Resultats de la cerca
Es mostren 841 resultats
paca
Fardell gros de llana, cotó o altra matèria tèxtil, de peladures, encenalls, etc, premsat i lligat amb cintes metàl·liques o de material plàstic, amb filferros, etc.
io-io
Jocs
Joguina consistent en dos discs de fusta, plàstic, etc, units per un eix, que hom fa pujar i baixar mitjançant un fil enrotllat en aquest eix.
condom
Condoms
© Corel
Medicina
Funda de cautxú o de material plàstic per al penis, usat com a contraceptiu o com a mètode de prevenció d’algunes malalties de transmissió sexual.
Hom l’anomena també preservatiu i profilàctic
nina
Jocs
Figureta humana de cartó, de drap, de cera, de porcellana o de materials derivats del plàstic, que serveix de joguina als infants, especialment quan representa una nena.
colpejador
Música
Peça d’ivori, nacre o, modernament, plàstic que serveix, en les guitarres, per a protegir la taula harmònica dels cops de la mà que polsa les cordes.
S’empra sobretot en les guitarres flamenques, ja que algunes tècniques d’execució pròpies d’aquest estil com el rasgueado o la percussió de la taula harmònica ho fan especialment recomanable
prestatge
Tecnologia
Post, peça plana de metall, plàstic, etc, disposada horitzontalment i que, formant part d’un moble, sostinguda per mòduls, etc, serveix per a posar-hi coses damunt.
electret
Electroacústica
Micròfon de condensador, de petites dimensions, constituït per un diafragma format per una làmina de plàstic on hom ha dipositat una capa d’or o d’alumini.
A causa de llur petitesa uns 6 per 6 mm, els electrets presenten diverses aplicacions, com a magnetòfons, aparells de sordesa, etc
isostàsia
Isostàsia. Flotació de blocs de l’escorça, segons la teoria d’Airy (A) i la de Pratt (B)
© Fototeca.cat
Geologia
Terme que designa la tendència cap a l’equilibri de flotació de l’escorça terrestre sobre el mantell plàstic i que fou introduït per Dutton el 1889.
Estudiada ja al segle XVIII per Bouguer a l’àrea dels Andes i el Perú i al segle XIX per Pratt i Airy indistintament a la zona de l’Himàlaia, per tal d’explicar les anomalies de la gravetat i les desviacions anormals de la plomada observades a les proximitats dels massissos muntanyosos Airy fou el primer que en donà, el 1855, una explicació física teoria isostàtica de les arrels muntanyoses l’escorça terrestre és formada per un conjunt de blocs, de volum desigual quant als corticals però de densitat similar, que floten semblantment als icebergs a la mar en un substrat fluid, bé que més dens…
bowling
Participant de la VIII Catalonia Open Trofeu Galasa (2010), una de les nombroses competicions de bowling que se celebren a Catalunya
Federació Catalana de Bitlles i Bowling
Bitlles
Joc de bitlles que consisteix a tombar el màxim nombre possible de bitlles mitjançant el llançament a distància d’una bola.
En funció del nombre de bitlles utilitzades se’n distingeixen dues modalitats el bowling de deu i el bowling de nou El joc de bitlles és un dels més antics que es coneixen Els egipcis, per exemple, ja el practicaven fa 7000 anys i a l’Europa medieval era molt popular entre els nobles i els aristòcrates Al segle XVII els primers colons holandesos van introduir el joc de nou bitlles als Estats Units, però les apostes i la competència que representava per a la pràctica religiosa van comportar la prohibició del joc Tot i això, i de cara a evitar la illegalitat, renasqué amb deu bitlles i s’…
serra
Serra de cadena sense fi
© Fototeca.cat
Tecnologia
Oficis manuals
Eina constituïda per una fulla d’acer proveïda de dents agudes en una de les seves vores, per un disc d’acer proveït de dents en la seva perifèria, per una cadena sens fi de baules tallants, etc, emprada per a tallar fusta, ferro i d’altres matèries dures.
La serra de fulla, formant part d’una màquina o subjecta a un bastidor o proveïda d’un o dos mànecs, serveix per a tallar fusta, metall, os, pedra, plàstic, etc, en imprimir-li, manualment o mecànicament, un moviment alternatiu de vaivé, tot fregant les dents damunt la matèria que hom vol tallar, de manera que hi obren un solc estret que arriba a dividir-la Les mides, la forma i la disposició de les dents varien segons el tipus de feina a què les serres són destinades Així, les dents de la serra de mà Xerrac Corel / Danny Singer emprada en fusteria són agudes, inclinades endavant…