Resultats de la cerca
Es mostren 2610 resultats
Gerhard Schröder
Política
Polític alemany.
Estudià dret Afiliat el 1963 al SPD, en presidí les Joventuts del 1976 al 1980, any en el qual fou elegit diputat al Bundestag fins el 1986 Cap de l’oposició al parlament de la Baixa Saxònia 1986, el 1990 i el 1994 guanyà les eleccions al govern d’aquest land A l’octubre del 1998, vuit mesos després de la segona reelecció, abandonà la presidència regional per concórrer a les eleccions generals, que guanyà per majoria relativa Canceller d’un govern de coalició amb els ecologistes, el seu centrisme li reportà tensions tant amb aquests com amb l’ala esquerra del SPD, partit que…
Chandrika Bandaranaike Kumaratunga
Política
Política de Sri Lanka.
Filla de dos primers ministres, el seu pare Solomon Kumaratunga, durant els anys cinquanta, i la seva mare, Sirimavo Bandaranaike, la primera dona del món que ocupà el càrrec de primer ministre, durant els anys seixanta i setanta Va estudiar ciència política, economia, dret i periodisme a París, coincidint amb la revolta del maig del 1968 Abans de dedicar-se a la política exercí com a periodista i a la primera meitat dels anys vuitanta esdevingué vicepresidenta i presidenta del Sri Lanka Mahajana Party Presidenta del país des de l’agost del 1994, el seu programa polític es basà en la…
Alija Izetbegović
Política
Polític bosnià.
Es graduà en dret a la Universitat de Sarajevo, i molt aviat es consagrà a la defensa dels drets de la comunitat musulmana a l’antiga República Federal Socialista de Iugoslàvia Fou empresonat l’any 1945 i entre el 1983 i el 1988, a causa de la seva oposició al règim comunista de Tito Fundador del Partit d’Acció Democràtica SDA el 1988, aconseguí la presidència de Bòsnia al capdavant d’aquesta formació el 1990, després de les eleccions multipartidistes L’any següent declarà la independència de Bòsnia i Hercegovina Arran de l’esclat de la guerra civil 1992, tot i la clara…
Emilio Botín-Sanz de Sautuola y García de los Ríos

Emilio Botín-Sanz de Sautuola y García de los Ríos
© Banco Santander
Economia
Banquer castellà.
Fill i net de banquers, estudià dret a la Universitat de Valladolid i ciències econòmiques a la Universitat de Deusto Posteriorment s’incorporà al Banco de Santander , propietat del seu pare, Emilio Botín Sanz de Sautuola, que n’era el director El 1964 fou nomenat director general, càrrec que exercí com a subordinat de la presidència ocupada pel seu pare, al qual succeí el 1986 El 1989 llançà els anomenats “supercomptes”, que permeteren al banc obtenir grans beneficis i assolir els primers llocs de la banca espanyola El 1993 protagonitzà noves iniciatives d’ampliació amb l’absorció de Banesto…
Rodolf Llopis i Ferrandis
Història
Política
Polític.
Mestre, exercí a la normal de Conca 1919 i traduí i prologà obres pedagògiques Afiliat al PSOE, fou un dels animadors de la Federació Espanyola de Treballadors de l’Ensenyança, i fou diputat socialista a les corts 1931, 1933, 1936 Director general d’ensenyament primari 1931-33, presidí un dels més ambiciosos programes de construcció escolar de la història de l’educació a l’Estat espanyol Durant la Guerra Civil de 1936-39 ocupà diversos càrrecs, entre els quals la sotssecretaria de la presidència del govern, amb Largo Caballero Installat a França des del 1939, fou president gener-juliol del…
Leon Edward Panetta

Leon Edward Panetta
© OTAN
Política
Polític nord-americà.
Graduat en dret a la Universitat de Santa Clara 1963, els anys seixanta donà suport a Richard Milhous Nixon en les campanyes per a la presidència 1960 i com a governador de Califòrnia 1962 Després de tres anys a l’exèrcit 1964-1966, l’any 1968, sota el mandat de Nixon, fou nomenat director de l’Oficina de Drets Civils del Govern, càrrec que abandonà el 1970, en protesta per les traves per suprimir la segregació racial a les escoles dels estats del sud dels EUA Passat a les files del Democratic Party , hi ocupà càrrecs de direcció a Califòrnia i s’involucrà activament en la…
Rafael Caldera Rodríguez
Política
Polític veneçolà.
Llicenciat en dret 1938 i doctorat en ciències polítiques 1939, durant la seva època d’estudiant fou secretari general de la Juventud de Acción Católica En 1941-44 fou diputat pel partit Acción Nacional, i en 1945-48 ocupà el càrrec de fiscal general, que dimití per desavinences amb l' Acción Democrática de Rómulo Betancourt , aleshores en el poder El 1946 fundà el Comité de Organización Política Electoral Independiente COPEI, d’ideologia socialcristiana, pel qual fou elegit diputat en l’assemblea constituent 1946-47 Arran de la dictadura de Marcos Pérez Jiménez 1952-58, fou empresonat el…
Blaise Compaoré

Blaise Compaoré (2014)
© Office of the White House / Amanda Lucidon
Política
Polític de Burkina Faso.
Rebé instrucció militar al Camerun, França i el Marroc 1973-78 El 1982 obtingué el grau de capità i el 1983 participà amb Thomas Sankara en el cop d’estat que enderrocà Jean-Baptiste Ouédraogo Fou ministre adjunt a la presidència del 1983 al 1987, any que, al capdavant d’un altre cop d’estat, enderrocà Sankara i el féu executar El 1990 restablí oficialment el multipartidisme, i el 1991, el 1998, el 2005 i el 2010 guanyà en les eleccions presidencials Parallelament, el seu partit, l'Organització per la Democràcia Popular – Moviment del Treball, ha mantingut la majoria al…
İlham Əliyev

İlham Əliyəv
© OTAN
Política
Polític azerbaidjanès.
Fill de Heydər Əliyev , es doctorà en història per la Universitat de Moscou, i fou professor a l’Institut de Relacions Internacionals de Moscou Arran de la desintegració de l’URSS, es dedicà als negocis a Istanbul fins el 1994, any que fou designat president de l’empresa estatal d’hidrocarburs de l’Azerbaidjan A l’agost del 2003, el seu pare el nomenà primer ministre i poc després el designà successor a la presidència, la qual obtingué arran dels resultats de les eleccions del 2003, denunciats per l’oposició i per observadors internacionals com a fraudulents, qualificatiu aplicat…
Unió Valenciana
Política
Partit polític regionalista valencià fundat a València el 1982 per Vicent González i Lizondo i sectors de la dreta regionalista i de Coalición Popular
.
Té com a referència ideològica el secessionisme lingüístic del català i la defensa d’una “llengua valenciana” amb normativa diferent de la catalana Tot i que Lizondo fou fundador i president del partit 1982-95, les tensions amb el sector liderat pel nou president, Hèctor Villalba , determinaren la seva expulsió pel novembre del 1996 Unió Valenciana UV obtingué un escó en les eleccions generals del 1986, dos en les del 1989 i un en les del 1993 i el 1996 Al Parlament valencià aconseguí sis escons els anys 1987 i 1991 i cinc el 1995 Aquest any, UV féu un pacte de govern amb el PP que li atorgà…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina