ayacucho 1824 Bolívar l’anomenà després " héroe de Ayacucho " Posteriorment intentà d’oposar-se a la dictadura instaurada pel mateix Bolívar, i, vençut, fou assassinat

Catedràtic d’història econòmica de la Universitat de Pavia, sobretot estudià la història de la moneda, la població i la tècnica Entre les seves obres sobresurten Studi di storia della moneta 1948, Money, Prices and Civilization in the Mediterranean Area 1956, The Economic History of World Population 1962, Clocks and Culture 1967, Literacy and development 1969, Storia economica dell’Europa pre-industriale 1974 i Il fiorino e il quattrino 1982 Fou codirector de l' Economic History of Europe 1972-76

Prengué l’hàbit franciscà el 1875 i fou destinat a les missions del Marroc, de les quals arribà a ésser prefecte 1896 promogué la fundació d’escoles i de temples El 1908 fou nomenat vicari apostòlic del Marroc i bisbe de Fessea, i el 1923, arquebisbe titular de Pompeiòpolis

Fou molt de temps el representant autèntic de la comèdia lleugera andalusa El 1848 triomfà a Madrid amb dos drames de Ramón Franquela El 1865 passà a formar part de la companyia del Teatro del Príncipe, on es revelà com a actor tràgic

La seva obra, de tendència realista, comprèn pintures de temàtica cristiana sèrie dels set sagraments, 1712, Galeria de Dresden, mitològica murals del palau Pepoli, Bolonya, 1691-92, pintures de gènere La puça , Galleria degli Uffizi, retrats, etc Les seves pintures revelen la influència del naturalisme i el clarobscur caravaggista

Fou franciscà menor i esdevingué general de l’orde 1701-04 Visqué la major part de la seva vida a Venècia, on fou nomenat cosmògraf de la República 1685 i fundà la societat geogràfica Accademia degli Argonauti A París construí 1683 uns globus terraqüis per ordre de Lluís XIV Les seves obres principals són Atlante Veneto 1690, una enciclopèdia, en ordre alfabètic, inacabada, que titulà Biblioteca universale sacro-profana 1709, Corso geografico 1694 i Cronologia universale 1707

El 1919 anà a París i passà després a Berlín i a Londres El 1931 dirigí a París el film sonor Cinopolis Retornat a Catalunya, realitzà films musicals vodevilescs Viva la Vida 1934, amb Alady i Josep Santpere Abajo los hombres , 1935 Després de la guerra continuà dirigint films comercials La linda Beatriz , 1939 48 horas , 1942, amb Enric Guitart Finalment, treballà a Madrid

Advocat i periodista, ocupà el ministeri d’afers estrangers 1902 Formulà la doctrina Drago, llei que impedeix que els deutes dels estats americans siguin cobrats per la força Representà l’Argentina a la conferència de pau de la Haia 1907

Concertista de fama universal, actuà a Londres, Dresden, Praga, etc La seva producció vocal comprèn oratoris, cantates i cinc òperes Adriano 1735, La clemenza di Tito 1737, Partenio 1738, Roselinda i L’errore di Salomone 1744/> Deixà també música instrumental tres colleccions de sonates per a violí i baix continu i diversos concerts El seu oncle Antonio Veracini Florència ~1659 — 1733 fou també un dels violinistes més considerats del seu temps Compongué tres oratoris i publicà tres reculls de música instrumental

Anà a París, on es féu famós arran del cartell Gismonda 1894, per a Sarah Bernhardt de llavors ençà fou el cartellista de l’actriu Lorenzaccio i La dame aux Camélies , ambdós del 1896 Medea , 1898 Hamlet, 1899 Fou un dels cartellistes més importants del Modernisme el tema dels seus cartells fou sempre la figura femenina, que, partint d’una fotografia, idealitzava Són famosos els que féu per a les Cigarretes Job 1896 i 1898 Illustrà la revista La Plume De retorn al seu país 1910, pintà una sèrie de vint teles sobre l' Epopeia eslava castell Moravský Krumlov, Praga