Resultats de la cerca
Es mostren 2069 resultats
Germà Bel i Queralt

Germà Bel
Economia
Economista.
Llicenciat per la Universitat de Barcelona 1986, feu estudis de postgrau a la universitat de Chicago, on obtingué un màster 1988 i el 1993 es doctorà en economia a la Universitat de Barcelona, d’on és professor des del 1992 i, des del 2003 catedràtic d’economia Ha estat també professor visitant a la universitat de Cornell EUA en 2004-2005 i posteriorment també a les de Harvard 2005-2006, Puerto Rico 2009 i al European University Institute de Florència 2009 Afiliat al Partit dels Socialistes de Catalunya 1980, ha estat assessor econòmic a la Diputació de Barcelona 1989-90, del ministeri d’…
la Santa Faç
Santuari
Monestir
Santuari i antic monestir del municipi d’Alacant (Alacantí), al poble de la Santa Faç.
La primitiva església s’aixecà el 1490 per guardar una relíquia de la Santa Faç del Crist, que segons tradició hauria passat de Jerusalem a Xipre i d’aquí a la capella del papa a Roma El 1489 l’havia fet portar a Alacant amb motiu d’una secada el rector de Sant Joan d’Alacant Pere Mena, a qui n'havia fet donació un cardenal Es tracta en realitat d’una icona bizantina que hom pretén que es pintà sobre el drap amb què la Verònica eixugà la faç del Crist Prop del santuari s’aixecà un monestir de jerònims que fou reemplaçat el 1518 per l’actual convent de monges de Santa Clara Durant la segona…
voluntariat
Dret
Fet de treballar com a voluntari en un treball social concret.
El 17 de gener de 1996 s’aprovà la llei del voluntariat, que té per objecte promoure i facilitar la participació solidària dels ciutadans en actuacions de voluntariat dins del si d’organitzacions sense ànim de lucre públiques o privades Aquestes situacions de voluntariat comprenen activitats d’interès general com activitats assistencials, de serveis socials, cíviques, educatives, culturals, científiques, esportives, sanitàries i de defensa del medi ambient, entre altres Les activitats han d’ésser desenvolupades per persones físiques i no s’han de realitzar en virtut d’una relació…
mercat de crèdit
Economia
Organització institucional formada per totes les operacions de crèdit.
Es distingeixen dos tipus bàsics de mercats de crèdit d’acord amb el període de durada dels crèdits el mercat de diners i el mercat de capitals El mercat de diners és el dels préstecs a curt termini, en el qual s’estableix el tipus de descompte com a preu del diner Els oferents són, fonamentalment, els estalviadors privats que tenen dipòsits als bancs i les empreses que colloquen fons disponibles als bancs Els demandants són les empreses que necessiten fons de tresoreria, els bancs, que desitgen liquiditat, els particulars que volen finançar llur consum i també l’estat i les entitats …
Antonio Tamburini
Música
Baríton italià.
S’inicià en l’estudi de la trompa, però poc després es passà al cant Fou alumne d’A Rossi, A Boni i B Osidi Debutà el 1818 a Cento amb La Contessa di Colle Erboso , de P Generali, i els tres anys següents cantà a Mirandola, Corregio, Piacenza, Nàpols, Liorna i Torí La tempora da del 1822 es presentà a la Scala, on interpretà Adele ed Emerico , de S Mercadante, i Matilde di Shabran , de G Rossini, i estrenà Chiara e Serafina , de G Donizetti La seva intensa activitat el portà a participar en l’estrena d’obres de Donizetti - L’aio nell’imbarazzo Roma, 1824, Don Pasquale París, 1843-, V Bellini…
Associació Catalana per a la Difusió de la Música de Cinema
Cinematografia
Agrupació d’afeccionats a la música cinematogràfica sorgida a Barcelona el 1994 i fundada pels germans Claver (Víctor, Josep i Jaume), Jordi Fortes, Rafael Delgado, Jaume Piquet, Joan Bosch, Ramon Esteban, Conrado Xalabarder, Jordi Rosell, Joaquín Piquero, Germán Barón i Josep Balcells, alguns dels quals eren antics col·laboradors de la revista "Música de Cine" (València 1990-96).
En fou primer president CXalabarder, que abandonà l’entitat el 1996 en ésser nomenat crític de bandes sonores de la revista "Fotogramas" El rellevà Balcells, format dins el Cineclub de l’Escola d’Enginyers Industrials i que dirigí, amb Carles Benpar, el Cineclub Montseny Organitzà conferències públiques amb suport audiovisual Sala Transformadors de Barcelona i, a partir del 1995, publicà la revista trimestral "Secuencias de música cinematográfica", que el 1999 es convertí en un butlletí Aquesta publicació edità un número especial amb articles de GBarón, LMartínez, JDRomero Mora,…
àrea metropolitana
Dret administratiu
Agrupació territorial superior al terme municipal d’una gran ciutat, i que normalment inclou diversos municipis, per a l’endegament dels serveis públics que exigeixen una gestió o planificació sobre un territori més extens.
La forta concentració urbana de moltes grans ciutats en provoca un creixement en extensió fins a arribar, sovint, a municipis veïns, i això exigeix de planificar-se urbanísticament i d’endegar molts de llurs serveis accessos, transports, serveis de subsol, etc amb un tractament que englobi tots els municipis afectats exigeix també normalment la creació d’un organisme amb representativitat política, competència administrativa i mitjans econòmics suficients per a decidir sobre les actuacions públiques d’aquesta àmplia zona El concepte d’àrea metropolitana ha experimentat una certa…
el Mercadal
Raval
Antic raval de la ciutat de Girona, situat a l’esquerra de l’Onyar, entre les actuals places del Mercat i de Sant Agustí (o de la Independència).
El tancava la muralla del Mercadal , que seguia el traçat de l’actual Granvia de Jaume I, que ordenà bastir Pere III de Catalunya-Aragó el 1368, però que no fou acabada fins al s XVI Era un sector ocupat, principalment, per hortes travessat des del s XI per la séquia Monar, s’hi installaren els molins de la ciutat i convents Sant Francesc, monestir del Mercadal, de Sant Agustí s XVII, de Santa Clara s XVII, de les Bernades el 1666, hom hi construí l’hospital de Santa Caterina, i a la fi del s XVIII, l’hospici actual Casa de Cultura, obra de Ventura Rodríguez Les desamortitzacions del s XIX…
prova
Dret civil
Dret processal
Conjunt d’indicis, signes, documents, interrogatoris, etc, que demostren satisfactòriament la veracitat d’una afirmació o d’un fet jurídic no prou clar en si mateix, i que davant el jutge té conseqüències jurídiques.
Pot ésser simplement conjectural , quan és deduïda dels indicis relacionats amb un fet, generalment criminal documental , constituïda per escriptures, públiques o privades, on consten els fets d’una manera autèntica literal , constituïda per escrits, sense necessitat que siguin autentificats pel funcionari a qui correspongui pericial , quan es tracta del dictamen d’un professional o d’un entès sobre una matèria, art o fet, que pot ajudar la resolució del litigi per part del jutge semiplena , la que provenint d’un sol testimoni és atesa, per bé que imperfecta testifical , quan és…
dipòsit legal
Dret administratiu
A l’Estat espanyol, formalitat administrativa prèvia a la inscripció en el registre de la propietat intel·lectual que ha de complir l’impressor o el productor d’una obra.
Consisteix a lliurar-ne exemplars a l’estat sia una obra escrita llibre, diari, fullet, etc o impressions fotografies, films, etc o impressions o enregistraments En general és una inscripció que consta d’un número precedit de la sigla o les sigles de la ciutat on hom ha dut a terme el lliurament Els exemplars de les obres lliurats a l’Administració es destinen a biblioteques nacionals i públiques després d’haver estat objecte de catalogació o d’inventari per elaborar la bibliografia nacional El conjunt d’aquests documents constitueix la memòria collectiva, que ha de ser…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina