Resultats de la cerca

A divuit anys emigrà a Cuba, on aprengué l’ofici de tipògraf i collabo-rà a la premsa de Matanzas Des del 1850 adreçà articles i poemes al “Diario de Villanueva y Geltrú” amb el pseudònim El marqués de Bellaflor El 1857 s’installà a Vilanova i la Geltrú, on s’encarregà de la direcció i redacció d’aquest diari i collaborà en d’altres amb escrits en català i castellà, amb els quals donà suport al moderantisme polític i a la Renaixença El 1858 creà una impremta pròpia, des d’on promogué projectes editorials

Adoptà el pseudònim de M Riusec Fou membre de Lo Niu Guerrer i participà en els Jocs Florals humorístics que s’hi organitzaven La seva poesia, que no arribà a recollir-se en volum, és deutora de l’humor i la sàtira de Juli Francesc ↑ Guibernau Als Jocs Florals de Barcelona li fou premiat el poema Monòleg de soltera 1897 Escriví quadres de costums en prosa i publicà diverses obres de teatre entre d’altres, Lo metge i lo curandero , 1890, i Vermout matrimonial , 1901 Dirigí L’Atlàntida i Lo Teatro Català

Llicenciat en filologia per la Universitat de Barcelona, treballà com a assessor lingüístic en diversos mitjans de comunicació Cercà un estil propi, tant lingüísticament com temàtica, dins la novella negra, aprofundint la casuística del crim Publicà, sota el pseudònim Albert Draper, Vuit dies de juny 1987, Geiger, massa busques per a un sol rellotge 1988,  La mort arranca en primera 1988, amb M Colomer i Us mataré a tots 1990 Participà, al costat d’Andreu Martín i Jaume Fuster, en l’edició de novelles negres “interactives” amb un personatge comú, l’Àlex Barcelona

Deixà inacabats els estudis de medicina i fou empleat municipal Utilitzà el pseudònim de Pau Bullanga i l’acrònim Rauta i collaborà a La Campana de Gràcia En castellà escriví drames fulletonescos, entre els quals cal citar Frutos de la deshonra i El guardián de los muertos , ambdós amb F Gassó, El suplicio de una reina i La víctima y el verdugo En català escriví monòlegs i sainets costumistes, entre els quals Una calaverada 1877, La sogra 1879, Lo fill de l’oncle estr 1879 i SM 1886, Lo casament de la noia, etc

Era fill de Pere d’A Peña Estudià filosofia i lletres i entrà al cos d’arxivers i bibliotecaris treballà a l’Institut Balear de Palma Collaborà a La Ignorància , Museo Balear , El Felanigense i, amb el pseudònim Harley , al Diario de Mallorca Per encàrrec de l’Arxiduc Lluís Salvador, recollí tradicions i cants populars que foren publicats al volum Märchen aus Mallorca 1895 publicà també Gloses 1896 i Cançons populars mallorquines 1896 Les seves poesies, d’un valor literari escàs, han restat disperses, excepte les recollides a Poesies i a Marina Idili mallorquí

Fou mestre de llatí a Figueres i Girona El 1844 publicà Máximas morales en verso i el 1868 Lo Fluvioler del Ter pel pseudònim que usà com a poeta en català, recull, en cinc volums, de poemes humorístics, morals i sagrats, de llenguatge popular «I en català vull escriure / com se parla en català», com a seguidor d’una tradició secular Tanmateix, hi inclou poemes en castellà i en llatí, i s’hi fa ressò de Balaguer, Zorrilla, Mistral i Bonaparte Wise, amb motiu de la desena festa dels Jocs Florals de Barcelona

La poesia ha estat el seu centre de creació, tot i que amb el pseudònim de Pere Peris ha signat dues narracions, Mitjaorella 1985 i L’ésser 1991 D’entre els reculls poètics destaquen Cadells de la desfeta 1981, Dic el teu nom 1994, El barranc i els còdols 1995, premi Ciutat d’Elx 1993, Vora el silenci 1999, Solatges Antologia, 1980-2000 2001 i Baules 2006, premi Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí Ha traduït també autors com P Celan i és director de la revista de literatura L’Aiguadolç

Professor de periodisme de la UPF Com a crític i estudiós s’ha especialitzat en l’obra de Josep Pla, sobre qui ha publicat ‘’El quadern gris” de Josep Pla 1985, L ' obra de Josep Pla 1991 i la biografia Josep Pla 1991 Ha estat comissari de l’exposició “Josep Pla, escriptor i periodista” 1991, organitzada pel Collegi de Periodistes de Catalunya Com a periodista cultural, amb el pseudònim de Víctor Ripoll i des de les pàgines del setmanari El Temps , manté una secció crítica i polèmica sobre errors i equívocs lingüístics i literaris

Redactor del diari La Publicitat , en fou director dels darrers temps de la guerra civil Fou director fundador del setmanari L’Esport Català 1925-27, on creà, amb el pseudònim de Crítias , el comentari intellectual de la boxa Fou encara cap de premsa de la Generalitat 1937-39, càrrec en què substituí el seu germà Joaquim, mort en un bombardeig S'exilià a França el 1939, i tornà a Barcelona el 1940 Fou director gerent dels remolcadors del port Escriví Ocho combates de boxeo , i féu algunes traduccions

Mestre d’obres de professió, fou membre de La Jove Catalunya i collaborà, entre altres publicacions, a La Gramalla , Lo Gai Saber , Revista Literària  i La Renaixença , en la qual fou crític teatral amb el pseudònim Claret i Franc Guanyà premis en diversos certàmens literaris, i destacadament als Jocs Florals de Barcelona entre els anys 1873 i 1898, dels quals fou mantenidor el 1889 i el 1909 La seva poesia, amorosa o patriòtica, d’un abrandat to romàntic, fou recollida pòstumament a Flors i plors 1911 i a Lectura Popular  1915