Resultats de la cerca
Es mostren 6686 resultats
mosso
Etnologia
Individu del SW de la Xina que habita a les valls dels rius Nag Chhu, Ya-lung i Mekong; hom també els denomina nakhis.
El 1953 els mossos eren uns 140000 individus Conreen blat i sègol i tenen ramats de iacs Són seguidors del dalai-lama i practiquen una certa mena de màgia lectura d’escriptures jeroglífiques per allunyar els mals esperits Parlen una llengua mosso o nakhi del grup birmà
memòria d’accés aleatori
Electrònica i informàtica
Memòria amb un temps d’accés independent de la seqüència d’operacions que hom ha seguit abans d’accedir-hi.
La memòria principal d’un ordinador és sempre d’aquesta mena A la pràctica hom hi considera també les de disc o de tambor perquè, tot i ésser realment d’accès seqüencial, les variacions del temps d’accés són negligibles en la major part dels processos
senufo
Màscara senufo de fusta tallada procedent de Casamance
© Fototeca.cat
Etnologia
Individu d’un poble sudanès que viu a la Costa d’Ivori i al SE de Mali.
Conreen tota mena de gramínies, sobretot blat de moro i mill Llur sistema social es basa en la família extensa Molt bons músics, utilitzen una gran varietat d’instruments maraques, tambors, bidons buits, flautes, etc En escultura solen representar avantpassats femenins colorats en negre i vermell
allisadora
Tecnologia
Màquina per a polir la superfície de la pell adobada i acabada.
Generalment és un tambor rotatiu de metall o de fusta, recobert d’un feltre, raspall o teixit de llana, contra el qual és aplicada la pell estirada D’aquesta manera és sotmesa a una mena de raspallat o allisat que augmenta la brillantor de la seva superfície
L’autonomia en els temps de la globalització
El fallit intent de cop d'estat militar del 23 de febrer de 1981 menà el nou govern del PSOE a iniciar un procés d'involució autonòmica mitjançant l'aprovació de la LOAPA que tenia com a objectiu limitar el sostre competencial de les comunitats autònomes
dendròfor
Religions de Grècia i Roma
El qui en les processons de les festes en honor de Dionís i Demèter portava plantes o branques d’arbres sagrats.
En el món romà, els dendròfors eren agrupats en una mena de confraria al servei del culte de les divinitats, d’origen frigi, Atis i Cíbele La relació entre aquests i una corporació artesana posterior, homònima, del ram de la fusta, no ha estat del tot confirmada
John Betjeman
Literatura anglesa
Poeta anglès.
Estudià a Oxford Publicà Collected Poems 1958, que aconseguí un èxit extraordinari, i Summoned by Bells ‘Cridat per les campanes’, 1960, mena d’autobiografia en vers El 1972 fou nomenat Poet Laureate Els seus darrers llibres foren Church Poems ‘Poemes d’església’, 1981 i Uncollected Poems 1982
P. Vergilii Maronis Bucolica Georgicon Aeneidos
Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 197, aquest manuscrit, on solament hi ha una gran inicial 14 x 3,5 cm al començament del text foli 1v, és una obra de pergamí amb lletra Carolina i aplicació de tinta i vermell Consta de 88 folis més V que, procedents de l’arxiu catedralici vigatà, foren aplegats per Josep Gudiol, ja que formaven part de l’escrit de Virgili La seva cronologia pertany al segle XI * i la seva realització és producte de diverses intervencions Fa 30 x 26 cm Caplletra “T” del foli 1v, dibuixada amb una estructura bastant peculiar i amb una mena de rosassa al seu…
negrito
Etnologia
Individu de la regió muntanyosa del centre de l’illa de Luzon, a les Filipines.
El nom els fou donat pels conqueridors castellans, que, en arribar a les illes Filipines, al segle XVI, els consideraren com a negres de petita alçada el nom indígena és aeta Actualment n’hi deu haver només uns 30000, la majoria dels quals tenen mestissatge amb malais Són gent de curta alçada 1,45 a 1,50 m, però tenen el cos harmoniós i ben proporcionat es tracta, doncs, de pigmeus la pell és molt fosca, tenen els cabells curts i cresps, la cara rodona, els llavis no gaire gruixuts i el nas moderadament ample Hom els ha volguts relacionar amb els pigmeus africans, però només s’hi assemblen…
Cosme Vidal i Rosich
Literatura
Escriptor, conegut pel pseudònim de Josep Aladern.
Exercí de tipògraf i publicista D’ideologia republicana i federal, fou el capdavanter del moviment modernista a Reus, on habità intermitentment des del 1893 i on portà a terme tota mena d’activitats, especialment des de la seva llibreria, centre aglutinador del grup modernista local Hi fundà les colleccions Lo Modernisme 1891 i Foc Nou 1905-06 i les revistes La Gent del Llamp 1893, Almanac Modernista de la Literatura Catalana 1895, Nova Catalunya 1896 i 1898 i Reus Tranquil 1897 i hi dirigí el diari Lo Sometent 1898 El 1899 es traslladà a Barcelona i treballà en La Veu de…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina