Resultats de la cerca

Advocat, fou el principal organitzador del Partit d’Unió Republicana el 1896 i fundador i director la major part del temps del diari La Unión Republicana 1896-1904 Regidor 1897 i 1901 i diputat provincial 1911, formà part de la conjunció republicana-socialista en 1910-12, però després se n'anà amb Melquíades Álvarez i fundà a Mallorca el Partit Reformista 1913 En 1917-18 s’uní al Bloc Assembleista El 1910 creà el setmanari El Ideal

Pioner de l’arqueologia mallorquina del s XIX, informà Hübner i Cartailhac per a llurs treballs sobre inscripcions llatines i prehistòria balear Gràcies a excavacions i adquisicions reuní una important collecció d’objectes prehistòrics, que avui es troba dins el fons de la secció balear del Museu Arqueològic de Barcelona Fou membre fundador de la Societat Arqueològica Lulliana

Es destacà inicialment com a novillero d’una destacada elegància i excellent estil Domingo Ortega li donà l’alternativa a València 17 de març de 1936 i Manolo Bienvenida la hi confirmà a Madrid el 2 de juliol següent La guerra civil de 1936-39 arruïnà la seva carrera i es veié reduït a actuar de banderillero

Fill de Marià d’Oleza i de Cabrera Era tinent coronel d’infanteria Autor d’obres com Enterraments i òbits 1922, Caballerías de Mallorca 1947 i Noticias genealógicas de la familia de Oleza 1914 Publicà i anotà el Llibre de totes les antiguitats 1924 de Ramon Calafat i transcriví la Història del Collegi de Montesion de JMartin Gualba

Doctorat en medicina a Montpeller 1824, és autor d’obres professionals i de poesies en francès i en castellà, i d’una traducció catalana, inacabada i inèdita, de l' Eneida de Virgili

Jutge del pariatge a Mallorca És autor d’una biografia de Julià Font i Roig 1702, d’un tractat sobre el Periage ilustrado y su jurisdicción que se halla en el reino de Mallorca entre la SC y R Majestad y el Ilmo Sr obispo de Barcelona , conservat en còpia en la miscellània de Lluís de Vilafranca, i d’altres escrits en defensa de l’hospital general de Mallorca, dels privilegis de l’estament eclesiàstic, etc

Ensenyà humanitats a Lleida i filosofia i teologia a la universitat mallorquina Fou rector del collegi de Monti-sion Publicà una Doctrina cristiana 1715 dialogada, en català, de la qual es feren més de vint edicions

Cursà dret a Barcelona i Saragossa A Tres viatges amb calma per l’illa de la calma 1952 i altres cròniques ha practicat un humorisme desenfadat i anecdòtic Redactor de “Baleares”, hi exercí sota el pseudònim Gafim la crítica d’art, closa dins un figurativisme antiavantguardista

Escriví un Diccionario mallorquín-castellano , que ha restat inèdit

Treballà a l’Arxiu Municipal de Barcelona i a l’Academia de la Historia de Madrid D’un temperament bohemi i càustic, collaborà en diversos periòdics de Madrid És autor, entre alres estudis, de Juicio crítico de las obras de don Antonio de Capmany de Montpalau 1857 i Algunas observaciones acerca del estado actual de las letras en España 1860 De la seva obra poètica en català, reduïda i de no gaire qualitat, cal destacar el poema L’orfenet savoiard , allunyat dels models floralescs Pòstumament en foren publicades les Obras críticas 1882 i les Obras literarias 1894