Resultats de la cerca

És un centre agrícola cereals, fruites i industrial sabó, indústries químiques, alimentació, situat a la regió de la Terra de Lavoro Fou centre del comtat d’Aversa , la primera possessió dels normands a Itàlia, creat el 1030 pel comte Sergi IV de Nàpols, a favor del cavaller Rainulf Drengot El 1062 formà part del principat de Càpua El 1156, fou incorporat a la corona El 1445 Alfons el Magnànim atorgà el comtat d’Aversa a Nicolau de Pròixida, però fou venut pel seu fill Joan Francesc Aversa fou sovint residència dels Anjou

Fou una persona d’àmplia cultura que viatjà molt i que escriví principalment sobre música i literatura europees Aquesta tendència cap a occident era comú dins el grup d’intellectuals anomenats ’Occidentalistes', del qual era membre Aquest collectiu estava a favor de la incorporació de les idees i la cultura europees a Rússia, en oposició a la tendència dels eslavòfils i la política del tsar Nicolau I Escriví articles sobre música alemanya i òpera italiana, i d’altres sobre literatura russa i germànica Feu també un detallat estudi sobre les obres de teatre de Shakespeare

El 1933 guanyà la Cursa dels Pallaresos abans de fitxar per la Penya Nicolau l’any següent La temporada 1935, vestint els colors de l’Agrupació Ciclista Montjuïc, guanyà la Pujada a Montjuïc i fou segon en el Campionat de Catalunya i tercer a la Volta a Galícia L’any següent fou segon a la Tarragona-Madrid i tercer en el Campionat d’Espanya de fons El 1936 disputà la París-Niça, entre altres curses internacionals, i fou segon en el Critèrium d’Asos i en el Campionat d’Espanya de velocitat

Se'n publicaren 60 números Promoguda i editada pel Consell Nacional Català, en foren directors Salvador Ferret, Artur Costa i finalment Francesc Paniello Tenia com a finalitat la reconstrucció de la nació catalana i mantenia una línia d’orientació independentista Contenia articles i comentaris sobre Catalunya, l’exili, crítica de llibres i el món internacional Entre altres, hi collaboraren Rafael Tasis, Vicenç Riera Llorca, Ramon Fabregat, Manuel Serra i Moret, Domènec Guansé, Lluís Nicolau d’Olwer, Hipòlit Nadal i Mallol, Abelard Tona i Nadalmai, Josep M Batista i Roca i Esteve…

Bisbe de Porto 864, fou enviat com a legat a Borís I pel papa Nicolau I Excomunicat 876 per Joan VIII, Adrià III el rehabilità 885 Durant el seu pontificat es mostrà rigorós amb Foci Coronà emperador Lambert de Spoleto 892, però després cridà Arnulf I i el coronà 896 Els partidaris de Lambert no li ho perdonaren i, ja mort Formós, ocuparen Roma 897, el desenterraren i li feren un procés Synodus ad cadaver en el qual foren declarats nuls tots els actes del seu pontificat L’any següent fou rehabilitat per Joan IX

Conservador dels parcs de París, fou cridat, per iniciativa de FCambó, el 1915, a projectar i dirigir els jardins de la futura Exposició Internacional de Barcelona, que se celebrà el 1929 Foren principalment remarcables els seus treballs a Miramar, la Font del Gat, Colla de l’Arròs, així com al parc de la Ciutadella plaça d’armes Restablí la jardineria catalana en la tradició mediterrània i inicià l’evolució continuada pel seu deixeble Nicolau MRubió Treballà també a l’Havana, Buenos Aires, Rabat i als jardins de Sevilla exposició del 1929

Estudià a París, on rebé el grau de mestre en teologia El 1477 fou ordenat prevere Amb el poeta Francesc Prats obrí 1480 una escola d’humanistes i lullians, que el 1485 fou traslladada a Miramar Valldemossa Fou enviat tres vegades al rei pels jurats de Mallorca per a resoldre afers importants Juntament amb Nicolau Calafat fundà la primera impremta de Mallorca, que durà fins el 1490 i finançà l’edició del Tractatus de regulis mandatorum 1485, de Jean Gerson, les doctrines del qual l’havien influït profundament

Deixeble de Palomino, anà amb ell a Madrid, i fou un dels seus seguidors més fidels Pintà frescs a València a l’església del Remei, a Sant Andreu, a la volta de l’església de Sant Nicolau 1697 —on es retratà amb el seu mestre—, així com a Terol, Viver Alt Palància i Tortosa, on pintà part dels frescs de la volta cilíndrica propera al presbiteri, de les petxines i la cúpula de la capella de la Mare de Déu de la Cinta de la seu de Tortosa després del 1719

Luterà, influït per Paracels, Nicolau de Cusa i Eckhart, postulà l’existència d’un coneixement espiritual sobre Déu i el món, inspirat per Déu, però alhora fonamentat en la interioritat de l’home, reflex de la realitat tota Les seves obres, entre les quals es destaquen Γνώθι σεαυτόν Erkenne dich selber, dass der Mensch sei ein Mikrokosmus Γνώθι σεαυτόν Coneix-te a tu mateix, l’home és un microcosmos’, Vom Leben Christi ‘Sobre la vida de Crist’ i Dialogus de christianismo , foren publicades pòstumament, a partir de l’any 1615

De família jueva i batejat a onze anys, ingressà al convent de dominicans de Cervera Estudià en diversos convents de l’orde i hi fou professor de lògica 1357 i de teologia 1365 A causa d’algunes doctrines seves, fou empresonat per ordre de l’inquisidor Nicolau Eimeric 1368 Apellà a la cort papal, però morí abans de la conclusió del seu procés Eimeric extractà de les seves obres, que no s’han conservat, 22 proposicions que foren condemnades com a herètiques per una butlla de Gregori XI