Resultats de la cerca
Es mostren 1186 resultats
les Agudes
Serra
Serra que separa la vall d’Espot de la de Cabanes, a la Vall d’Àneu (Pallars Sobirà).
El seu punt culminant, el pic de les Agudes 2762 m, domina l’estany de Sant Maurici
pics de Bassiero
Massís
Massís muntanyós que forma dos cims (2.887 i 2.885 m alt.), a la línia de crestes que separa la vall d’Espot de la vall d’Àneu (Pallars Sobirà), entre les capçaleres de la coma de Bassiero (o coma de Cabanes, on hi ha els estanys de Bassiero o estanys de Cabanes) i de la vall Gerber, unides pel coll de Bassiero, al nord, i la capçalera de la coma de l’Abeller, al sud, dividida en dos ramals per les agulles de Bassiero (2.758 i 2.745 m alt.).
Aquestes agulles són els punts culminants de la cresta que es desprèn al sud del pic oriental de Bassiero
serra d’Almèdia
Serra
Muntanya de la Marina Baixa entre les valls de Callosa i de Guadalest, a l’esquerra d’aquest darrer riu.
El pic culminant 685 m es troba al NW i dins el terme de la vila de Callosa d’en Sarrià
Serra da Mantiqueira
Serra
Cadena muntanyosa del SE del Brasil, entre els estats de Rio de Janeiro, São Paulo i Minas Gerais.
Té el pic culminant en l’Itatiáia 2 787 m Pel cantó SE davalla abruptament cap a la vall del Paraíba
serra d’Alcola
Serra
Serra de la Vall de Cofrents, que separa la vall del Cantabán de la rambla de Sácaras.
El pic d’Alcola , cim d’aquesta serra 886 m alt, es troba al límit entre els termes del Xarafull i Xalanç
Macdonnell Ranges
Serralada
Sistema muntanyós de l’Austràlia Central.
S'estén uns 300 km en direcció E-W, i té el pic més alt en el Mount Ziel 1 520 m
Emili Juncadella Vidal
Esquí
Excursionisme
Pioner de l’excursionisme i de l’esquí català.
Feu nombroses ascensions al massís de la Maladeta 1902-20, entre les quals cal esmentar les primeres absolutes als pics de les Salenques 1908 i de Soubiron 1910, els nous itineraris a l’Aneto des del coll de les Salenques 1910 o al pic Maleït per la cresta de Cregüenya 1910 i les primeres estatals al pic d’Alba 1910, la Forcanada pel canal nord-oest 1913 i altres ascensions, com la cresta oest de la Maladeta 1912 El 1927 realitzà una ascensió al Naranjo de Bulnes, als Picos de Europa Al massís de la Maladeta, entre els pics Maleït i Aragüells, hi ha l’agulla…
coma les Bienes
Coma de la vall de Boí, dins el terme de Barruera (Alta Ribagorça), drenada pel barranc de coma les Bienes, afluent per l’esquerra de la Noguera de Tor, aigua avall de l’estany de Cavallers.
La seva capçalera dominada pel pic de coma les Bienes , de 2997 m d’altitud és un circ lacustre estanys de coma les Bienes
coma del Forn
Coma de la vall de Cardós, dins el terme de Lladorre (Pallars Sobirà), afluent, per la dreta, del riu de Tavascan.
És dominada pel pic de la coma del Forn 2 683 m alt i pel de Ventolau, al límit amb la vall d’Àneu
serra de Guardiola
Serra
Alineació muntanyosa de la zona axial pirinenca, dins el terme de Canillo (Andorra), que constitueix la divisòria d’aigües entre la Valira (vall de Juclà) i l’Arieja (solana d’Andorra).
S'estén entre el port Dret i laportella de la Cabaneta i culmina a 2 686 m pic de la Font dels Isards