Resultats de la cerca

A excepció d’un any que jugà al CAI de Saragossa, desenvolupà tota la seva carrera esportiva al Club Tennis Taula Ripollet Guanyà set Campionats de Catalunya, quatre en dobles masculins i tres en dobles mixtos Un cop retirat es dedicà a l’entrenament i fou director tècnic del Centre de Tecnificació de Ripollet

S’inicià amb la Unió Esportiva la Palma, que l’any 1988 es fusionà amb el Club Futbol Sala la Garriga, on jugà dues temporades L’any del seu debut a la màxima categoria guanyà el Campionat de Lliga espanyola 1989 i el Campionat de Lliga Catalana Fitxà pel Futbol Club Barcelona la temporada 1990-91, equip en què jugà fins a mitjan anys noranta Formà part de la selecció espanyola entre el 1990 i el 1995

Dominador d’aquesta especialitat els anys trenta, debutà amb el Club Gimnàstic de Tarragona en els campionats universitaris i guanyà la prova dels 200 m 1930 Posteriorment, competí amb el Futbol Club Barcelona i el Barcelona Universitari Club En quatre ocasions feu el doblet 100-200 m en els Campionats de Catalunya 1930, 1932, 1934, 1935 i en dues en els Campionats d’Espanya 1930, 1932 Guanyà també els 100 m en el Campionat d’Espanya 1933 Superà els rècords d’Espanya i de Catalunya dels 200 m, els 300 m i els relleus 4 × 100 m i 4 × 400 m, i el rècord de Catalunya dels 100 m Participà en tres…

Al principi de la dècada dels setanta entrà com a directiu del Club Ciclista Rubí, cofundat pel seu pare, Joan Arbós i Panyella, i en fou president fins el 1986 Fou president de la Federació Catalana de Ciclisme 1986-99, període en el qual també assumí tasques de directiu primer i vicepresident de la Federació Espanyola de Ciclisme Impulsà el ciclisme de base i de pista i el 1988 creà la categoria ciclosport i organitzà els primers Campionats d’Espanya de la categoria Els anys 1989 i 1990 fou president del Comitè Olímpic Català Collaborà en l’organització de les curses de ciclisme dels Jocs…

Com a professional jugà al Picadero Club de Bàsquet de Barcelona 1961-73 i al Club de Bàsquet Mataró, on jugà fins a la seva retirada Guanyà en dues ocasions la Copa d’Espanya 1964, 1968 Fou internacional amb la selecció espanyola júnior i amb la selecció catalana 1965-70 També es dedicà a la medicina esportiva, principalment vinculat al Futbol Club Barcelona El 1989 fou membre fundador de l’Associació Espanyola de Metges de Basquetbol i president d’aquesta entitat fins el 1996

S’inicià a la Societat de Pescadors Esportius del Baix Berguedà El 2006 aconseguí l’ascens a la categoria d’alta competició en proclamar-se campió d’Espanya Amb la selecció espanyola, participà en dos Campionats del Món i en un Campionat d’Europa, on guanyà la medalla de bronze per equips Amb la selecció catalana, fou campió d’Espanya 2006, subcampió 2007 i tercer 2009

S’inicià com a patinador al començament dels anys cinquanta al Club Turó Fou diverses vegades campió de Catalunya i d’Espanya, plusmarquista estatal de 5000, 10000 i 20000 m en pista i internacional amb la selecció espanyola Simultàniament, començà a jugar a hoquei a l’equip juvenil del Reial Club Deportiu Espanyol, i posteriorment, onze temporades en el CT Barcino, una en el CP Vilanova, quatre en el RCD Espanyol, quatre en el CE Vendrell, una en el CP Calafell i una en el CN Caldes, on es retirà a quaranta anys Guanyà dues lligues del Campionat de Catalunya, una amb el Vilanova 1966 i l’…

Començà a jugar al Club de 7 a 9 de Barcelona, i més endavant jugà al Ping Pong Club Tívoli i al Club de Tennis Barcino Gua-nyà dinou títols de campió de Catalunya quatre d’individuals 1949, 1950, 1952, 1954, set per equips 1947, 1949, 1951, 1952, 1954, 1956, 1958, quatre de dobles 1946, 1947, 1949, 1958 i quatre més de dobles mixtos 1949, 1957, 1960, 1961 Fou vuit vegades campió d’Espanya, cinc per equips 1954, 1956, 1958, 1959, 1960 i tres en dobles mixtos 1946, 1949, 1956 Participà en el Mundial del 1955 Fou el primer director de l’escola d’entrenadors i també seleccionador espanyol Es…

El 1906 formà part del comitè fundacional de Mundo Deportivo , on treballà com a periodista especialitzat en ciclisme i motor L’any 1908 fou campió d’Espanya de motociclisme Impulsà la creació del Grup Esportiu, des d’on treballà a partir del 1910 per crear la Volta Ciclista a Catalunya Dirigí la primera edició de la Volta a Catalunya 1911 i les corresponents als anys 1912 i 1913 L’any 1913 s’establí a Sevilla El 1925 participà en la creació d’un club ciclista a Sevilla des d’on impulsà la primera edició de la Vuelta a Andalusia Simultàniament, exercí com a secretari de la Unió Velocipedista…

Senyor de Seró, Rialb i la Torre Salbana, que heretà dels Alentorn per la seva línia materna Germà de Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí Com ell, intervingué en la política barcelonina de la darreria del segle XVII i també es passà al bàndol austriacista Preparà la conspiració del 1704 i el 1705 fou premiat pel rei arxiduc Carles III amb el títol de marquès d’Alentorn Durant el setge de Barcelona del 1706 aconduí a la ciutat reforços des de Girona Fou coronel del regiment de la diputació de Barcelona fins el 1707 Més tard lluità al front de Lleida No consta que s’exiliés després del 1714