Resultats de la cerca
Es mostren 2372 resultats
Josep Gaspar Serra

Josep Gaspar Serra (a l’esquerra)
Arxiu Pere Ribalta-Fons Monés Canudas
Esport general
Fotografia
Cinematografia
Director de cinema i fotògraf.
Començà treballant a la casa Gaumont de fotografia i cinema de Barcelona Al cap de molt poc es formà a la sucursal de París Fou un dels pioners de la fotografia aèria catalana i fou el fotògraf oficial de l’aeròdrom Canudas 1920-33 També fou pioner del cinema català, al qual es dedicà exclusivament des del 1933 Produí algun repotatge esportiu, entre els quals Fabricación de pelotas para el deporte de la cancha 1920, Carrera internacional de voiturettes Premio Peña Rhin 1921 o Campeonato de España de Fútbol 1922 El 1949 es traslladà a Montevideo i el 1953 a Buenos Aires Poc després retornà a…
Francisco Fortes Calvo
Futbol
Futbolista i entrenador.
Format al planter del FC Barcelona, ingressà al primer equip la temporada 1975-76 La següent campanya fou cedit al Màlaga, però retornà al Barça 1977-79, amb el qual disputà 82 partits i marcà 13 gols Guanyà la Copa del Rei 1978 i la Recopa 1979 Fou traspassat a l’Espanyol, amb el qual actuà tres temporades 1979-82, i posteriorment jugà al Valladolid 1982-84, on fou campió de la Copa de la Lliga 1984, i el Farense portuguès 1984-89 En retirar-se, dirigí aquest equip durant gairebé deu anys i altres equips de Portugal i el Marroc Fou una vegada internacional absolut amb la selecció espanyola
Xavier Armengol Serrat
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins, conegut amb el nom de Petxi Armengol.
Davanter format en les categories inferiors del Club Patí Voltregà, debutà a la divisió d’honor a setze anys 1994 Guanyà dues Copes del Rei 2000, 2001 i una Copa de la CERS 2002, competició en la qual fou també subcampió l’any 2000 El 2004 fitxà pel Blanes Hoquei Club, amb el qual guanyà dues Golden Cup 2006, 2007 i fou subcampió de la Copa de la CERS 2008 La temporada 2012-13 retornà al CP Voltregà El juliol del 2020 anuncià la seva retirada de la competició Amb la selecció espanyola fou cinc vegades internacional absolut i guanyà una Copa de les Nacions de Montreux 2001
Vicent Barrera i Carapuig

Vicent Barrera i Carapuig
© Família Barrera
Escultura
Escultor.
Autodidacta, estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona 1920 Treballà com a escultor de làpides a Tarragona i Tortosa i, posteriorment, per a una empresa romana com a escultor d’estàtues per a jardins i cementiris Emigrà a Buenos Aires l’any 1950, on s’installà i d’on retornà definitivament a Ulldecona, el 1964 De la seva extensa producció, destaquen la reproducció de la Verge de la Pietat d’Ulldecona 1939, destruïda el 1936, el Sagrat Cor de la façana de l'església de Montroig del Camp 1971 i un bust de Perón per a la Casa Rosada, entre d’altres
Laura Navarro Sallés
Laura Navarro Sallés (a la dreta)
AGUSTÍ PEÑA
Basquetbol
Jugadora de basquetbol.
Sorgida de l’Escola Joviat de Manresa, jugà al Sant Fruitós fins a la seva incorporació al júnior del Santa Rosa de Lima de Barcelona 2000, on jugà fins a la temporada 2003-04, ja en la Lliga femenina 2 Fitxà pel Sedis Cadí de la Seu d’Urgell, on jugà dues temporades i aconseguí, en la primera, l’ascens a la màxima categoria del bàsquet estatal Després de dues temporades en el Club Bàsquet Puig d’en Valls eivissenc, tornà al Sedis, on disputà dues temporades La temporada 2010-11 fitxà pel Club Bàsquet Olesa i la següent retornà al Santa Rosa de Lima, que disputava la Copa Catalunya
Francesc Bonet Ayet
Rem
Remer.
Format al Reial Club Marítim de Barcelona RCMB, competí en la modalitat d’outrigger de quatre amb timoner En el seu palmarès, destaquen les victòries en la Copa President de la República, la Copa President de la Generalitat i el Trofeu Internacional Joan Camps 1933, 1934, i també el Trofeu President Macià i el Gran Premi de la Generalitat 1934 El 1934 es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya El 1936 passà al Club de Mar, i després de la Guerra Civil Espanyola, competí amb el club de l’Obra Social Educación y Descanso de Barcelona, amb el qual aconseguí un altre Campionat d’Espanya…
castell de Merlès
Castell
Antic castell del municipi de Santa Maria de Merlès (Berguedà), avui arruïnat.
Era en un turó, sobre l’església de Sant Martí de Merlès El seu terme cavalca sobre els antics comtats d’Osona i de Berga, separats per la riera de Merlès la part osonenca era de la parròquia de Sant Martí, del bisbe de Vic, i l’altra, la de Santa Maria, del bisbat d’Urgell i després de Solsona És esmentat des del 905 Fou infeudat a la família Lluçà Al final del s XIII el rei el segrestà als Portella-Lluçà i l’encomanà als castlans de la família de cavallers cognomenada Merlès Retornà a la baronia de la Portella al final del s XIV
El Parlament britànic autoritza l’inici del Brexit
Per 498 vots a favor i 114 en contra, la Cambra dels Comuns britànica aprova activar l’article 50 del Tractat de Lisboa, que preveu la sortida d’un estat membre de la Unió Europea Abans de rebre l’aprovació definitiva, la llei ha d’obtenir el suport de la Cambra dels Lords, que retorna la llei a la Cambra dels Comuns per algunes esmenes El 16 de març, la reina Elisabet II signa l’European Union Notification of Withdrawal Bill A partir d’aquesta data s’inicia el termini d’un màxim de dos anys per a les negociacions de sortida de la Gran Bretanya de la UE
Santa Cecília

Aspecte de l’ermita de Santa Cecília
© CIC-Moià
Ermita
Ermita del municipi de Granera (Moianès).
Situada a l’entrada dels nuclis que formen Granera, al seu costat es va erigir el cementiri parroquial 1892 Aquesta capella conserva un magnífic absis romànic, amb decoració llombarda, i dintre seu té restes força esvaïdes d’unes pintures romàniques molt rústegues, fetes amb mangra i ocre, que representen el Crist Pantocràtor i quatre àngels entorn de la màndorla que l’envolta Fou construïda al segle XI en un alou donat a Santa Cecília de Montserrat el 971 La capella estigué en ruïnes i abandonada des del 1940, fins que es restaurà totalment i es retornà al culte el 5 de setembre de 1976
àtic
Lingüística i sociolingüística
Dialecte grec parlat a Atenes a l’època clàssica.
Pertanyia al grup dialectal jonicoàtic, però presentava alguns trets característics i, sobretot, arcaismes, com la conservació del nombre dual L’àtic esdevingué llengua literària a l’època de l’hegemonia atenesa dels ss V i IV aC des d’aleshores fou el dialecte propi dels gèneres literaris típicament atenesos la tragèdia amb influències jòniques, la comèdia i, sobretot, la retòrica amb Tucídides i, més tard, amb Xenofont, l’àtic substituí el jònic en la historiografia, i amb Plató i Aristòtil, en la filosofia Substituït en la literatura hellenística per la koiné, retornà a les obres dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
