Resultats de la cerca
Es mostren 652 resultats
peceta
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat monetària adoptada per les emissions d’or i d’argent barceloneses des del 1808 fins al 1814, sota el govern napoleònic durant la guerra del Francès.
És la primera vegada que apareix la paraula peceta , en castellà peseta com a indicació no popular del valor d’una moneda S'encunyaren monedes d’or de 20 pecetes, equivalents a 80 rals de billó o a 2 escuts del sistema tradicional, i les d’argent de 5, 2 i mitja i 1 pecetes , que corresponen respectivament a 20, 10 i 4 rals de billó o sia 8, 4 i 1,6 rals forts o d’argent
follis
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda creada en la gran reforma monetària de l’emperador Dioclecià amb un pes d’uns 12 grams i un valor de 8 denaris o 4 antoninians.
La construcció, motor del cicle expansiu
El sector de la construcció i del PIB als Països Catalans 1996-2006 La construcció ha estat un autèntic revulsiu del creixement econòmic a l’inici del segle XXI De fet, no és possible entendre el creixement econòmic de la dècada 1996-2006 sense tenir en compte aquest sector que ha estat, conjuntament amb el sector exterior, un dels principals protagonistes El 2000, el sector de la construcció als Països Catalans es valorava en 13 861,3 milions d’euros i donava ocupació a 578 600 persones Els anys 1996-2006 van representar un cicle expansiu del sector de la construcció I no tan sols això…
Eswatini

Sector de les muntanyes de Lebombo
© Bob Rayner
Estat
Estat del SE d’Àfrica, que constitueix un petit enclavament entre la República de Sud-àfrica i Moçambic; la capital administrativa és Mbabane i Lobamba (és la capital tradicional i legislativa del país.
La geografia Geogràficament es divideix d’W a E en una regió de més de 1000 m d’altitud Highveld , de clima subtropical moderat i d’alta pluviositat de 1000 a 1400 mm, amb bosc de fulla perenne una altra amb una altitud mitjana de 700 m Milddleveld , zona subtropical de sabana seca, de 17°C de temperatura mitjana i d’una pluviositat de 1000 mm i una altra d’una altitud de 300 m Lowveld , de clima sec i càlid i amb precipitacions d’uns 600 mm a l’est hi ha les altures de Lebombo, amb un clima com el del Middleveld Els rius principals són el Great Usutu i el Komati, que corren d’W a E L’…
xéquel
Economia
Unitat monetària d’Israel de curs legal des de l’octubre del 1980, que substituí la lliura com a unitat, i prengué el valor de 10 lliures antigues.
L’1 de gener de 1986 fou substituït pel nou shekel , que prengué el valor de 100 shekel antics És dividit en 100 agorot Històricament, havia estat una moneda emprada a Babilònia al III millenni aC
diner
Diner mallorquí de Jaume II de Mallorca
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat monetària inferior del sistema carolingi, utilitzada arreu d’Europa durant l’edat mitjana i un període de l’edat moderna, que prengué el nom del denari romà.
El diner tingué com a múltiples el sou 12 diners i la lliura 240 diners que, en general, no foren monedes efectives, sinó unitats de compte Després de la desmembració carolíngia el diner perdé, arreu, contingut d’argent i hom encunyà diners de billó amb proporcions més i més petites d’argent Si al segle X el contingut d’argent oscilla entre el 60 i el 80%, al segle XII decau fins al 16% Més endavant el diner perdé encara més llei fins a arribar a ésser de coure pur A Catalunya encunyà argent Carlemany fou la primera encunyació peninsular cristiana després de la invasió alarb baté…
banca
Economia
Negoci de custòdia de dipòsits i d’oferta de diners en forma de préstec.
L’organització i les funcions de la banca moderna depenen de la figura del crèdit , el qual és factible pel desenvolupament del sistema bancari , que comprèn, d’una banda, un banc central , autoritat monetària que forma part de l’administració de l’estat, encarregat de regular la quantitat de diner en circulació i que actua com a tresoreria de l’estat de l’altra, inclou un conjunt d’organismes oficials de crèdit, bancs comercials i industrials privats, caixes d’estalvis i altres institucions financeres que obtenen la major part del seu finançament a partir de dipòsits El diner dipositat en el…
Laureà Figuerola i Ballester
Laureà Figuerola i Ballester
© Fototeca.cat
Economia
Advocat, economista i polític.
Deixeble d’Eudald Jaumeandreu a la càtedra d’economia política de la Junta de Comerç de Barcelona, en la qual presentà, en 1835-36, un examen públic sobre la Necesidad del sistema prohibitivo en España Estudià dret a Barcelona 1840, i el 1856 es doctorà El 1842 participà en la Junta Revolucionària de Barcelona Guanyà la càtedra de dret administratiu i d’economia política de la Universitat de Barcelona, el 1847, i des del 1853 ocupà la de dret polític i de legislació mercantil a Madrid, on s’installà Feu un paper de propagandista del lliurecanvisme, a través de nombrosos discursos i mítings…
,
Argentina 2014
Estat
El sector agrari argentí es va veure afectat per la reducció d’inversió en les xarxes viàries arran de la greu crisi econòmica que viu el país © Secretaría de Comunicación Pública Presidencia de la Nación Argentina El sistema polític argentí es caracteritza per la concentració de poders en la figura de la presidenta, Cristina Fernández de Kirchner, però com que els resultats electorals de l’any 2013 no li van facilitar poder dur a terme una reforma constitucional que li hagués permès presentar-se a la reelecció, els diferents lideratges polítics del peronisme van començar la batalla per…
Ramon Borrell I de Barcelona
Ramon Borrell I de Barcelona, en una miniatura de la Genealogia dels reis d’Aragó (segle XV)
© (monestir de Poblet) Fototeca.cat
Història
Comte de Barcelona-Girona-Osona (992-1017).
Fill i successor de Borrell II de Barcelona i de la seva muller Letgarda de Roergue Des del 986 havia estat associat al govern dels comtats pel seu pare Al començament del 993 ja era casat amb Ermessenda de Carcassona Sembla que el seu pare ja s’havia retirat del regiment dels seus estats set mesos abans de morir Fou el primer comte català que encunyà moneda amb el seu nom El 1002, acompanyat del bisbe de Vic Arnulf, visità, a Roma, Silvestre II per resoldre un problema greu relatiu a Sant Benet de Bages Vers els anys 1001 i 1002 hagué de sofrir un greu atac d’ Almansor que destruí Manresa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina